dimarts, 13 de febrer del 2018

SERENADE, DE SCHUBERT, AL DIAL

Dia Mundial de la Ràdio: De bon matí, poso la ràdio. Sento a dir que avui és el Dia Mundial d'aquest medi. Passo el dial de dalt a baix. Les emissores emeten bàsicament sorolls: anuncis, locutors repetint el de sempre, tertulians parlant alhora, notícies absurdes sobre esports, més anuncis... en mig d'aquest guirigai atordidor, la "Serenade" de Schubert apareix com un bàlsam.

El soroll de les altres emissores queda emmudit i la música de Schubert inunda per uns minuts l'habitació. Quan s'acaba, tanco la ràdio i respiro fondo.


 

5 comentaris:

  1. Júlia13 de febrer del 2018, a les 12:36

    Un clàssic molt bonic.

    ResponElimina
  2. Xiruquero-kumbaià14 de febrer del 2018, a les 18:00

    Catalunya Música?

    ResponElimina
  3. Ramon15 de febrer del 2018, a les 9:55

    JÚLIA: Si i a més, relaxant. Un bon antídot per segons quins "sorolls"

    ResponElimina
  4. Ramon15 de febrer del 2018, a les 9:57

    XIRUQUERO-KUMBAIÀ: Efectivament! Emisora-refugi; emisora-confort.

    ResponElimina
  5. José Luis15 de febrer del 2018, a les 12:51

    Home, és que la Serenade és una d'aquelles melodies populars que un no es cansa de sentir tants cops com faci falta. Ah! El vídeo molt maco.

    ResponElimina