tag:blogger.com,1999:blog-75395979935222921802024-03-13T15:41:57.260+01:00MON-RA-MONImatges, paraules i algunes coses més.Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.comBlogger1176125tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-79593003343803360702018-05-23T12:26:00.000+02:002018-05-23T12:27:59.330+02:00"EPÍLOGO" - LA ÚLTIMA ENTREVISTA - CANAL PLUS<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-MhbdK40VaJU/WwVBGwOz55I/AAAAAAACZdo/j7Ys9TcoH9Ixr5MoBcrPWgDUwjIM5hpzwCLcBGAs/s1600/epilogo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="241" data-original-width="472" height="163" src="https://4.bp.blogspot.com/-MhbdK40VaJU/WwVBGwOz55I/AAAAAAACZdo/j7Ys9TcoH9Ixr5MoBcrPWgDUwjIM5hpzwCLcBGAs/s320/epilogo.png" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div>
Canal Plus, fa uns anys enregistrava una llarga entrevista a personatges rellevants que guardava en els seus arxius, amb el compromís de no projectar-la fins que el personatge hagués mort.</div>
<br />
L'entrevistat podia parlar amb una llibertat especial; potser mai sentida en entrevistes anteriors.<br />
<br />
A mi m'agradava veure-les. Trobava que tenien un punt de morbo, però també d'una gran autenticitat .<br />
<br />
A You-Tube se'n poden trobar i l'altre dia vaig posar-me al davant el corresponent a José Luís Sampedro, una persona per la qual sempre he sentit una gran admiració. De fet, en aquests 51 minuts d'entrevista, als qui l'hem seguit, no ens descobreix massa novetats. Tot i això és impossible no quedar enganxat a les seves explicacions sobre tots els temes que l'entrevistadora li planteja.<br />
<br />
51 minuts sense un gram de palla. Píndoles d'alta densitat que parlen de la vida, la mort, l'amor, la dignitat, el sexe, la justícia, l'economia, la religió, les guerres, l'adoctrinament, el dret a decidir, l'evolució i de tantes altres coses.<br />
<br />
Crida l'atenció amb la naturalitat i simpatia amb què parla com si ho fes des de l'univers dels difunts.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
Bé, jo el deixo aquí pels qui vulguin aprofitar bé una hora de la seva vida.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/oHtkgCmsQuo" width="560"></iframe></div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-81146947411744041222018-05-18T14:56:00.000+02:002018-05-21T12:22:57.920+02:00IMMIGRACIÓ TRANSOCEÀNICA, UN FET QUE EM TOCA D'A PROP<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-aIT4PitGzfo/Wv7JVTz8FEI/AAAAAAACZQE/ZfU1GUp7atUwCH5rwBWiEEJdm24aZpkhwCLcBGAs/s1600/El%2BCatal%25C3%25A1n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1548" data-original-width="936" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-aIT4PitGzfo/Wv7JVTz8FEI/AAAAAAACZQE/ZfU1GUp7atUwCH5rwBWiEEJdm24aZpkhwCLcBGAs/s640/El%2BCatal%25C3%25A1n.jpg" width="385" /></a></div>
<br />
Quatre dels cinc germans del meu avi patern és a dir els meus oncles-avis, van marxar a finals del segle XIX, principis del XX a fer les Amèriques. L'avi Ramon es va quedar a Barcelona, el que va permetre, entre altres moltes coses, que els seus descendents d'aquí, hàgim existit.<br />
<br />
Cada un dels immigrants va anar a parar a indrets diferents: Nova York, Cuba i Puerto Rico.<br />
<br />
Allà van quedar-se i alguns van deixar nombrosa descendència. De fet, ara mateix són molts més els familiars americans que catalans.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-pjlCDSHyMlg/Wv7JewBDlUI/AAAAAAACZQI/qSrGoi2aeAsscduYOK_9ND5irwBKXcFUgCLcBGAs/s1600/El%2BCatal%25C3%25A1n%2B%2528int.%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1195" data-original-width="1600" height="478" src="https://3.bp.blogspot.com/-pjlCDSHyMlg/Wv7JewBDlUI/AAAAAAACZQI/qSrGoi2aeAsscduYOK_9ND5irwBKXcFUgCLcBGAs/s640/El%2BCatal%25C3%25A1n%2B%2528int.%2529.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
Veient les fotos del comerç que va posar a San Juan de Puerto Rico l'oncle-avi Mariano (el del bigoti de la dreta) no puc deixar de fer paral·lelismes amb el que avui fan a casa nostra molts immigrants que arriben d'allà.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-vEuVVNbeUiA/Wv7JzKwdEJI/AAAAAAACZQU/1wDOLQp2-Q0oRfDrwixl_TYs7INZY9VegCLcBGAs/s1600/El%2BCatal%25C3%25A1n%2B%2528int.2%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1188" data-original-width="1600" height="474" src="https://2.bp.blogspot.com/-vEuVVNbeUiA/Wv7JzKwdEJI/AAAAAAACZQU/1wDOLQp2-Q0oRfDrwixl_TYs7INZY9VegCLcBGAs/s640/El%2BCatal%25C3%25A1n%2B%2528int.2%2529.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Cal dir que cap dels quatre es van fer rics, però sí que van saber defensar-se la vida. El que va quedar-se a Cuba, va fundar el Casal Català a l'Havana, punt de trobada de molts immigrants catalans, on es feien tota mena d'actes culturals perquè tothom és podes sentir una mica a prop de la seva estimada Catalunya.<br />
<br />
Aquí i ara tenim nombroses Associacions d'immigrants de molts països, sobretot americans, creats amb la mateixa intenció.<br />
<br />
El "novaiorquès" es va instal·lar a Brooklyn, on a més de tenir vuit fills va guanyar-se la vida amb activitats diverses no totes exitoses.<br />
<br />
No sé per què he sortit a parlar d'això avui. Potser perquè m'ha vingut la imatge d'aquell vell comerç de Puerto Rico.<br />
<br />
La immigració, d'aquí cap allà i d'allà cap aquí, existeix des del principi dels temps i segurament es seguirà produint fins al final.Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-14907837817666090412018-05-16T12:01:00.000+02:002018-05-16T14:59:14.663+02:00VA DE NÉTS, UNA VEGADA MÉS<a href="https://3.bp.blogspot.com/-0nhMfAFBmJU/WvwA5DYa4KI/AAAAAAACZL8/9xlTcefe_ZQGFwjjKFdiGt-Nj77tuucoACLcBGAs/s1600/me.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="372" data-original-width="372" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-0nhMfAFBmJU/WvwA5DYa4KI/AAAAAAACZL8/9xlTcefe_ZQGFwjjKFdiGt-Nj77tuucoACLcBGAs/s200/me.jpg" width="200" /></a><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZkGbp_5oBgc/WvwA7t_ucXI/AAAAAAACZMA/GoqtDlwvGRIGGhUOBlPnMHjRsfE0aon6QCLcBGAs/s1600/IMG_20180513_151533557.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZkGbp_5oBgc/WvwA7t_ucXI/AAAAAAACZMA/GoqtDlwvGRIGGhUOBlPnMHjRsfE0aon6QCLcBGAs/s200/IMG_20180513_151533557.jpg" width="112" /></a><br />
<br />
L'altre dia em va donar per repassar tots els posts que he publicat en aquest blog <span style="color: red; font-size: large;"><i><b><a href="https://mon-ra-mon.blogspot.com.es/search/label/N%C3%A9ts">(clik)</a></b></i></span> sobre els meus néts. L'evolució és la normal, però vista a càmera ràpida resulta espectacular.<br />
<br />
Avui, que el gran ja té nou anys i la petita és a un mes de fer-ne sis, segueixo embadalit davant els canvis que es van produint en ells. Físics i psicològics, és clar. La natura ha estat generosa amb ells i l'emoció que produeix contemplar -los, tan plens d'energia, i de sensibilitat, és molt gran.<br />
<br />
El pas del temps els anirà modulant, com és natural, però els fonaments són ferms. Dins seu ja han florit molts dels valors que per a mi són essencials per sentir-se a gust amb la vida: alegres, empàtics, sociables, afectuosos... "és el seu iaio qui ho diu", pensareu, i una mica de raó tindreu, però només una mica!Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-33415958463546602018-05-12T10:11:00.001+02:002018-05-16T14:58:29.146+02:00 BRAHMS: Wiegenlied Op.49, número 4<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-cwR7UjSflaI/WvahbuzsQEI/AAAAAAACY8s/2GfSv5V0PCQEWIbGoW6OssNFPO3UCCphgCLcBGAs/s1600/a-musica-6-191x300.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="191" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-cwR7UjSflaI/WvahbuzsQEI/AAAAAAACY8s/2GfSv5V0PCQEWIbGoW6OssNFPO3UCCphgCLcBGAs/s200/a-musica-6-191x300.jpg" width="127" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
Dos minuts acompanyats per aquesta meravellosa cançó de bressol, poden fer-nos l'efecte d'una espècie de "reset" emocional:</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/T6nb35I9w-8" width="560"></iframe></div>
<br />Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-75672839511290378432018-05-10T14:59:00.000+02:002018-05-16T14:56:18.614+02:00A VOLTES AMB LA FELICITAT<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-G5pu1JIysXk/WvRBvJjkGuI/AAAAAAACY1o/53LdDlBla443EeaY2YX794_TveoxRVqIQCLcBGAs/s1600/felicidad.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="195" data-original-width="260" height="149" src="https://2.bp.blogspot.com/-G5pu1JIysXk/WvRBvJjkGuI/AAAAAAACY1o/53LdDlBla443EeaY2YX794_TveoxRVqIQCLcBGAs/s200/felicidad.jpg" width="200" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Potser és un dels temes sobre el qual més s'escriu i s'ha escrit. Filòsofs, psicòlegs, gurus i xamans de tota mena, gent normal i corrent, etc. etc. aconsellen o pontifiquen.</div>
<br />
Molts coincideixen en els seus punts de vista sobre la qüestió. Es troben moltes idees repetides, algunes com a mantres. Totes, carregades de bones intencions.<br />
<br />
Penso que la idea de la felicitat és diferent per cada persona. Alguns se senten a gust amb la vida gaudint de les coses senzilles, estimant i procurant entorns agradables des de diferents angles. Altres necessiten moltes coses i lluir-les, tot destacant per sobre dels altres...<br />
<br />
El caràcter de cadascú, l'educació rebuda, les influències de la família, els amics, els companys són, probablement allò que determina el que cada persona entén per "felicitat".<br />
<br />
