Una excursió entre camps de cereals, a l'Anoia, amb Montserrat de fons, és una experiència sensorial de primer ordre.
Els camps treballats, m'han despertat sempre una gran admiració.
Fragment de la lletra de la cançó "Campesino" d'Atahualpa Yupanqui:
Cuando vayas a los campos,
no te apartes del camino,
que puedes pisar el sueño
de los abuelos dormidos.
Campesino, campesino.
¡Por ti canto, Campesino!
2 comentaris:
Jo penso que els camps, com tu dius, o la terra com diuen d'altres, té un valor intrínsicament unit al seu valor material, difícil de definir, i que cadascú se'l fa seu i a la seva manera. Digues-li sentiments, digues-li com vulguis. El que no veu més enllà, és que és de suro.
Molt maca la foto.
JOSEP LLUÍS: Possiblement en aquest valor que comentes hi ha el concepte de compendi. La terra és la que ens permet alimentar-nos físicament i per tant viure i també ens alimenta espiritualment per totes les seves gràcies i misteris.
Publica un comentari a l'entrada