Etiquetes

divendres, 30 de gener de 2009

LA VACA CEGA

"... la vaca és cega. / Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot, mentres pasturen l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. "...( Joan Maragall ; « La vaca cega » ; 1893)

5 comentaris:

Josep Lluis ha dit...

Quin tractament tant agradable li has donat a la panoràmica, i quin text més apropiat has anat a trobar!.

Ens transportes als ambients que escolleixes. Ja començes a tenir la mà trencada en aquesta la teva especialitat.

Assumpta ha dit...

Ostres, m'ha fet molta llàstima el poema... he pensat en aquesta vaca, i en les persones que es senten desvalgudes, que no poden seguir el ritme dels demès, que poden caure perquè son febles...

george ha dit...

Bon efecte aquest tracatament, m'agradan els tons càlids qe has aconseguit. Com pels que caminem a dues potes la vida no perdona ni ajuda als més desvalguts.
Una abraçada

nieves ha dit...

Está claro que al igual que a la vaca ciega, cuando uno ya no puede aportar nada (o eso se piensa), el entorno te abandona, pues se supone que ya nada pueden sacar de tí. En cambio si eres "pudiente", llueven los allegados con sus compañias y lisonjas.
Pobre vaca ciega. Menos mal que le has dado un entorno cálido y acogedor. De este modo, aunque ciega, el resto de sus sentidos seguro que lo agradecerá.

Un abrazo.

siempre el mar ha dit...

Solo te puedo comentar la foto, el texto me queda grande jajaja...
Esta foto como otras muchas tuyas me transportan, en este caso a ese rincón rural que aporta tranquilidad y que cuando se tiene cerca no se aprecia.
Besos Ramón.