Veure com un ramat de vaques és conduit entre els carrers d'un poble de muntanya a l'estable pel pastor i el gos d'atura és, pels urbanites com jo un espectacle fascinant.
Pels nens, suposo que encara ho és més.
La foto la vaig fer a Lles aquest cap de setmana passat.
2 comentaris:
Estàs fet un fotoreporter. Sembla que fins i tot se senti l'olor de vaca. M'imagino la cara dels nens.
JOSEP LLUÍS: L'olor de vaca era penetrant, però l'anècdota va ser que quan aquesta vaca que mira de front va passar al costat del nen, va aixecar la cua i no vegis el "pastís" que ens va regalar. La cara dels petits, un poema!.
Publica un comentari a l'entrada