VOLAR

Conte dedicat al meu nét Albert, que avui fa 15 mesos.

"Els ocells son una de les grans meravelles que desperten la curiositat i l'admiració de l'Albert.

El fet de volar és per a ell un gran misteri...com és que ells poden fer-ho i els humans no?

"Ha de ser fascinant desplaçar-se per l'aire, lliurement, pujant i baixant a voluntat i veure des del cel la terra, les cases, les persones." es deia de tant en tant.

Els pares li havien dit que un dia anirien a algun lloc en avió i li explicaven que allà dintre d'aquell aparell metàl·lic sentiria una sensació semblant a la dels ocells.

L'Albert, que era molt de rumiar, pensava que potser si que si semblava lo de volar en avió al vol dels ocells, però si de cas, si semblaria molt i molt de lluny.

Però un dia, anant d'excursió pel Pirineu amb els seus pares, l'Albert va veure en el cel una cosa que no havia vist mai. Parapents de colors que allà dalt del cel es desplaçaven en silenci portant penjades amb uns fils molt llargs, persones que, aquestes si, es podia dir que volaven quasi com els propis ocells.

Va restar amb la boca oberta mirant-los quasi mitja hora, imaginant-se que era ell un d'aquells que anava volant.

Els pares li van preguntar que si li agradaria fer un vol de prova.

L'Albert no s'ho podia creure. "¿Quan, On, ?" I tant que volia.

Arribant al poble van veure que estava anunciat un lloc on es podien fer vols acompanyats per un expert.

Allà que van anar.

Al cap d'uns minuts, l'Albert i un monitor estaven volant.

Les sensacions que va experimentar a l'aire no es poden descriure amb paraules.

Tant es així que va fer prometre als pares que quan tingués edat suficient el matricularien en una escola de parapent per poder volar sol sempre que volgués."

El iaio Ramon; 16 d'abril de 2010

Imatge: Google