L'any 1934, Enrique Santos Discépolo va escriuire el Tango "Cambalache". El seu contingut és aplicable avui dia gairebé al cent per cent, i, dissortadament, és fàcil deduir que serà vigent d'aquí a molts més anys.
Carlos Gardel l'interpreta magistralment (1), però per seguir-lo millor, he afegit el text.
Per cert, "Cambalache" significa més o menys permuta. També és un lloc on es compren i es venen coses usades.
Pot anar bé aquest mini-vocabulari "argentí-català" per no perdres el significat d'algunes paraules:
Chorro: Lladre
Afanar: Robar
Gil: Idiota, tonto
Laburar: Treballar
Mina: Dona
(1) Aquest post està dedicat al meu amic Lluís Chaves que va ser el que fa molts anys em va descobrir els valors del tango dels que en encara en segueixo gaudint.
Ell, que és un gran entusiasta i coneixedor del gènere, després de veure aquest post, fa el següent i interesantíssim comentari:
"Es veritat que Cambalache es un tango excepcional, amb una intemporal i magnifica lletra del gran Discepolín, i que com diu i canta la Nacha Guevara “Cambalache es mucho más que un tango profético, Cambalache debería ser declarado himno nacional, Cambalache en realidad debería ser la nueva Internacional”.
"Però respecte del cantor tinc per mi que Gardel no va cantar mai Cambalache i em sembla que la versió triada la va cantar Agustín Irusta, que com deus de saber és un dels grans entre els cantants de tangos, i per cert molt conegut i estimat a Espanya per las seves gires amb el Trio Argentinos, juntament amb el cantor Roberto Fugazot i el sobresalient pianista Lucio Demare. Per suposat que segons el meu parer aquesta es una de les millors versions.".
(1) Aquest post està dedicat al meu amic Lluís Chaves que va ser el que fa molts anys em va descobrir els valors del tango dels que en encara en segueixo gaudint.
Ell, que és un gran entusiasta i coneixedor del gènere, després de veure aquest post, fa el següent i interesantíssim comentari:
"Es veritat que Cambalache es un tango excepcional, amb una intemporal i magnifica lletra del gran Discepolín, i que com diu i canta la Nacha Guevara “Cambalache es mucho más que un tango profético, Cambalache debería ser declarado himno nacional, Cambalache en realidad debería ser la nueva Internacional”.
"Però respecte del cantor tinc per mi que Gardel no va cantar mai Cambalache i em sembla que la versió triada la va cantar Agustín Irusta, que com deus de saber és un dels grans entre els cantants de tangos, i per cert molt conegut i estimat a Espanya per las seves gires amb el Trio Argentinos, juntament amb el cantor Roberto Fugazot i el sobresalient pianista Lucio Demare. Per suposat que segons el meu parer aquesta es una de les millors versions.".
Gràcies Lluís per enriquir aquesta entrada.
"Que el mundo fue y será una porquería ya lo sé... (¡En el quinientos seis y en el dos mil también!). Que siempre ha habido chorros, maquiavelos y estafaos, contentos y amargaos, valores y dublé... Pero que el siglo veinte es un despliegue de maldá insolente, ya no hay quien lo niegue. Vivimos revolcaos en un merengue y en un mismo lodo todos manoseaos... ¡Hoy resulta que es lo mismo ser derecho que traidor!... ¡Ignorante, sabio o chorro, generoso o estafador! ¡Todo es igual! ¡Nada es mejor! ¡Lo mismo un burro que un gran profesor! No hay aplazaos ni escalafón, los inmorales nos han igualao. Si uno vive en la impostura y otro roba en su ambición, ¡da lo mismo que sea cura, colchonero, rey de bastos, caradura o polizón!... ¡Qué falta de respeto, qué atropello a la razón! ¡Cualquiera es un señor! ¡Cualquiera es un ladrón! Mezclao con Stavisky va Don Bosco y "La Mignón", Don Chicho y Napoleón, Carnera y San Martín... Igual que en la vidriera irrespetuosa de los cambalaches se ha mezclao la vida, y herida por un sable sin remaches ves llorar la Biblia contra un calefón... ¡Siglo veinte, cambalache problemático y febril!... El que no llora no mama y el que no afana es un gil! ¡Dale nomás! ¡Dale que va! ¡Que allá en el horno nos vamo a encontrar! ¡No pienses más, sentate a un lao, que a nadie importa si naciste honrao! Es lo mismo el que labura noche y día como un buey, que el que vive de los otros, que el que mata, que el que cura o está fuera de la ley..." | ||||||||
|
4 comentaris:
Si senyor, senyor!
S'ha convertit en una cançó intemporal. És una pena, però és així.
M'encanten els tangos, molts d'ells comptaven amb lletristes de molta categoria i, certament, moltes de les coses que diuen són intemporals i mostren que les misèries es repeteixen. Cambalache és un monument.
També em ve sovint al cap allò d'un altre tango, 'sus ojos se cerraron y el mundo sigue andando'.
L'única cosa que ha 'prescrit' en molts d'ells és la presència de dones 'dolentes' que enganyen els homes i els arruinen la vida, un clàssic en la música de fa anys.
JOSEP LLUÍS: M'agrada imaginar que, encara que sigui d'aquí a molts segles, "Cambalache" es veiés com una referència històrica a temps ja superats. Somiar no costa res.
JÚLIA: Quan la lletra d'un tango com aquest a més del seu sentit està teixida amb paraules, expressions i girs tan ben trobats, t'atrapa del tot. Estic d'acord amb el teu comentari.
Publica un comentari a l'entrada