Avui, a La Contra de La Vanguardia, es publica aquesta entrevista que va d'això. L'he trobat interessant. Aquí la teniu:<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<b><span style="font-size: large;"><i>"Mo Gawdat, ingeniero, autor de una fórmula matemática para vivir feliz</i></span></b></div>
<b><span style="font-size: large;"><i>Tengo 51 años. Nací en El Cairo y vivo en todas partes. Separado, tengo pareja y una hija. Licenciado en Ingeniería y Administración de Empresas. He trabajado en mercados emergentes en Microsoft y Google. Mi política es la compasión de los unos hacia los otros. Creo en Dios y en todas las religiones.</i></span></b><br />
<br />
<b><span style="font-size: large;"><i>El reto</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>Hasta hace un par de meses Gawdat era el jefe de desarrollo de Google X, pero llevaba diez años persiguiendo una fórmula que permitiera restaurar ese valor predeterminado con el que nacemos: la felicidad. Su mente de ingeniero le llevó a establecer y analizar qué perturba esa felicidad y hallar su fórmula. La muerte de su hijo la puso a prueba y decidió compartir todo lo aprendido en El algoritmo de la felicidad (Zenith), en el que explica las razones subyacentes al sufrimiento. Dedica el libro a su hijo, que llevaba tatuado en la piel: <span style="color: red;">“La gravedad de la batalla nada significa para los que viven en paz”</span>. Ha desarrollado un modelo matemático para, median- te sus conferencias, web y su libro, llegar a 1.000 millones de personas felices</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">¿Era usted un triunfador infeliz?</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>Tenía reconocimiento social y una fortuna considerable, además de una mujer y dos hijos maravillosos, pero sufría depresión clínica.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Trabajó para Microsoft, IBM, Google…</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>Sí, me pasaba la vida viajando expandiendo negocios, y en esa constante búsqueda de conseguir más me volví agresivo y desagradable con los míos; era consciente de ello y quise cambiar.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Y buscó una manera racional de ser feliz...</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>Sí, porque soy un ingeniero que utiliza la lógica y el análisis para entender el mundo.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Diez años después llegó a una fórmula matemática.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>Un modelo replicable: <span style="color: red;">la felicidad es la diferencia entre la manera en que un individuo ve los acontecimientos de su vida y su expectativa de cómo debería ser su vida.</span> Ante un acontecimiento, la mente lo compara con nuestras expectativas.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Primer error.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>Si la mente descubre que el evento es igual o mejor a las expectativas no ocurre nada, pero si la mente considera que no se cumplen las expectativas, entonces te pone en alerta a través de una emoción que te hace sentir infeliz.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">¿De qué supuesto parte?</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>De que la felicidad es un valor predeterminado en la especie humana, no necesitamos razones para ser felices. La felicidad es la ausencia de infelicidad. Los bebés siempre están contentos si sus necesidades básicas están cubiertas, la cosa se complica a medida que crecemos.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">¿Aprendemos a ser infelices?</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>Nos enseñan a cumplir objetivos equivocados, a poner en práctica ciertas habilidades que nos lleven al éxito, pero que nos hacen infelices.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Los acontecimientos también cuentan.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>No es el acontecimiento lo que nos hace infelices, es la forma en que pensamos en él. Nuestros pensamientos son una interpretación de la realidad.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">¿La realidad es relativa?</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>Sí, todo depende de cómo la vivas. Yo tenía un Turbo 900. Amaba ese coche. Un día Nibal, mi mujer, cogió el coche y chocó de frente contra un camión, los elementos de seguridad funcionaron a la perfección y salvó la vida. Perdí mi coche pero me importó un bledo, estaba feliz.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Entiendo.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>Pero si mi coche hubiera quedado igual de destrozado estando aparcado en algún lugar habría sido un drama. El hecho era el mismo, pero mi experiencia hubiera sido muy diferente.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Si detenemos los pensamiento negativos, la felicidad se instaura por defecto.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>Exacto, por tanto un ligero cambio en nuestra forma de pensar puede ejercer un gran impacto en nuestra felicidad.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>La cuestión es aplicarlo.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>Mi hijo Ali era una persona sabia, como un monje zen, siempre estaba feliz, y me ayudó a complementar mi visión lógica de la felicidad añadiendo las emociones. A los 21 años murió por un error médico. Ocurrió todo en un día, se despertó con dolor de estómago y por la noche ya no estaba. Era el pilar de mi vida.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Puso a prueba su algoritmo.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>El día que Ali murió todo se desmoronó y tuve la tentación de abandonarme al sufrimiento el resto de mi vida. <span style="color: red;">Pero podemos aprender a vivir con el dolor y apartar el sufrimiento.</span></i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Requiere mucha fortaleza.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>A mi cerebro sólo le permito que me dé pensamientos alegres o útiles. Cada día mi mente me recuerda que Ali está muerto y yo respondo siempre lo mismo: “Ali vivió”.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Los dos pensamientos son reales.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>Sí, pero uno me hace pensar en lo que he perdido y me lleva al sufrimiento; y el otro me hace pensar en los 21 años de felicidad que pasé con él y hace que me sienta agradecido.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Tendemos a los pensamientos negativos.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i><span style="color: red;">El 70% son negativos, autocríticos, pesimistas y temerosos</span>, es la forma que tiene nuestra mente de evitar las amenazas. Entonces hay que esforzarse para tener un pensamiento correcto.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">¿Naif incluso?</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>Los pensamientos no son nosotros. Nadie piensa que es sangre u orina, pero sí creemos que somos nuestros pensamientos aunque sean el producto biológico del cerebro. Nuestro cerebro nos habla, pero no es nosotros.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">¿Y no tienes por qué creerle?</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>No. Puedes analizar lo que te dice como si te lo dijera un amigo y responderle: “No es así”. Cuando Ali murió mi mente me decía: “Tenías que haberlo llevado a otro hospital”, pero de qué me sirve ese pensamiento.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">De nada.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>El dolor está fuera de nuestro control, pero el sufrimiento es una decisión personal y se puedo decidir no sufrir. Aceptar el dolor y convertirlo en algo hermoso: yo decidí rendirle homenaje explicando nuestro algoritmo.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Hay que cerrarle el pico al pato.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>Es un ciclo: pensamiento, sufrimiento, inacción. La verdadera dicha consiste en estar en armonía con la vida tal y como es. En la mayoría de las ocasiones lo peor que hay en nuestra vida es la forma en que pensamos en ella. Observa tu diálogo interno, observa tu drama, y pídele a tu cerebro que te ofrezca un pensamiento mejor.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;">La incertidumbre nos corroe<i>.</i></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><i>Es otra de las verdades absolutas que hay que aceptar: <span style="color: red;">todo cambia continuamente. </span>La incertidumbre de cuánto tiempo estaré todavía junto a mi hija hace que yo quiera que el tiempo que paso con ella sea lo mejor posible."</i></span></b>Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-92050177426895278112018-05-06T11:29:00.002+02:002018-05-06T11:29:57.444+02:00"LE TEMPS DE VIVRE"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-jUl0OmqZnrI/Wu7K3N-3bNI/AAAAAAACYn8/F8XoxeVMsyEmMM5zoqb15lbiJqYDYYjfgCLcBGAs/s1600/le%2Btemps%2Bde%2Bvivre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="110" data-original-width="457" height="77" src="https://4.bp.blogspot.com/-jUl0OmqZnrI/Wu7K3N-3bNI/AAAAAAACYn8/F8XoxeVMsyEmMM5zoqb15lbiJqYDYYjfgCLcBGAs/s320/le%2Btemps%2Bde%2Bvivre.