Etiquetes
- Barcelona (131)
- Contes (66)
- Fotopintura (145)
- Homenatges (169)
- Humor (67)
- Música (251)
- Néts (47)
- Objectes (106)
- Paisatge (163)
- Política (62)
- Records (80)
- Sensacions (287)
- Sentiments (125)
- Societat (235)
dilluns, 26 de maig del 2014
OMBRES RUPESTRES
Al veure projectades les nostres ombres sobre la gran roca, mentre gaudíem d'una esplèndida panoràmica en el mirador de Castroviejo als Picos de Urbión, em va fer gràcia i vaig fer la foto. Després, al mirar-la, no se perquè, no vaig poder evitar pensaments relacionats amb la volatilitat de l'existència... ves quina cosa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Preciosa i poètica fotografia, de fet som ombres, al capdavall
D'acord amb la Júlia, poètica la foto, molt!
Té alguna cos a que commou, deu ser el que tu expliques tant bé de la volatilitat, però abans de ser-ne conscient del tot.
JÚLIA: ...i tant de bo que, al menys, la nostra sigui una "bona ombra"
CARME: Ben vist, Carme. Gràcies!.
Vols dir, Ramon, que no eren els vostres àngels de la guarda?
Realment bonica la fotografia.
XIRUQUERO-KUMBAIÀ: Ostres!, no se m'havia acudit!. Ves a saber...
Publica un comentari a l'entrada