Portar la càmera de fotos a la butxaca facilita que dispari a coses i situacions que em criden l'atenció. Després, moltes d'aquestes fotos, van directes a la paperera de reciclatge i altres a carpetes temàtiques.
Algunes, com la d'avui, em desperten alguna reflexió després d'haver-les observat una estona.
Vet aquí que un diari del revés i en anglès amb un objecte "rar" a sobre em porta una mica al concepte de "cacau mental".
Són tantes i tan variades les informacions, sensacions i pensaments que envaeixen cada dia el nostre cervell que de vegades podem sentir-nos sota aquest "síndrome"... al menys a mi em passa. Bé, de tant en tant. No res greu...crec, jeje.
Uy!, no t'amoïnis, de cacaus mentals en tenim tots cada dia. Un: avui per exemple, s'està fent una llei a tota pressa per tal de perllongar la inmunitat del Borbó de per vida. Jo m'estimo més canviar els meus cacaus mentals per cacaus a seques. Hi surto guanyant.
ResponEliminaLa foto és molt maca.
JOSEP LLUÍS: Jaja!. Un bon consell el teu. M'agraden els cacaus comestibles.
ResponElimina