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Aturar-me uns minuts per escoltar George Moustaki sempre m'ha proporcionat pau i serenor. Avui, l'he trobat mentre picotejava webs. Ja sigui amb els ulls tancats, escoltant la seva veu o resseguint les seves paraules, quan s'ha acabat la cançó, tinc la necessitat de tornar-la a escoltar:<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/5I3IrjDpEB0" width="560"></iframe>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b>"Nous prendrons le temps de vivre</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>d'être libres, mon amour</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>sans projets et sans habitudes</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>nous pourrons rêver notre vie</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Viens, je suis là, je n'attends que toi</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>tout est possible, tout est permis</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Viens, écoute ces mots qui vibrent</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>sur les murs du mois de mai</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Ils nous disent la certitude</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>que tout peut changer un jour</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Viens, je suis là, je n'attends que toi</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>tout est possible, tout est permis</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Nous prendrons le temps de vivre</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>d'être libres, mon amour</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>sans projets et sans habitudes</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>nous pourrons rêver notre vie"</b></div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-22380559844207602832018-05-05T11:23:00.000+02:002018-05-05T11:47:59.722+02:00RAMÓN Y CAJAL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://dades.naciodigital.cat/redaccio/arxius/imatges/201604/650_1461921930el-doctor-ramc3b3n-y-cajal-en-su-laboratorio-particular-1915.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="fotointerior_650 imatgeeditor" data-orig-height="914" data-orig-width="1200" height="303" id="imatgeeditor_350157" src="https://dades.naciodigital.cat/redaccio/arxius/imatges/201604/650_1461921930el-doctor-ramc3b3n-y-cajal-en-su-laboratorio-particular-1915.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "droid sans", "sans serif"; font-size: 16px; max-width: 100%; vertical-align: middle;" width="400" /></a></div>
<br />
Des de ben jove m'ha admirat la biografia d'aquest gran científic. Els seus impressionants descobriments, fets amb uns mitjans senzills (res de microscopis electrònics, ni ordinadors, ni programes informàtics de medicina, genètica, biologia, etc.), la seva constància, el fet, anecdòtic però per a mi simpàtic, que fos navarrès com la meva àvia materna i hagués nascut un 1 de maig com el meu avi patern, etc. m'han portat a seguir el que s'ha anat publicat sobre ell.<br />
<div>
<br /></div>
Una anècdota una mica decebedora: Fa uns anys vaig voler visitar a Ayerbe (Hosca) el Centro de Interpretación Ramón y Cajal, que s'ubica a la casa on va passar anys de la seva infància i joventut. Només arribar al poble, vaig preguntar a més d'un vilatà on era en Centre. La resposta dels tres primers va ser "ni idea". Quan vam arribar, el Centre estava tancat i barrat. L'horari de visites no em va semblar gens lògic. Érem a època de vacances i, segur que a molta gent, com nosaltres els hagués agradat molt visitar-lo. Pocs dies obert i poques hores..."País!", vaig pensar.<br />
<div>
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<br /></div>
<br />
Mai però havia tingut a l'abast un recull d'idees seves. Avui El "Catorze.cat" en publica, precisament catorze i m'han agradat. Per això les dedico a qui vulgui conèixer-les:<br />
<br />
"Santiago Ramón y Cajal va néixer a Navarra l'1 de maig del 1852 i va morir a Madrid el 17 d'octubre del 1934. La curiositat constant i la investigació en el camp del sistema nerviós li van fer merèixer el premi Nobel de medicina, el 1906. Recordem el científic amb 14 reflexions en què tant parla de l'univers del cervell com del comportament humà."<br />
<i><b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></i>
<i><b><span style="font-size: large;">
1. Tothom pot ser, si s'ho proposa, escultor del seu cervell.<br /><br />2. Observar sense pensar és tan perillós com pensar sense observar.<br /><br />3. Les idees no duren gaire. S'ha de fer alguna cosa amb elles.<br /><br />4. No hi ha res que m'inspiri més veneració que un ancià que sap canviar d'opinió.<br /><br />5. El pitjor no és cometre un error, sinó provar de justificar-lo en comptes d'aprofitar-lo com un avís prudencial de la nostra ignorància.<br /><br />6. O es tenen moltes idees i pocs amics, o molts amics i poques idees.<br /><br />7. Es coneixen moltíssimes classes d'ignorants, la més deplorable és la dels xerraires entossudits a demostrar que tenen talent.<br /><br />8. No tens enemics? És que mai has dit la veritat o has estimat la justícia?<br /><br />9. La naturalesa ens és hostil perquè no la coneixem: les seves crueltats representen la venjança contra la nostra indiferència.<br /><br />10. Si hi ha alguna cosa en nosaltres verdaderament divina, és la voluntat. Per ella afirmem la personalitat, moderem el caràcter, desafiem l'adversitat, reconstruïm el cervell i ens superem diàriament.<br /><br />12. És comú que els vanitosos i els presumptuosos fingeixin posseir el que desitgen.<br /><br />13. Al carro de la cultura espanyola li falta la roda de la ciència.<br /><br />14. Mentre el cervell sigui un misteri, l'univers continuarà sent un misteri.</span></b></i></div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-84811891007806682692018-05-02T15:23:00.000+02:002018-05-04T10:56:43.032+02:00MAIG 1808: GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA ESPANYOLA O GUERRA DEL FRANCÈS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-z9_58jZY480/Wum6ewxcFjI/AAAAAAACYds/Y-QfSqJ690ISjhIyARHkayJwhxVF_6N9gCLcBGAs/s1600/independencia-espanola-monteleon-1808-720x463.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="463" data-original-width="720" height="256" src="https://1.bp.blogspot.com/-z9_58jZY480/Wum6ewxcFjI/AAAAAAACYds/Y-QfSqJ690ISjhIyARHkayJwhxVF_6N9gCLcBGAs/s400/independencia-espanola-monteleon-1808-720x463.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Sembla que ens referim a un episodi històric molt remot, quan en realitat la van poder viure i patir els avis dels nostres avis (1808-1814).</div>
<div>
<br />
Podem recordar el que tantes vegades hem sentit explicar a l'escola i davant d'alguns quadres d'alguns Museus: Napoleó, els afusellaments dels 3 de maig, el Tambor del Bruc, el Duc de Wellington, el General Castaños, Girona, Móstoles, Bailén, etc., etc.<br />
<br />
Avui, he llegit sencer l'article que publica la Viquipèdia per aprofundir una mica en aquesta guerra, que com totes va portar desgràcies a centenars de milers de persones innocents.<br />
<br />
De l'article només reprodueixo aquells aspectes que no sabia o no recordava i que m'han cridat l'atenció:<br />
<div>
<br />
<i><span style="font-size: large;">" Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. Forma part de les Guerres Napoleòniques, una sèrie de guerres iniciada el 1807 en declarar-li França i Espanya la guerra a Portugal, tradicional aliat del Regne Unit.<br /><br />Segons el tractat de Fontainebleau (27 d'octubre de 1807), el primer <b><span style="color: red;">Ministre Manuel Godoy</span></b> preveia, d<b>e <span style="color: red;">cara a una nova invasió hispanofrancesa de Portugal, el suport logístic necessari al trànsit de les tropes imperials.</span></b> Sota el comandament del general Jean-Andoche Junot, les tropes franceses van entrar a Espanya el 18 d'octubre de 1807, creuant el seu territori a tota marxa abans de l'hivern, i van arribar a la frontera amb Portugal, el 20 de novembre.<b><u> <span style="color: red;">No obstant això, els plans de Napoleó anaven més enllà, i les seves tropes van anar prenent posicions en importants ciutats i places fortes a fi d'enderrocar la Casa de Borbó i suplantar-la per la seva pròpia dinastia, convençut de comptar amb el suport popular.</span></u></b><span style="color: red;"><br /></span><br />El ressentiment de la població per les exigències de manutenció de les tropes estrangeres, que va donar lloc a nombrosos incidents i episodis de violència, juntament amb la forta inestabilitat política sorgida per la querella entre Carles IV d'Espanya i el seu fill i hereu Ferran VII, orquestrada pels francesos, que es va iniciar amb el Procés de l'Escorial i va culminar amb el Motí d'Aranjuez i l'ascens al poder de Ferran VII, va precipitar els esdeveniments que van desembocar en els primers aixecaments al nord d'Espanya i l'Aixecament del 2 de maig de 1808 a Madrid. La difusió de les notícies de la brutal repressió, immortalitzada en les obres de Francisco de Goya, i de les abdicacions de Baiona del 5 i 9 de maig, que van estendre per la geografia espanyola la crida, iniciada a Móstoles, a enfrontar-se amb les tropes imperials, van decidir la guerra per la via de la pressió popular malgrat l'actitud contrària de la Junta de Govern designada per Ferran VII.