Etiquetes

dimecres, 12 de març del 2014

EL TELÈFON MÒBIL



Conte dedicat a la meva néta Jana que avui fa un any i nou mesos i al meu nét Albert que el passat gener va fer cinc anys.

Un dia, la gavina Clementina va veure des del cel, quan volava per sobre del Parc de la Ciutadella, un telèfon mòbil oblidat en un banc.

El va agafar i el va portar a la trobada d’amics dels diumenges. “Mireu que he trobat; és un d’aquests aparells que porten tantes persones a la mà i estan sempre pendents d'ell."

El conill Pubill i el porc senglar Pelut van voler agafar-lo. Com que sabien llegir, en poca estona i tocant la pantalla, van anar veient fotos, jocs, i vídeos. Ostres, que divertit", van dir tots. “Si però tot es veu molt petit” va dir la guineu. "Nosaltres, mirant el nostre voltant veiem les coses a mida natural, en tres dimensions, sentim les olors i escoltem els sons amb alta fidelitat de veritat. Crec que moltes estones que dediquen els humans a mirar imatges amb aquest aparell, si les destinessin a mirar i escoltar al seu voltant, hi sortirien guanyant.

“Sí que és veritat”, va dir la Clementina, “però els humans també el fan servir per comunicar-se”.

“Bé nosaltres també ens comuniquem i no necessitem cap artefacte. Ens visitem, ens veiem i ens diem el que ens hem de dir”, va afegir l’esquirol Oriol.

De sobta, el telèfon va sonar. La Clementina va prémer l’auricular verd de la pantalla i van sentir: "Si us plau, ahir em vaig deixar oblidat el meu mòbil a un banc del Parc. No puc viure sense ell !!. Necessito que me’l torni, si us plau !”. La Clementina no va poder contestar-li amb paraules però va ser capaç d’escriure-li un “watts-app”. Li va posar: “No es preocupi, d'aquí a una hora li deixaré al mateix banc on el vaig trobar”.

“Bé”, va dir la Clementina, “ens deslliurarem d’aquest telèfon mòbil i seguirem vivint tan feliços. Sembla, però que pels humans és un trastet imprescindible…pobrets!”

El iaio Ramon, 12 de març de 2014

Imatge baixada d'internet

2 comentaris:

Josep Lluis ha dit...

Ja tenim una nova dada: els protagonistes del conte són tan llestos que ja saben llegir. I a més treuen sàvies conclusions sobre el comportament dels humans.
Felicitats al guionista.
I felicitats als seus nets.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: Ja no més es cal aprendre a escriure...tot arribarà, jaja.