Pescadors a un espigó de la Vila Olímpica de Barcelona.
No n'hi ha molts, però sempre en veus algun. La canya plantada, esperant. Mentre, la contemplació o el pensament.
Pescar, ho havia fet de jovenet, no ha estat mai una afició massa plaent per a mi.
Potser la mecànica : posar el cuc a l’ham, treure el peix i veure com agonitza; però reconec que sempre em crida l’atenció la imatge d’un pescador de canya.
1 comentari:
Preciosa imagen que entremezcla la playa y la ciudad...pescadores de sueños?
Mi abrazotedecisivo
Publica un comentari a l'entrada