<br /><br />La guerra es va desenvolupar en diverses fases en les quals tots dos bàndols van prendre successivament la iniciativa, i es va destacar per l'aparició del fenomen guerriller que, juntament amb els exèrcits regulars aliats dirigits per Arthur Wellesley, duc de Wellington, van provocar el desgast progressiu de les forces bonapartistes. <b><span style="color: red;">La població civil, que va patir els efectes d'una guerra total</span></b>, en la qual <b><span style="color: red;">tant els francesos com els aliats van abusar de la població i dels objectius civils, saquejant i devastant a gran escala i devastant, per exemple, la indústria espanyola, considerada una amenaça per als seus respectius interessos.</span> </b>Com el desmantellament de les fàbriques de tèxtils de Segòvia i Àvila, o <b><span style="color: red;">la destrucció de la ciutat de Sant Sebastià</span></b>. Els primers èxits de les forces espanyoles a la primavera i a l'estiu de 1808, amb la batalla del Bruc, la resistència de Saragossa i València i, en particular, la sonada victòria de Bailén, van provocar l'evacuació de Portugal i la retirada francesa al nord de l'Ebre, seguida a la tardor de 1808 per l'entrada de la Gran Armée, encapçalada pel mateix Napoleó, que va culminar el màxim desplegament francès fins a mitjan 1812. La retirada d'efectius amb destinació a la campanya de Rússia va ser aprofitada pels aliats per reprendre la iniciativa a partir de la seva victòria en la Batalla dels Arapiles (22 de juliol de 1812) i, contrarestant l'ofensiva francesa, avançar al llarg de 1813 fins als Pirineus, derrotant als francesos en les batalles de Vitòria (21 de juny) i Sant Marcial (31 d'agost). El tractat de Valençay (11 de desembre de 1813) va restaurar a Ferran VII i deixava a Espanya lliure de la presència estrangera, però no va evitar la invasió del territori francès, sent la batalla de Tolosa de Llenguadoc (10 d'abril de 1814), l'últim enfrontament de la guerra. Referint-se a la guerra d'independència espanyola, Napoleó I, en el seu exili, va declarar:<br /><br />« Aquesta maleïda Guerra d'Espanya va ser la causa primera de totes les desgràcies de França. Totes les circumstàncies dels meus desastres es relacionen amb aquest nus fatal: va destruir la meva autoritat moral a Europa, va complicar les meves dificultats, va obrir una escola als soldats anglesos... aquesta maleïda guerra m'ha perdut. »<br />— Fraser, Ronald: La maleïda guerra d'Espanya. Història social de la guerra de la Independència, 1808–1814.[2]<br /><br /><br />En el terreny socioeconòmic, <b><span style="color: red;">la guerra va costar a Espanya una pèrdua neta de població d'entre 215.000 i 375.000 habitants</span>,</b> que no va poder compensar-se malgrat els elevats índexs de natalitat propis de l'època, per causa directa de la violència i les fams de 1812, i que es va afegir a la crisi arrossegada des de les epidèmies de<b> <span style="color: red;">malalties i la fam</span></b> de 1808, resultant en un balanç de <b><span style="color: red;">descens demogràfic de 560.000 a 885.000 persones</span></b>, del 6 al 10% de la població ponderada a partir del cens de 1787, que <b><span style="color: red;">va afectar especialment a Catalunya, Extremadura i Andalusia</span></b>. A l'alteració social i la destrucció d'infraestructures, indústria i agricultura es va sumar la fallida de l'Estat i la pèrdua d'una part important del patrimoni cultural.<br /><br />A la devastació humana i material es va sumar la feblesa internacional d'Espanya, privada del seu poder naval i exclosa dels grans temes tractats en el Congrés de Viena, on es va dibuixar el posterior panorama geopolític d'Europa. A l'altre costat de l'Atlàntic, l'Amèrica espanyola obtindria la seva independència després de la Guerra d'Independència Hispanoamericana. En el pla polític intern, el conflicte va forjar la identitat nacional espanyola i va obrir les portes al constitucionalisme, concretat en les primeres constitucions de l'estat espanyol, l'Estatut bonapartista de Baiona i la Constitució de Cadis. No obstant això, també va donar inici a una era de guerres civils entre els partidaris de l'absolutisme i els del liberalisme, anomenades Guerres Carlines, que s'estendrien a tot el segle XIX i que marcarien l'esdevenir d'Espanya."</span></i></div>
</div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-19914314981387373842018-05-01T11:53:00.001+02:002018-05-01T13:56:53.925+02:001 DE MAIG<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-4wr166mQc2Q/Wug39PU-e5I/AAAAAAACYXM/0Fdx4XssOowIyUDczVv9I1qnIqKt81oOgCLcBGAs/s1600/dia-del-trabajo-forges.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="279" data-original-width="400" height="277" src="https://3.bp.blogspot.com/-4wr166mQc2Q/Wug39PU-e5I/AAAAAAACYXM/0Fdx4XssOowIyUDczVv9I1qnIqKt81oOgCLcBGAs/s400/dia-del-trabajo-forges.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Avui porto un fragment d'un post publicat fa uns anys al blog "impensando". N'hi ha prou per pensar una mica, en un dia com avui, sobre les desigualtats econòmiques, la lluita de classes, la injustícia de les polítiques fiscals...</div>
<br />
El protagonista és un tal Warren Buffet:<br />
<div>
<br /></div>
<i><span style="font-size: large;">Qui és Warren Buffet? Doncs ni més ni menys que un dels rics entre els rics d'Estats Units, freqüentment considerat com un “traïdor a la seva classe”, ja que és capaç de criticar la pròpia essència del sistema que li ha permès arribar on està. </span></i><br />
<div>
<i><span style="font-size: large;"><br /></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;">Deia V. Navarro que “entre les seves declaracions, la més citada pels no rics és aquella en la qual va indicar que, en contra d'aquells que creuen que ja no hi ha classes socials a EUA (i que, per tant, assumeixen que el concepte de lluita de classes és antiquat i irrellevant), la realitat que ell coneix és que si que hi ha classes socials i que també existeix una lluita entre elles en la qual la seva classe –els superrics– guanya cada dia a costa dels interessos de la majoria de la població, que aconsegueix les seves rendes a partir del treball en lloc del capital“. O, en altres paraules, com deia el propi Buffet. <b><u>“la lluita de classes segueix existint, però la meva va guanyant“.</u></b><br /><br />Si veiem aquest article, podrem veure que un inversor financer com Buffet paga proporcionalment menys impostos que els empleats de la seva companyia. En les seves pròpies paraules, “ el que vaig pagar va ser només un 17,4% dels meus ingressos gravables, i aquest és un percentatge realment més baix del que va pagar qualsevol de les altres 20 persones en el nostre despatx. La seva càrrega fiscal va variar del 33% al 41% i de mitjana va ser del 36%“. En xifres, suposava que vaig pagar aquest any en impostos 6.938.744 dòlars, la qual cosa, assenyala, és una xifra més que respectable, una xifra que “sona a molts diners“, però que, en realitat, “no és just“.</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;"><br /></span></i>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-uTG6wgtE-Z4/WuhV2QkePPI/AAAAAAACYX0/KjLtwiKBNG0lcJPXNPV5qS2Ze13l5RoDwCLcBGAs/s1600/Vi%25C3%25B1eta%2BForges%2BTrabajo%2Bbasura.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="309" data-original-width="444" height="277" src="https://2.bp.blogspot.com/-uTG6wgtE-Z4/WuhV2QkePPI/AAAAAAACYX0/KjLtwiKBNG0lcJPXNPV5qS2Ze13l5RoDwCLcBGAs/s400/Vi%25C3%25B1eta%2BForges%2BTrabajo%2Bbasura.png" width="400" /></a></div>
<i><span style="font-size: large;"><br /></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><br /></span></i></div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-16236596436185025042018-04-24T12:07:00.000+02:002018-04-24T12:07:29.006+02:00SOBRE LA SIMPLIFICACIÓ <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-6rDziaBLjdc/Wt8BUEeE3uI/AAAAAAACX_Q/U5rLuqIejWM3oieglImCYGzDeYZW0SPUACLcBGAs/s1600/SIMPLIFICAR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="195" data-original-width="260" src="https://2.bp.blogspot.com/-6rDziaBLjdc/Wt8BUEeE3uI/AAAAAAACX_Q/U5rLuqIejWM3oieglImCYGzDeYZW0SPUACLcBGAs/s1600/SIMPLIFICAR.jpg" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Fa pocs dies, vaig llegir a "catorze.cat" una entrevista que li van fer a José Luis Sampedro l'any 1995, quan ell en tenia 78 i després de superar un complicat problema de salut relacional amb el seu cor. Sampedro va viure fins als 96 anys, és a dir, fins després de 18 anys d'haver fet aquesta entrevista.</div>
<div>
