dilluns, 26 de maig del 2014

OMBRES RUPESTRES


Al veure projectades les nostres ombres sobre la gran roca, mentre gaudíem d'una esplèndida panoràmica en el mirador de Castroviejo als Picos de Urbión, em va fer gràcia i vaig fer la foto. Després, al mirar-la, no se perquè, no vaig poder evitar pensaments relacionats amb la volatilitat de l'existència... ves quina cosa.

6 comentaris:

  1. Júlia26 de maig del 2014, a les 8:24

    Preciosa i poètica fotografia, de fet som ombres, al capdavall

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas26 de maig del 2014, a les 9:15

    D'acord amb la Júlia, poètica la foto, molt!

    Té alguna cos a que commou, deu ser el que tu expliques tant bé de la volatilitat, però abans de ser-ne conscient del tot.

    ResponElimina
  3. Ramon26 de maig del 2014, a les 12:42

    JÚLIA: ...i tant de bo que, al menys, la nostra sigui una "bona ombra"

    ResponElimina
  4. Ramon26 de maig del 2014, a les 12:43

    CARME: Ben vist, Carme. Gràcies!.

    ResponElimina
  5. Xiruquero-kumbaià26 de maig del 2014, a les 20:22

    Vols dir, Ramon, que no eren els vostres àngels de la guarda?
    Realment bonica la fotografia.

    ResponElimina
  6. Ramon26 de maig del 2014, a les 23:56

    XIRUQUERO-KUMBAIÀ: Ostres!, no se m'havia acudit!. Ves a saber...

    ResponElimina