Conte dedicat al meu nét Albert, que avui fa 17 mesos
L’Albert no podria treures del cap aquell mag que va actuar al teatre de l’escola
Li va treure monedes de les orelles; va fer apareixer un colom i després un conill vius de dintre del seu barret, va fer desapareixer , davant la mirada de tothom, una noia que l’havia posat abans dintre d’un calaix...
Tot tenia “truc” li van dir els grans...però quan els hi va preguntar que li expliquessin els “trucs” de cada joc de màgia, cap ni un li va saber donar una sola explicació convincent.
Allò encara li va resultar més xocant i, sense pensar-ho gaire va anar a parlar amb el mag al seu "camerino" quan s’estava acabant d’enllestir per marxar a casa seva..
El mag al veure tan interessat l’Albert, va agafar unes cartes de pòker i li va fer un joc d’adivinació molt vistòs, explican-li com s’aconseguia...
A casa, l’Albert va agafar el joc de cartes dels pares i els hi va fer aquell número de màgia amb gran admiració per part d’ells.
Més endavant va aprendre mes trucs als llibres que va llegir i, a més, anava a veure sempre que podia a tots els mags que actuaven a Barcelona.
Tot plegat va resultar una afició que li va proporcionar moments inoblidables quan els posava a la pràctica amb la seva colla d’amics.
El iaio Ramon; 16 de juny 2010
Imatge: Google
2 comentaris:
M'agrada moltíssim aquest conte! ;-)
La màgia és una afició molt divertida... Tinc un cosí que en sap una mica (una miqueta només) i que a les reunions familiars deixa als més petits encantats :-)
I en Juan Tamariz és GENIAL!! ;-)
Una bona afició aquesta de l'Albert.
Esperarem ansiosament que, amb els seus trucs de màgia, ens fagi passar una bona estona tal i com ho fa el seu avi.
Publica un comentari a l'entrada