<br />Entre totes les interessants respostes que va donar aleshores, he triat aquesta en la que Eva Piquer, l'entrevistadora, li va preguntar perquè definia Sampedro la vellesa com un moment de simplificació.<br /><br />Sense afegir cap comentari, reprodueixo exactament la pregunta i la resposta. Crec que val la pena gaudir-la:<br /><br /><i><b>Per què defineix la vellesa com "un moment de simplificació"?</b></i><br /> <br /><b><span style="font-size: large;">Quan ets vell, les ambicions es redueixen enormement. Els projectes s'acoten molt, es perd capacitat per fer coses. Jo encara aspiro a escriure millor, però ja no tinc l'angoixa d'haver-me de construir una carrera. I haig de planejar el futur a curt termini. M'han dit que puc morir d'una altra cosa abans que em falli el cor, però està clar que no puc fer plans a deu anys vista, no és sensat. Tot això suposa una simplificació. A més, arriba un moment en què un se sent més vinculat a coses desaparegudes que no pas als invents nous de trinca. Les noves meravelles de la tècnica no em sedueixen, i per tant segueixo fidel a coses que ja no es porten. Els vells hem de saber limitar-nos, hem de deixar que ens caiguin les fulles fins a quedar-nos despullats, com els arbres a l'hivern. L'única manera de gaudir de la vellesa és assaborir-la amb calma. </span></b><br /></div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-6042160582968295162018-04-23T09:59:00.000+02:002018-04-23T09:59:32.945+02:00SANT JORDI, DIA DE FLORS I LLIBRESAquesta foto, feta fa un parell d'anys al meu nét, recull un fet insòlit: llegir "dins d'una rosa". Em fa gràcia compartir-la.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-yxxs_0ZbPcA/Wt2R_T7qG_I/AAAAAAACX5A/drwpPI1l2w8JT2adVpnLcJjR2AHLODuMwCLcBGAs/s1600/20160909_120557.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="603" data-original-width="452" height="640" src="https://3.bp.blogspot.com/-yxxs_0ZbPcA/Wt2R_T7qG_I/AAAAAAACX5A/drwpPI1l2w8JT2adVpnLcJjR2AHLODuMwCLcBGAs/s640/20160909_120557.jpg" width="478" /></a></div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-45282764040105294262018-04-20T10:48:00.000+02:002018-04-20T10:48:14.263+02:00CENTENARI<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-MbnEOqNnN64/Wtmo_8FQ_fI/AAAAAAACXu8/JQf7D8k4-W4gIDEqMM2gbDwOCRXx9Bu7gCLcBGAs/s1600/Mare%2B3%2BP.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="321" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-MbnEOqNnN64/Wtmo_8FQ_fI/AAAAAAACXu8/JQf7D8k4-W4gIDEqMM2gbDwOCRXx9Bu7gCLcBGAs/s320/Mare%2B3%2BP.jpg" width="173" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Aquest any 2018 celebrem el centenari del naixement de nombroses personalitats. Per a mi hi ha un centenari particular, el de l'Enriqueta Carrillo, la meva mare, que va néixer el 20 d'abril de 1918.</div>
<br />Els qui la vam conèixer i estimar no ens cal més que esmentar el seu nom per fer-la present. Als qui no la van conèixer o volen repassar la seva biografia, us convido a clicar <b><i><span style="color: red; font-size: large;"><u><a href="http://trbolatzur.blogspot.com.es/2015/03/enriqueta-carrillo-la-poesia-al-cor.html">aquí</a></u></span></i></b>. L'enllaç correspon a un post molt ben construït, que va publicar l'escriptora, poetessa i professora Júlia Costa l'any 2015, quan l'Enriqueta ens va deixar.Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-79963729776685509902018-04-08T12:46:00.001+02:002018-04-08T12:46:37.831+02:00CONDUIR O NO CONDUIR: AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ QUAN JA ETS GRAN O MOLT GRAN<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-l3xyYe2o42E/WsnvHfFy18I/AAAAAAACW_4/EU7sVwbUV74WoW1LRtUCM030giwtADJbwCLcBGAs/s1600/abuelo%2Ba%2Bbordo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="232" data-original-width="217" src="https://2.bp.blogspot.com/-l3xyYe2o42E/WsnvHfFy18I/AAAAAAACW_4/EU7sVwbUV74WoW1LRtUCM030giwtADJbwCLcBGAs/s1600/abuelo%2Ba%2Bbordo.jpg" /></a></div>
<br /><br />Fa uns dies sopant amb uns bons amics, la majoria de seixanta i molts i algun amb setanta anys, va sortir el tema de la renovació del carnet de conduir i la conveniència o no de limitar la possibilitat de portar cotxe o moto a partir d'una edat determinada.<br /><br />Com és natural van sorgir diferents opinions i algunes d'absolutament contraposades.<br /><br />Per a mi és un tema important. M'agrada molt conduir però sóc conscient que les facultats van retrocedint. Ni la vista, ni els reflexos ni l'agilitat és la mateixa de fa uns anys. Tot i això encara em considero apte per portar cotxe sense posar en risc la vida de ningú per aquests motius. Em pregunto si seré capaç d'adonar-me'n quan això canviï i aleshores, voluntàriament, d'abandonar el cotxe.<br /><br />En mig de la tertúlia, una amiga va suggerir una idea que em va agradar: mentre no es decideix res al respecte per les autoritats de trànsit: fer posar en els cotxes conduïts per persones grans un senyal que ho adverteixi als altres conductors. Ni hi ha pels conductors novells i pels minusvàlids, Quan les veiem, els altres vehicles saben que aquell cotxe pot sorprendre'ns amb una maniobra inesperada. Els avis també ho podem fer i ho fem de vegades. Ja imagino que no a tothom en aquesta situació li agradaria portar aquest avís penjat darrere el cotxe, però potser podria evitar algun disgust.<br /><br /><br />
<br />Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-67428374536099605872018-03-29T11:37:00.000+02:002018-03-30T11:33:43.944+02:00"LA VENTURA DE VIURE"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-Dra5ixWWVNw/Wr0FZC3J-0I/AAAAAAACWjU/zPn3upCpW6oR0ISnZssxtnIzNeLE65L3QCLcBGAs/s1600/tortell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="426" height="180" src="https://4.bp.blogspot.com/-Dra5ixWWVNw/Wr0FZC3J-0I/AAAAAAACWjU/zPn3upCpW6oR0ISnZssxtnIzNeLE65L3QCLcBGAs/s320/tortell.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div>
Acabo de llegir una llarga entrevista al gran pallasso Tortell Poltrona que ha publicat el "Catorze.cat".</div>
<div>
Anava a seleccionar unes quantes respostes per construir aquest post, però finalment he pensat que el millor és oferir-la sencera a través de l'enllaç: <span style="color: red; font-size: large;"><b><i><a href="http://www.catorze.cat/noticia/9416/tortell/poltrona/gent/riu/menys/coses">clic</a></i></b></span></div>
<div>
<span style="color: red; font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
Tortell Poltrona porta ja 25 anys amb "Pallassos sense fronteres". Les experiències viscudes per aquest home són impressionants. Els seus pensaments segur que estan influenciats per aquestes vivències, però també trobo que ell està fet d'un material d'altíssima qualitat que porta d'origen.<br />
<br />
Viure segons què li senyalen les seves idees i la seva sensibilitat, renunciant des de bon principi a la seguretat que ofereix una feina estable i una actitud gregària, té molt valor.<br />
<br />
És més que interessant llegir i pensar sobre les seves respostes en aquesta entrevista. És com respirar un aire oxigenat i salubre i això convé quan hi ha tanta "contaminació"<br />
<br />
Cita, aquest fragment d'un poema de Joan Brossa, que diu en Tortell que per a ell és una màxima. El trobo genial:<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: yellow; font-size: large;"><b><i>"Conec la utilitat de la inutilitat i tinc la riquesa de no voler ser ric".</i></b></span></div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-21899023490308239542018-03-24T12:49:00.000+01:002018-03-24T12:49:10.822+01:00 “EL QUE NO VULGUIS PER A TU, NO HO VULGUIS PER A NINGÚ"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-VXQyGakUsKM/WrY6SXLeUCI/AAAAAAACWYg/UEN5USqo0YAhuqx0h78zDwi1MjxDO0Q4gCLcBGAs/s1600/flors.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="423" data-original-width="417" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-VXQyGakUsKM/WrY6SXLeUCI/AAAAAAACWYg/UEN5USqo0YAhuqx0h78zDwi1MjxDO0Q4gCLcBGAs/s320/flors.jpg" width="315" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Sempre m'ha semblat un plantejament carregat de sentit comú, d'ètica i d'una extrema dignitat.</div>
<br />Les tretze paraules d'aquesta frase resumeixen i assenyalen el que hauria de ser la guia per a una humanitat molt més bona de la que tenim, en tots els sentits.<br /><br />A l'altre extrem, llibres i més llibres de filosofia i de religió, la majoria d'ells carregats, molt sovint, de fantasies de tota mena; expressats amb paraules ampul·loses que s'utilitzen per enlluernar, humiliar o acovardir. Amb dogmes que xoquen amb la lògica, la ciència o la mateixa naturalesa.<br /><br />Aquesta entrada m'ha vingut de gust fer-la després d'escoltar, estupefacte, al Professor José Antonio Marina l'altre dia en una magnífica conferència sobre la transhumanitat, quan va explicar que Sant Tomàs d'Aquino, un dels grans referents del cristianisme, al que ell admira en general, diu en un dels seus incomptables escrits, que "al Cel, el goig que reporta la contemplació de Déu, és tan gran com el de contemplar els sofriments que pateixen els condemnats a l'infern".<br /><br />Gaudir amb l'espectacle del sofriment dels altres! Alerta que a l'infern poden estar-se cremant els teus familiars i amics...(això val només pels que s'ho creuen, és clar).<br /><br />Portat a aquest extrem, (els que pateixen a l'infern, segons els llibres sagrats, tenen uns dolors indescriptibles, sense pauses i per a tota l'eternitat), aquest gaudi sembla d'una crueltat també infinita; però ho diu un Sant. En fi que creients i no creients hi pensin una mica i treguin les seves conclusions.<br /><br />Impossible no portar aquest gaudi aquinià, corregit amb la mesura que calgui, amb el que sembla que està sentint avui dia tanta gent amb el sofriment dels que són perseguits, empresonats i desposeits dels drets humans més bàsics. Si són enemics, tot val contra ells.<br /><br />No sé si hi ha res a fer, però encara que sigui per aconseguir ser una mica millor persona, fem nostra aquesta regle d'or, senzilla i clara: "EL QUE NO VULGUIS PER A TU, NO HO VULGUIS PER A NINGÚ"Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-42762838882174184602018-03-19T11:13:00.000+01:002018-03-19T11:13:24.794+01:00MIRAR-HO TOT AMB INTENSITAT POÈTICA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-b6g891wrDEA/Wq-M2ZxIMPI/AAAAAAACWGs/F6Z8G13ddZcfWnao6EpeQRuWXI_seLYKgCLcBGAs/s1600/alcachofa.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="286" data-original-width="176" src="https://2.bp.blogspot.com/-b6g891wrDEA/Wq-M2ZxIMPI/AAAAAAACWGs/F6Z8G13ddZcfWnao6EpeQRuWXI_seLYKgCLcBGAs/s1600/alcachofa.jpeg" /></a></div>
<br />Aquesta frase, que no havia sentit mai, em va cridar l'atenció i em va agradar. La va dir José María Marina en una conferència al Palau Macaya el 15 de març passat parlant sobre la felicitat i el perfeccionament.<br /><br />Una de les conclusions dels seus plantejaments referents a com acostar-nos a la felicitat subjectiva va ser aquesta:<div>
