Principis dels 70. Posàvem a la "baca" del 600 la tauleta, les cadires plegables i al minúscul maleter la nevera i la bossa amb el dinar. Destí: "la muntanya". En un moment donat ens endinsàvem per un caminet de terra que sortia de la carretera asfaltada i buscàvem una esplanada que ens agradés. Plantàvem taula i cadires, dinàvem i passàvem una estona la mar de bé tots plegats. Senzilles maneres d'omplir el temps de descans.
Tens raó, era una pràctica molt habitual. Encara que jo no era d'aquests (no vaig tenir cotxe fins al 1978) reconec que la gent s'ho passava bé i que la versatilitat del 600 ha quedat com una icona.
ResponElimina