Etiquetes

dilluns, 26 de maig de 2014

OMBRES RUPESTRES


Al veure projectades les nostres ombres sobre la gran roca, mentre gaudíem d'una esplèndida panoràmica en el mirador de Castroviejo als Picos de Urbión, em va fer gràcia i vaig fer la foto. Després, al mirar-la, no se perquè, no vaig poder evitar pensaments relacionats amb la volatilitat de l'existència... ves quina cosa.

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Preciosa i poètica fotografia, de fet som ombres, al capdavall

Carme Rosanas ha dit...

D'acord amb la Júlia, poètica la foto, molt!

Té alguna cos a que commou, deu ser el que tu expliques tant bé de la volatilitat, però abans de ser-ne conscient del tot.

Ramon ha dit...

JÚLIA: ...i tant de bo que, al menys, la nostra sigui una "bona ombra"

Ramon ha dit...

CARME: Ben vist, Carme. Gràcies!.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Vols dir, Ramon, que no eren els vostres àngels de la guarda?
Realment bonica la fotografia.

Ramon ha dit...

XIRUQUERO-KUMBAIÀ: Ostres!, no se m'havia acudit!. Ves a saber...