<br />"Saber valorar el que tenim.<b><i><u> Mirar-ho tot amb intensitat poètica</u></i></b>. Fixar el zoom sobre les coses perquè agafin intensitat."<br /><br />Per posar un petit exemple, va recomanar la lectura de "La Oda a la alcachofa" de Pablo Neruda.<br /><br />Si la voleu llegir, aquí la teniu:<br /><br /><div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">La alcachofa </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">de tierno corazón </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">se vistió de guerrero, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">erecta, construyó </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">una pequeña cúpula, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">se mantuvo </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">impermeable </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">bajo </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">sus escamas, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">a su lado </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">los vegetales locos</span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">se encresparon, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">se hicieron </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">zarcillos, espadañas, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">bulbos conmovedores, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">en el subsuelo </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">durmió la zanahoria </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">de bigotes rojos, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">la viña </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">resecó los sarmientos </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">por donde sube el vino, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">la col </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">se dedicó </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">a probarse faldas, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">el orégano </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">a perfumar el mundo, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">y la dulce </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">alcachofa </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">allí en el huerto, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">vestida de guerrero, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">bruñida </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">como una granada, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">orgullosa, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">y un día </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">una con otra </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">en grandes cestos </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">de mimbre, caminó </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">por el mercado </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">a realizar su sueño: </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">la milicia.</span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">En hileras </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">nunca fue tan marcial </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">como en la feria, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">los hombres </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">entre las legumbres </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">con sus camisas blancas </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">eran </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">mariscales </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">de las alcachofas, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">las filas apretadas, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">las voces de comando, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">y la detonación </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">de una caja que cae, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">pero </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">entonces </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">viene </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">María </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">con su cesto, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">escoge </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">una alcachofa, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">no le teme, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">la examina, la observa </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">contra la luz como si fuera un huevo, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">la compra, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">la confunde </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">en su bolsa </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">con un par de zapatos, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">con un repollo y una </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">botella </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">de vinagre </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">hasta </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">que entrando a la cocina </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">la sumerge en la olla.</span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">Así termina </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">en paz </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">esta carrera </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">del vegetal armado </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">que se llama alcachofa, </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">luego </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">escama por escama </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">desvestimos </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">la delicia </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">y comemos </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">la pacífica pasta </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">de su corazón verde.</span></b></div>
</div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-84387791088171107782018-03-16T09:52:00.000+01:002018-03-16T13:34:31.039+01:00MÚSICA PEL CAP DE SETMANA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-kjBrUxTWp3s/Wqu5OgPr1qI/AAAAAAACV8M/n5JP-IU-PNU50g6YA9JLqFt6aZdvxs5dwCLcBGAs/s1600/genesis%2B%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-kjBrUxTWp3s/Wqu5OgPr1qI/AAAAAAACV8M/n5JP-IU-PNU50g6YA9JLqFt6aZdvxs5dwCLcBGAs/s1600/genesis%2B%25282%2529.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Avui he pessigat el Cd de "Gènesis" de 1991 "We Can't Dance". És l'últim que va gravar aquest grup amb Phill Collins.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
És un disc que sempre escolto amb molt de gust. De fet em costaria escollir una sola cançó... "No son of mine", "Tell me why", "Hold on my heart"...</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Al final m'he decidit per "Hold on my heart", una espècie de bàlsam musical per incrementar una mica el plaer de viure.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Aquí la tenim:</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/WBw56jh_ET8" width="560"></iframe></div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-37076941684205999662018-03-14T10:15:00.001+01:002018-03-14T10:16:44.952+01:00OLGA I JOANA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-bD9NQuDnYtk/Wqjm4M7AzNI/AAAAAAACV04/xQbHciLmmncDLrFiyx4BG4GO_87Ocj_4gCLcBGAs/s1600/down.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="154" data-original-width="327" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-bD9NQuDnYtk/Wqjm4M7AzNI/AAAAAAACV04/xQbHciLmmncDLrFiyx4BG4GO_87Ocj_4gCLcBGAs/s320/down.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Olga Espinàs i Joana Margarit, filles, respectivament, de Josep Maria Espinàs i Joan Margarit m'han fet arribar,a través dels seus pares, els seus sentiments i la seva alegria i generositat.<br />
<br />
De l'Espinàs, llegint més d'una vegada el seu llibre "El teu nom és Olga" i de Margarit a través dels poemes que té dedicats a la Joana.<br />
<br />
Amb emoció descobreixes dues dones superdotades per l'amor i la tendresa.<br />
<br />
Porto dues espurnes sobre cada una d'elles:<br />
<br />
Espinàs:<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">"El teu univers és petit, però sempre hi ha un lloc per als altres. Has nascut lliure de la falsedat, de la mala intenció, de l’ambició possessiva. Voldries que tothom s’estimés molt i no entens per què no és així."<br /><br />"La teva especial condició et dóna llibertat de no sotmetre’t a la dictadura del progrés que s’identifica amb l’eficàcia i la competitivitat. Tu has avançat. A la teva manera."<br /><br />"Tu no saps què vol dir subnormal, però moltes persones que són adultes i intel·ligents tampoc no ho saben. Si sabessin què hi ha darrere la paraula subnormal no la farien servir com un insult."</span></b><br />
<br />
<br />
Margarit:<br />
<br />
<div>
