Conte dedicat al meu nét Albert, quer avui fa 4 anys i 10 mesos i a la meva néta Jana que el passat dia 12 fa fer 1 any i 4 mesos.
Passats uns mesos de classe, els nostres amics van aprendre a llegar i escriure. La mestra, els hi va demanar com a treball de final de curs que fessin una redacció on expliquessin que els hi cridava més l’atenció del comportament dels humans.
La gavina Clementina, va escriure: “Quan tenen gana no cal que surtin a pescar com fem les gavines. Van a una botiga que li diuen “peixateria” . A canvi d’uns paperets i algunes peces rodones metàl·liques s’emporten els peixos que han triat”.
El conill Pubill va escriure això: “Hi ha molts humans que porten davant dels ulls uns vidres que es diuen ulleres, que són per veure-hi bé. Jo no he vist mai cap conill amb ulleres i és que nosaltres mengem moltes pastanagues. Potser si ells en mengessin més no en necessitarien."
L'esquirol Oriol va escriure: "Em crida l'atenció quan veig alguns humans al bosc que agafen pinyons i els trenquen amb un martell o unes pedres. Jo que a penes tinc dents no necessito cap estri. Si en tingués tantes de dents com ells podria pelar el doble de les que pelo ara."
El "Pelut", ja sabeu, el petit porc senglar va escriure: "Nosaltres tenim vuit o deu germanets bessons i en canvi els humans o no en tenen cap o, com a màxim dos o tres. No ho entenc".
La Muselina, la guineu, va escriure: "Jo em faig un far de riure quan els veig córrer pel bosc. Ells creuen que van molt rapit però les guineus correm el triple. Haha!."
La mestra va quedar molt satisfeta amb questes redaccions i amb la dels altres que no surten al conte per no fer-lo massa llarg. Per celebrar-ho, van organitzar una excursió a la muntanya.
El iaio Ramon, 16 d'octubre de 2013
Imatges baixades d'internet
2 comentaris:
Trobo que tenen raó els nostres amics en les seves opinions. A l'Albert i a la Jana els hi agradarà
conéixer-les, gràcies a la imaginació del iaio.
Precioso,al peque le encantará que le lleves a la montaña y disfrutar de bichitos y naturaleza a tope y que dispare fotos como los yayos.
Mi abrazotedecisivo Ramón y disfrutad mucho juntos.
Publica un comentari a l'entrada