Els jívaros tallaven el cap als seus enemics i després el reduïen a la mida d’una taronja.
Avui dia, a casa nostra, els mitjans de comunicació, siguin de propietat pública o dels principals grups de pressió econòmica, política o religiosa ens ataquen sovint de tal manera que sembla que, sense tallar-nos el cap, ens vulguin reduir el cervell a la dimensió del d’un mosquit. I a fe que ho estan aconseguint quan veus com es comporta una part considerable de la població.
Tendències, costums, modes, aficions, opinions i creences s'imposen des de la televisió, la ràdio i els diaris. Les xarxes socials ho amplifiquen ràpidament i es creen corrents crítiques o de seguidisme gairebé automàtiques d'un dia per l'altre; la majoria sense reflexió ni argumentari.
Les pilotes es fan grosses i tot això els medis ho tornen a recollir i un cop manipulat en funció dels interessos dels seus amos, li donen carta de naturalesa i ens ho tornen a revertir fins que ho graven a foc als cap de la gent o ens ho fan oblidar.
Està clar que hi ha moltes sortides i refugis per utilitzar davant de tanta misèria i que cal separar el gra de la palla, però sembla que són molts més els que s'endollen al consum massiu de bajanades malintencionades que els que cerquen continguts d'un cert nivell.
Està clar que hi ha moltes sortides i refugis per utilitzar davant de tanta misèria i que cal separar el gra de la palla, però sembla que són molts més els que s'endollen al consum massiu de bajanades malintencionades que els que cerquen continguts d'un cert nivell.
Les conseqüències són devastadores. Només cal veure alguns dels "espectacles" que es produeixen cada dia al nostre voltant.
Sort, però de la bona gent; dels que treballen honradament, dels que transmeten bon rotllo, d'aquells que fan agradable i plaent la vida a qui els envolta amb les seves obres o la seva manera de ser. (1)
A tots els vampirs que hi ha al camp de la política, de l'economia, de les religions i a totes les activitats humanes; a tots els que viuen de xuclar el cervell i els diners de la gent: Aneu a fer punyetes!. Som fràgils; exemplars únics en vies d'extinció que volem viure en pau.
(1).- Al acabar d'escriure aquest paràgraf, m'han vingut al cap aquests versos d' Antonio Machado, que m'agraden molt:
...
Y en todas partes he visto
gentes que danzan o juegan,
cuando pueden, y laboran
sus cuatro palmos de tierra.
Nunca, si llegan a un sitio
preguntan a donde llegan.
Cuando caminan, cabalgan
a lomos de mula vieja.
Y no conocen la prisa
ni aún en los días de fiesta.
Donde hay vino, beben vino,
donde no hay vino, agua fresca.
Son buenas gentes que viven,
laboran, pasan y sueñan,
y en un día como tantos,
descansan bajo la tierra.
Sort, però de la bona gent; dels que treballen honradament, dels que transmeten bon rotllo, d'aquells que fan agradable i plaent la vida a qui els envolta amb les seves obres o la seva manera de ser. (1)
A tots els vampirs que hi ha al camp de la política, de l'economia, de les religions i a totes les activitats humanes; a tots els que viuen de xuclar el cervell i els diners de la gent: Aneu a fer punyetes!. Som fràgils; exemplars únics en vies d'extinció que volem viure en pau.
(1).- Al acabar d'escriure aquest paràgraf, m'han vingut al cap aquests versos d' Antonio Machado, que m'agraden molt:
...
Y en todas partes he visto
gentes que danzan o juegan,
cuando pueden, y laboran
sus cuatro palmos de tierra.
Nunca, si llegan a un sitio
preguntan a donde llegan.
Cuando caminan, cabalgan
a lomos de mula vieja.
Y no conocen la prisa
ni aún en los días de fiesta.
Donde hay vino, beben vino,
donde no hay vino, agua fresca.
Son buenas gentes que viven,
laboran, pasan y sueñan,
y en un día como tantos,
descansan bajo la tierra.
Imatge baixada d'internet.
2 comentaris:
Caram! Vas fort avui. No puc més que asentir en tot el que dius, i també en lo que va ens va deixar en Machado.
JOSEP LLUÍS: Si, una espècie de "dia de la ira". Sort que no m'agafa cada dia, jaja.
Publica un comentari a l'entrada