Fragment de l poema "Cançó de Bressol"</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>Dorm, Joana.</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>I si pot ser no oblidis els teus anys</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>en el niu que has deixat dins de nosaltres.</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>Envellirem guardant tots els colors</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>que van lluir als teus ulls.</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>Dorm, Joana. Aquesta és casa nostra,</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>tot està il·luminat pel teu somriure.</b></span></div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-11962592287083806132018-03-10T10:55:00.000+01:002018-03-10T10:55:21.924+01:00JORGE WAGENSBERG<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-S4R5rBlIM_Q/WqOrLQUr0ZI/AAAAAAACVXY/pWVA_VcWPHg-ERkbOpB9RnW5Xlu35NZ9ACLcBGAs/s1600/wasenberg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-S4R5rBlIM_Q/WqOrLQUr0ZI/AAAAAAACVXY/pWVA_VcWPHg-ERkbOpB9RnW5Xlu35NZ9ACLcBGAs/s1600/wasenberg.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
Quan el veia per TV parlant sempre parava atenció. Quan apareixia un article o una entrevista a la premsa sempre la llegia. Per a mi tenia una personalitat magnètica fruit dels seus coneixements i de la forma que tenia d'explicar-los de manera entenedora.<br />
<br />
Són moltes les reflexions que amb motiu de la seva mort s'han publicat aquests dies ala medis.<br />
<br />
He triat aquestes quatre, senzillament perquè hi estic molt d'acord.<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large; font-style: italic; font-weight: 700;"><br /></span></div>
<i></i><br />
<div style="text-align: center;">
<i><i><b><span style="font-size: large;">La maldat és una forma d'idiotesa. La bondat és una forma d'intel·ligència.</span></b></i></i></div>
<i>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-size: large;">
<span style="font-weight: bold;"><div style="text-align: center;">
<i><span style="font-size: large;">No conec cap fanàtic que es rigui d'ell mateix.</span></i></div>
</span><div style="text-align: center;">
<i><span style="font-size: large;"></span></i><br />
<div style="display: inline !important; text-align: center;">
<div style="display: inline !important; text-align: center;">
<div style="display: inline !important;">
<i><span style="font-size: large;"><b>L'humor és un bon principi de crítica.</b></span></i></div>
</div>
</div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-weight: bold;"><div style="text-align: center;">
<i><span style="font-size: large;">Una zebra no necessita córrer més que una lleona, sinó més que les altres zebres.</span></i></div>
</span></span></i>Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-85451615612181172142018-03-08T10:33:00.001+01:002018-03-08T10:33:25.722+01:00DIA INTERNACIONAL DE LA DONA 2018<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-FXRdngt7lgE/WqEDBBbq5SI/AAAAAAACVHY/VchHTZ8cAvcoed1X9OdragEBr8aTmHQJgCLcBGAs/s1600/dona4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="680" height="188" src="https://2.bp.blogspot.com/-FXRdngt7lgE/WqEDBBbq5SI/AAAAAAACVHY/VchHTZ8cAvcoed1X9OdragEBr8aTmHQJgCLcBGAs/s320/dona4.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Unes píndoles d'humor irònic per un dia tan ple de raons per reflexionar sobre els problemes que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho i per actuar seriosament dia rere dia per solucionar-los.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Bo14NgE82UY" width="560"></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-6XsVoTH-o6U/WqECXVRfuEI/AAAAAAACVHI/Py9TldMKf6coh_EpShFJBeCM40MHpd8XwCLcBGAs/s1600/dona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="733" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-6XsVoTH-o6U/WqECXVRfuEI/AAAAAAACVHI/Py9TldMKf6coh_EpShFJBeCM40MHpd8XwCLcBGAs/s320/dona.jpg" width="244" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-Ls7W6w3f1_o/WqECdQp49II/AAAAAAACVHM/EiW3_LCEgDMxC5hqKNm7QBnTLK9rioOHACLcBGAs/s1600/dona%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="226" data-original-width="683" height="209" src="https://2.bp.blogspot.com/-Ls7W6w3f1_o/WqECdQp49II/AAAAAAACVHM/EiW3_LCEgDMxC5hqKNm7QBnTLK9rioOHACLcBGAs/s640/dona%2B2.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-73106515233134288262018-03-07T14:31:00.000+01:002018-03-07T14:31:47.019+01:00FELICITATS, ESPINÀS<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-XDeMxts66so/Wp_olsP6wbI/AAAAAAACVBU/yec-i5t2R7g1G2IgyE4sv6dYuJ2RKEE0ACLcBGAs/s1600/espinas.0.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-XDeMxts66so/Wp_olsP6wbI/AAAAAAACVBU/yec-i5t2R7g1G2IgyE4sv6dYuJ2RKEE0ACLcBGAs/s320/espinas.0.png" width="320" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Avui, 7 de març de 2018, Josep Maria Espinàs fa 91 anys. Ho celebro molt sincerament.<br /><br />D'ençà que Joan Argenté em va deixar fa uns 35 anys el llibre "A Peu pel Pirineu de Lleida", l'he seguit a través dels seus llibres, articles, entrevistes, etc.<br /><br />He gaudit especialment amb els llibres de les seves memòries i amb els dels viatges a peu que ha fet per tants indrets.<br /><br />Amb un llenguatge planer, sense artificis, transmet els seus punts de vista sobre tot allò que veu, sent i pensa. Sovint m'he sentit identificat amb moltes de les seves reflexions.<br /><br />Una sort que tot i la seva avançada edat es mantingui al davant de la seva Olivetti per regalar-nos cada dia la seva manera d'entendre la vida.<br /><br />El magazín cultural Catorze.cat ha publicat avui aquestes 14 reflexions d'ell, que trobo molt ben escollides:<div>
<br /><br />
<span style="font-size: large;"><b><i>1. La vida és plena de coses boniques, si les saps escoltar o mirar. Si exigeixes que et toqui la rifa o que et donin el premi Nobel, la teva vida serà un desastre. Però si saps veure i viure les coses en la seva dimensió, la vida està molt bé.<br /><br />2. Si escrius i ningú et fa cas, és que no pots escriure. Hi ha escriptors que es passen seixanta anys esperant escriure una gran novel·la, i no poden. A mi m’agrada molt cantar, i canto, però no tinc condicions per ser cantant, i he de saber que no en tinc. Tampoc puc ser el Fred Astaire, tot i que ja m’agradaria.<br /><br />3. La meva vida no sempre ha estat fàcil, però no em cansa. Et poden cansar coses concretes, com el dolor, però no el fet de viure. Si l’obra de teatre de la vida té tres actes, els vull viure tots tres. No estic cansat ni de viure ni d’escriure.<br /><br />4. Escriure és una conseqüència de pensar. Quan la gent diu que no troba una paraula, és que no ha trobat la idea, no l’ha concretat. Als pagesos mai els falta vocabulari, sempre saben dir les coses que volen dir, perquè saben què volen dir.<br /><br />5. Una vegada, en ple franquisme, un periodista em va demanar que em definís en tres paraules. Vaig dir: “Ese de gafas”. Perquè a l’exèrcit deien “ese de gafas” i era jo. M’han definit com a escriptor, i m’hi reconec. Seria una falsa modèstia, després de vuitanta-i-tants llibres, dir que no soc escriptor. Però fixa’t que no parlo de “la meva obra”, com fan constantment els meus col·legues. Jo no he fet la meva obra, he fet llibres.<br /><br />6. M'he trobat fent les coses que he fet. La gent sempre t'atribueix intencions. Vaig publicar deu novel·les, una de les quals va guanyar el premi Sant Jordi, i de cop vaig deixar d'escriure novel·les i em vaig trobar fent un altre tipus de llibres. Un dia em vaig trobar fent unes cançons, una activitat que no se m'havia acudit mai abans. Un altre dia em vaig trobar fent una obra de teatre: es va representar, va tenir èxit, bona crítica, i no vaig continuar fent teatre. Un altre dia em vaig trobar fent viatges a peu i escrivint-ne llibres en forma de cròniques, i n'he escrit molts. La crítica i les enciclopèdies tenen una gran tendència a atribuir-te una voluntat deliberada, però jo no he decidit res. A la gent li costa d'entendre que un escriptor no planifiqui. Davant la gent que és capaç de dir per què la seva vida ha seguit el camí que ha seguit, jo em trec el barret.<br /><br />7. Crec que, en general, les persones estem condemnades a ser el que som. Hi ha un marge de modificació, només faltaria, però petit. Per la veu que té, un cantant està condicionat a cantar una determinada música. A l'escriptor li passa el mateix: té una manera d'escriure, i és la seva. Hem d'admetre aquesta limitació en les possibilitats de cadascú: tens un marc en què et pots moure amb certa eficàcia i cert rendiment, i si surts d'aquest marc segurament falles. Que un novel·lista de culte provi de fer els best-sellers que critica, va: s'estavellaria.<br /><br />8. Tenir l'Olga [la seva filla amb síndrome de Down] m'ha ensenyat molt i m'ha enriquit molt. M'ha fet veure la relativa importància d'algunes coses, m'ha accentuat el respecte per tothom. M'ha ajudat a veure coses que, des de la meva intel·ligència, m'haurien costat més de veure.<br /><br />9. Després de tantes suors que he passat fent llibres i llibres i llibres, el meu text més internacional és l'himne del Barça. Mira, és divertit.<br /><br />10. La humanitat progressa i progressarà: si recula, és per agafar empenta. A algunes generacions els pot semblar que no, que anem enrere. Si algú et diu "anem malament", sempre depèn de l'escala amb què s'ho miri. Ara estem millor que fa cent anys i molt millor que fa mil anys.<br /><br />11. Tinc un respecte i admiració absoluts per la tècnica. Però no faig servir ordinador perquè no el necessito. La saviesa consisteix a no tenir allò que no necessites.