A la Vila Olímpica de Barcelona, davant del mar hi ha espais amb seients de pedra on la gent comparteix amb desconeguts moments de contemplació, de descans o de reflexió.
Sempre n’hi ha de gent. És un espai complex: no estàs sol ni acompanyat; no és silenciós però tampoc sorollós.
Si mires al voltant veus ulls tancats i oberts, majoritàriament expressions relaxades.
El mar davant, l’horitzó al fons.
Una experiència.
1 comentari:
M'agrada la foto i la teva descripció: Ni estàs sol ni estàs acompanyat, no hi hà silenci però tampoc soroll...Tens raó. Es un espai singular, ho has captat molt bé.
Publica un comentari a l'entrada