Aquesta cançó de Jaume Sisa va ser la primera que ell va gravar en disc al 1968. Des d'aleshores sempre que l'escolto m’agrada i em fa pensar.
D’una banda em porta a la memòria les dotzenes de personatges dels tebeos que jo llegia de petit i que recordo perfectament i d’altre el concepte "home-dibuix" com un tot.
Realment quan pensem en la gent anònima amb la que ens creuem als carrers, veiem bàsicament dibuixos : contorns amb vestits i estris de diferents formes i colors presidits per un rostre més o menys expressiu.
Cada un de nosaltres ens “dibuixem” quan ens posem una roba o un altre, ens pentinem d’una determinada manera, i quan reflectim a la cara un somriure o una ganyota. Aquest dibuix és la imatge que presentem a qui ens envolta.
Quan al dibuix se li posa veu es transforma en una mena d’holograma i quan ens relacionem amb ell és quan ens trobem de debò amb la persona.
Aquí teniu la lletra i el disc per si la voleu assaborir (si us agrada, es clar)
"Amb un tros de carbó
i un tros de cuiro vell
dibuixa’m un senyor
sense llana al clatell.
Posa-li flors al cap,
un trajo de nylon,
uns guants de pell de gat
i una etiqueta al front
que digui:
Jo sóc l’home dibuixat,
el que no té carn ni cos.
D’homes dibuixats com jo,
si mireu en veureu molts
Per acabar de fer
la teva obra d’art
repassa-li ben bé
el nas gruixut i llarg.
Penja-li un llaç vermell
dibuixa-li dents d’or
i al l’esquena un cartell
que digui:
No estic mort.
I jo sóc
Jo sóc l’home dibuixat,
el que està fet de paper.
D’homes dibuixats com jo,
cada dia en neixen més.
Després per celebrar
el part sense dolor
ensenya-li a cantar
una cançó d’amor.
Amb aigua mineral
dóna-li un bany al cap,
un nom original
i per bandera un drap
que digui:
Jo sóc l’home dibuixat,
el que no té cos ni carn,
d’homes dibuixats com jo,
se n’aprofiten els grans."
Imatge: Un Picasso, baixat d'Internet
2 comentaris:
Està molt bé recordar les primeres obres del "galàctic". A mi també em va agrada aquesta cançó des de el primer dia, potser per la síncopa, i especialment perqué no repetia cap estrofa ni estribet.
Muy interesante lo que hoy nos cuentas, que sepas que intenté leerlo primero en catalán y acerté muchas cosas jajajajaja.
Mi abrazotedecisivo
Publica un comentari a l'entrada