<br /><br />12. Envellir no té res de bo. Alguns potser voldran glorificar-se dient que guanyes experiència. Però he vist fer tantes bogeries a vells... Hi ha gent que amb trenta anys té més experiència que un home de vuitanta. Per als que estimem la vida, fer-se vell només té inconvenients, se t'escurça el temps que tens per veure coses, per fer abraçades, per dormir, per fer el que et vingui de gust. Vas veient que això se t'acaba. Sí que et pots fer més savi, però també n'hi ha que es fan més imbècils, n'hi ha que es fan més tendres i n'hi ha que es fan més insuportables.<br /><br />13. Soc presentista amb totes les conseqüències. No penso mai en el meu passat ni en el meu futur. Ara som al migdia, i la tarda d'avui no existeix.<br /><br />14. No soc gens nostàlgic. No puc tenir nostàlgia de mi mateix, perquè ja no soc aquell nen de deu anys: he evolucionat i m'he convertit en una altra persona.</i></b></span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><i>(Declaracions extretes d'entrevistes fetes per Eva Piquer i publicades al diari Avui i en el llibre «Catorze de cara al 2014») </i><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;"> </span></div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-524748423227381852018-03-04T11:24:00.000+01:002018-03-04T11:24:35.294+01:00LA PRESSA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-za3Mvn-SQoU/WpvI2-qy_4I/AAAAAAACUwM/gOSKUytPGeEmM4nuKuNijhrpvDuAKhhiACLcBGAs/s1600/la%2Bpressa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="850" height="187" src="https://4.bp.blogspot.com/-za3Mvn-SQoU/WpvI2-qy_4I/AAAAAAACUwM/gOSKUytPGeEmM4nuKuNijhrpvDuAKhhiACLcBGAs/s400/la%2Bpressa.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Sovint tinc la sensació d'haver viscut i d'haver vist viure "contra rellotge". Des de ben petit totes les accions estan marcades per horaris predeterminats que obliguen a deixar allò que estàs fent per anar a sopar, a dormir, a estudiar, a treballar. S'acaba el temps per enllestir tràmits i compromisos...corre, corre. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Viure acceleradament per complir amb les agendes i poder dir que hem fet correctament els deures i en el temps assenyalat.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Possiblement no hi ha escapatòria, però quan pots fugir ocasionalment d'aquesta dictadura, veus que viure més pausadament té premi.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Avui, Minimàlia m'ha enviat aquesta frase de Nèstor Luján, que va d'això i m'ha agradat molt.</div>
<i><b><div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b><span style="font-size: large;">"La pressa destrueix la possibilitat de moltes lectures formatives, de moltes converses importants, d'una vida de relació satisfactòria."</span></b></i></div>
</b></i><br /><div style="text-align: right;">
Nèstor Luján (Mataró 1922-Barcelona 1995)</div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-36479484606563646472018-03-02T10:02:00.000+01:002018-03-02T10:02:50.758+01:00"HAZAÑAS BÉLICAS" I ELS LLIBRES D'EN TÍSNER "VIURE I VEURE"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-i0ZOwNCnCkc/WpkRkyBWInI/AAAAAAACUfY/nJHrc_fZncQ7ICJ3y5JD5qhT2PgXgaeGwCLcBGAs/s1600/tisner.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="276" height="265" src="https://3.bp.blogspot.com/-i0ZOwNCnCkc/WpkRkyBWInI/AAAAAAACUfY/nJHrc_fZncQ7ICJ3y5JD5qhT2PgXgaeGwCLcBGAs/s400/tisner.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
De petit llegia sovint un tebeo que es deia "Hazañas Bélicas". A casa no me'l compraven però un veí amic una mica més gran que jo me'l deixava.<br />
<br />
Ben dibuixat, reproduïa les grans batalles de la Segona Guerra Mundial. Eren relats d'una violència extrema que llegia amb fruïció.<br />
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-WH7o8blNB28/WpkRwiTyxoI/AAAAAAACUfc/BsNdoO9UK1Ai3gyk4-T_H2dCstQQmIoUgCLcBGAs/s1600/haza%25C3%25B1as%2Bb%25C3%25A9licas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="188" data-original-width="268" height="140" src="https://4.bp.blogspot.com/-WH7o8blNB28/WpkRwiTyxoI/AAAAAAACUfc/BsNdoO9UK1Ai3gyk4-T_H2dCstQQmIoUgCLcBGAs/s200/haza%25C3%25B1as%2Bb%25C3%25A9licas.jpg" width="200" /></a></div>
<div>
<br />
<div>
<br />
Ara mateix estic llegint l'obra de l'Avel-lí Artís Gener, Tísner, "Viure i Veure" publicada ja fa uns quants anys. És la seva autobiografia, intensa i dura, en la que té un gran protagonisme la Guerra Civil. Tota aquella espantosa tragèdia, explicada en primera persona, amb una força narrativa impressionant.<br />
<br />
Tísner va intercalant entre els capítols de les diferents batalles i episodis bèl·lics, les seves vivències d'abans de la guerra, de l'exili a Mèxic, de la tornada a casa, etc. Detalls de la situació política i social i de la seva vida familiar i íntima.<br />
<br />
Tinc tres dels quatre volums de gairebé 500 pàgines cada un i ara mateix estic acabant el segon. Un gran relat que em té enganxat com poques vegades ho he estat llegint un llibre.<br />
<br />
Destacaria moltíssims paràgrafs, però avui en porto un com a mostra. A més de fer pensar, fa esgarrifar quan, salvant les distàncies que marca la violència de la guerra, sonen algunes de les expressions maniqueistes que s'escolten ara mateix per part d'alguns.<br />
<br />
<div>
<i><b>"Vam romandre una vintena de dies en aquella trinxera de la serra d’Alcubierre. Tothora hi fèiem descobriments, puix que mai no ens cansàvem de remenar i tafanejar tot allò que els feixistes havien abandonat en llur retirada. L’Alvargonzález va trobar al capçal d’un jaç un paquet de diaris i revistes. En una de les publicacions hi havia una fotografia aèria d’una gran secció de la Barceloneta enderrocada pels atacs de l’aviació feixista i el títol era inconcebiblement cínic: «La barbarie roja». El peu de la imatge deia que si no hagués estat per culpa de la nostra abominable tossuderia, ens hauríem estalviat tota aquella destrossa; anunciava profèticament que allò només era una petita mostra de la gegantina desfeta que s’apropava si no afluixàvem en el nostre cretinisme obnubilador. També hi vam trobar un article titulat «Las dos Españas», que assegurava que el sollevament militar —el «Glorioso Alzamiento»— havia servit per a desemmascarar en forma inapel·lable les dues Españas, la dels bons i la dels dolents, la dels «nacionales» i la dels «rojos»."</b></i></div>
</div>
</div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-66912225250739189832018-02-22T10:54:00.001+01:002018-02-23T14:49:53.055+01:00"PAÍS!"<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-H_x0Z1HKPrE/Wo6R44pxMpI/AAAAAAACTzY/ng4MhCAZN7g8mrkEgfvZXa9WpgpD49BpACLcBGAs/s1600/forges.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" src="https://3.bp.blogspot.com/-H_x0Z1HKPrE/Wo6R44pxMpI/AAAAAAACTzY/ng4MhCAZN7g8mrkEgfvZXa9WpgpD49BpACLcBGAs/s1600/forges.png" /></a></div>
<br />
Forges, molt més que un ninotaire, al marxar deixa pels que vulguin recordar-lo, muntanyes de vinyetes, llibres, àudios, etc. El seu tema era TOT; preferentment el comportament de la gent en l'àmbit familiar, social i polític. Els costums, les creences, les contradiccions...<br />
<br />
Defensor de la llibertat, era crític, i molt, amb la corrupció, la insolidaritat, la crueltat, la desigualtat, el masclisme, els fanatismes, etc.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-poH7vulYJVk/WpAb2fhlUkI/AAAAAAACT34/wn3DlSm-lh4H-c3JrEw-Ew574lcXTTwGwCLcBGAs/s1600/forges.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="398" data-original-width="720" height="220" src="https://2.bp.blogspot.com/-poH7vulYJVk/WpAb2fhlUkI/AAAAAAACT34/wn3DlSm-lh4H-c3JrEw-Ew574lcXTTwGwCLcBGAs/s400/forges.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
En aquest blog he penjat sovint coses d'ell. Fent clic <b><i><u><span style="color: red; font-size: large;"><a href="http://mon-ra-mon.blogspot.com.es/search?q=forges">aquí</a></span></u></i></b> les podeu veure.</div>
Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7539597993522292180.post-51641697718169131302018-02-16T07:00:00.000+01:002018-02-22T11:13:41.801+01:00VENIM DEL MICO I TORNEM AL MICO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-zEAZRhiohTA/Wo6XnYQd0iI/AAAAAAACTzo/-tDfO2XuZBADJRQ03HBJzGPv2am8cexMQCLcBGAs/s1600/mono.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="220" data-original-width="229" src="https://4.bp.blogspot.com/-zEAZRhiohTA/Wo6XnYQd0iI/AAAAAAACTzo/-tDfO2XuZBADJRQ03HBJzGPv2am8cexMQCLcBGAs/s1600/mono.jpg" /></a></div>
<br />
Tota la teoria de l'evolució de les espècies, quan parlem de l'espècie humana sembla que s'hagi estroncat i que estigui involucionant per tornar a l'origen simiesc del què sembla que venim.<br />
<br />
De fet, alguns comportaments humans ja estan clarament per sota del nivell dels nostres cosins d'origen.<br />
<br />
La cretinització que es deriva de la societat consumista del primer món és un exemple. Actuar per pura imitació, deixant a la nevera el cervell propi, n'és un altre.<br />
<br />
Diuen que tot procés és circular i potser per això estem tornant al punt d'inici, per tancar l'indefugible cercle ("pulvis es et in pulverem reverteris") què adaptat podria ser "mico eres i mico tornaràs a ser".<br />
<br />
A nivell individual està clar que hi ha molts que evolucionen positivament. La reflexió la veig vàlida per la massa; per les masses, les reaccions de les quals, sovint em fan pensar en el que he dit.Ramonhttp://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com0