Etiquetes

dilluns, 1 de setembre de 2014

ES NECESSITA MESTRA PER L'ESCOLA DE NENES....


El 30 d’agost de 2014, Ochagavia, preciós poble navarrès del Pirineu, es va transformar totalment per reviure el dia 30 d’agost de 1914. Just 100 anys abans. 

La gent del poble (uns 600 habitants) es vesteixen tal com ho van ver els seus avantpassats. Es cobreixen amb arpillera els senyals de tràfic, els comptadors de la llum i tot el que pugui delatar que realment estem al segle XXI.

Ambient, oficis, personatges, costums, es veu i es viu igual que en 1914.

Els edictes, el diari, i el pregó que es van fer en aquella llunyana data s’exposen a la contemplació dels visitants. Com aquest anunci per cobrir la vacant de mestra a l’escola de nenes.

N'hi ha per sucar-hi pa.

7 comentaris:

fanal blau ha dit...

Avui no trobarien mestra, però no en tinc cap dubte que ha de ser interessant conèixer aquest indret navarrès...:)
Una abraçada per a tu i la companya de viatge!

Júlia ha dit...

molt interessant, quan jo estudiava magisteri ja ens van advertir, i era a finals dels seixanta, que els expedients contra mestres eren sobretot, pel que fa als homes, si bevien de més, i a les dones per conducta disbauxada

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Sí, vist des d'avui, n'hi ha per sucar-hi pa.

Ramon ha dit...

FANAL BLAU: Realment semblen els condicionaments per entrar a un convent de clausura... Conèixer Ochagavia i el seu entorn val la pena. La festa la fan l'últim dissabte del mes d'agost. L'any que ve, representaran el dia corresponent del 1915.
Abraçades rebudes. Per a tu dues de part nostre!

Ramon ha dit...

JÚLIA: Com a mímim ja havien desaparegut condicionants tan "divertits" com alló de "usar AL MENOS dos enaguas", hehe!

Ramon ha dit...

XIRUQUERO-KUMBAIÀ: Bé per la teva puntualuització "vist des de avui..." Segurament l'any 2114 alguns també hi sucaran pa llegint alguns dels requeriments i condicionaments que estan vigents ara mateix i que, a nosaltres, ens semblen tan normals i tan ben plantejats.


Sara ha dit...

Ehhhhh? no se si reirme.
Mi abrazotedecisivo Ramón, ya instalada en mi rutina bendita.