Aquests dies se'n parla molt de Joan Capri amb motiu del centenari del seu naixement (10-7-1917).
Recordo quan va publicar els seus primers monòlegs en disc (singles de 45 rpm). Es van convertir en un èxit impressionant. Molta gent els escoltava tantes vegades que se'ls sabia de memòria i el més curiós és que per vegades que s'escoltessin, sempre provocaven la riallada o el somriure autèntic.
Els dos que a casa van ser els més escoltats són El Nàufrag i El Matrimoni.
Els he tornat ha sentir i he tornat a riure. Aquí els teniu per si us bé de gust recordar.
4 comentaris:
Els monòlegs del Capri, malgrat el pas del temps, han resultat ser atemporals. No ens cansem d'escoltar-los, com tu dius. De tant en tant reapareixen, primer en format cassette, després en Cd i ara fins i tot al Spotify.
Els dos que ens presentes m'han fet riure com el primer dia.
Com diuen els castellans: El que vale, vale.
Inoblidable, molts temes són ben actuals, el meu germà quan era petit se'ls sabia de memòria, he de dir que quan era joveneta li vaig agafar mania de tant sentir-lo, el meu pare posava els seus discos molt sovint, tot un personatge molt representatiu del tarannà català.
JOSEP LLUÍS: A You Tube també està molt present. Es molt divertit recordar-lo en el paper de Doctor Caparrós que tant d'èxit va tenir quan el donaven per TV2.
JÚLIA: Sobre el seu tarannà català que dius, certament era un home (persona i personatge) genuïnament d'aquí. Reproduïa virtuts i defectes típicament catalans amb una naturalitat sensacional.
Publica un comentari a l'entrada