Etiquetes

dimecres, 25 de setembre del 2013

L'HOME DIBUIXAT


Aquesta cançó de Jaume Sisa va ser la primera que ell va gravar en disc al 1968. Des d'aleshores sempre que l'escolto m’agrada i em fa pensar.

D’una banda em porta a la memòria les dotzenes de personatges dels tebeos que jo llegia de petit i que recordo perfectament i d’altre el concepte "home-dibuix" com un tot.

Realment quan pensem en la gent anònima amb la que ens creuem als carrers, veiem bàsicament dibuixos : contorns amb vestits i estris de diferents formes i colors presidits per un rostre més o menys expressiu.

Cada un de nosaltres ens “dibuixem” quan ens posem una roba o un altre, ens pentinem d’una determinada manera, i quan reflectim a la cara un somriure o una ganyota. Aquest dibuix és la imatge que presentem a qui ens envolta.

Quan al dibuix se li posa veu es transforma en una mena d’holograma i quan ens relacionem amb ell és quan ens trobem de debò amb la persona.

Aquí teniu la lletra i el disc per si la voleu assaborir (si us agrada, es clar) 
 

"Amb un tros de carbó
i un tros de cuiro vell
dibuixa’m un senyor
sense llana al clatell.

Posa-li flors al cap,
un trajo de nylon,
uns guants de pell de gat
i una etiqueta al front
que digui:

Jo sóc l’home dibuixat,
el que no té carn ni cos.
D’homes dibuixats com jo,
si mireu en veureu molts


Per acabar de fer
la teva obra d’art
repassa-li ben bé
el nas gruixut i llarg.

Penja-li un llaç vermell
dibuixa-li dents d’or
i al l’esquena un cartell
que digui:
No estic mort.

I jo sóc
Jo sóc l’home dibuixat,
el que està fet de paper.
D’homes dibuixats com jo,
cada dia en neixen més.


Després per celebrar
el part sense dolor
ensenya-li a cantar


una cançó d’amor.

Amb aigua mineral
dóna-li un bany al cap,
un nom original
i per bandera un drap
que digui: 


Jo sóc l’home dibuixat,
el que no té cos ni carn,
d’homes dibuixats com jo,

se n’aprofiten els grans."



Imatge: Un Picasso, baixat d'Internet

2 comentaris:

Josep Lluis ha dit...

Està molt bé recordar les primeres obres del "galàctic". A mi també em va agrada aquesta cançó des de el primer dia, potser per la síncopa, i especialment perqué no repetia cap estrofa ni estribet.

Sara ha dit...

Muy interesante lo que hoy nos cuentas, que sepas que intenté leerlo primero en catalán y acerté muchas cosas jajajajaja.
Mi abrazotedecisivo