Avui em ve de gust recordar aquells anys on aquests cantautors ens provocaven a molts joves quan els escoltàvem la sensació que s'estava construint un món més pacífic, més solidari, més just, més amable. Gairebé mig segle més tard, la seva música i les seves lletres em segueixen captivant però amb l'ombra de què aquell món esperat encara no ha arribat i sembla que tardarà a fer-ho,
A continuació: Blowin' in the wind; Gracias a la Vida i Te recuerdo Amanda.
Després d'editat el post he escoltat una vegada més la versió en català que d'aquesta última cançó va fer Raimon. En el seu últim concert de comiat fet aquesta mateixa nit l'ha tornat a brodar i no vull deixar de inserir-la com homenatge a aquest gran artista i persona,
1 comentari:
Cantaautores de toda la vida, letras llenas de sentimientos...clásicos de nuestra música.
Abrazotedecisivo
Publica un comentari a l'entrada