Etiquetes

divendres, 16 de juliol del 2010

LA MULTA




Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa UN ANY I MIG.

Aquell viatge en cotxe s'estava fent molt llarg. De mica en mica la son va arribar i l'Albert es va quedar adormit com una soca.

Aleshores, un somni una mica estrany va començar.
Es veia ell conduint el cotxe i el pare i la mare estaven al seient del darrera, tan tranquils, contemplant el paisatge. La carretera anava bastant plena de cotxes, però l'Albert, molt concentrat, guiava serenament.

Al sortir d'una corba hi havia un control policial.

L'Albert va aturar el cotxe i quan es va acostar el policia, el primer que li va preguntar es que feia un nen tan petit al volant.

L'Albert una mica espantat es va girar buscant la protecció dels pares, que feien cara de com si no passes res.

Davant l' insistència del policia, l'Albert li va dir que tenia cinc anys però que tenia carnet des de els tres.. De la guantera del cotxe va treure el seu "carnet" i li va donar a l'agent.

Aquest, escandalitzat, va dir que allò era un document sense cap valor i que per tant, a més de tenir que deixar de conduir immediatament, tenia que denunciar-lo.

L'Albert no sabia que volia dir allò, però la cara del "poli" no li feia cap gràcia.

De sobte, el clàxon d'un camionàs va sonar a pocs metres i l'Albert es va despertar de cop. Al seu voltant tot era normal.

El pare i la mare asseguts al davant i ell al darrera, en la seva cadira, amb les seves joguines i el paisatge que anava desfilant pausadament per la finestreta.

El iaio Ramon, 16 de juliol 2010

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Feia dies que no llegia cap conte dels teus. Molt divertit, segur que li agradaran molt al teu nét ...

josep lluis ha dit...

Bufa!, Un any i mitg ja! Molt maco el somni de l'Albert-xòfer. Salut que tingueu tots plegats per veure'l crèixer.

Mediterráneo ha dit...

Ay! que cuentos le hace el yayo a Albert... le van a encantar cuando sea mayor y vea la imaginación que se gasta su abuelo, jajajajaja.

Dieciocho meses, ya! como corre el tiempo... felicidades a los dos.

Besos yayo!