Etiquetes

divendres, 15 de desembre de 2017

"DICTOCRÀCIA"


Si, és un "mix" que surt de les paraules dictadura i democràcia.

Quan analitzem determinats comportaments de la que avui denominem democràcia occidental, podem trobar molts aspectes que s'apropen a un règim dictatorial i que, en general,sota una aparença legal de defensar els drets de tots els ciutadans per igual, a l'aplicar aquelles lleis, posen de manifest la consagració de les desigualtats i el sotmetiment d'uns als altres.

Les lleis, en democràcia, sobre el paper, estan dictades pel poble. Els legisladors posen negre sobre blanc en aquestes lleis els grans principis. "la justícia és igual per a tots", "tots els ciutadans tindran dret a un treball i a un habitatge digne", etc., etc. Vet aquí, però, que sota les lleis hi ha els "reglaments" i les interpretacions. I ja ho va dir algú "vostès facin les lleis i deixi que nosaltres fem els reglaments".

Aquests "nosaltres" són els que realment remenen les cireres i, oh sorpresa, a la pràctica ni la justícia és igual per a tots ni els drets fonamentals consagrats a la llei s'apliquen. Les desigualtats es mantenen o inclús, com ara mateix, creixen. Tot sota l'aparença de què vivim en un règim democràtic i per tant força just.

L'any 1932. Aldous Huxley, en la seva obra "Un Món Feliç" va dir això:

"Una dictadura perfecta tindria l'aparença d'una
democràcia, però seria bàsicament una presó sense murs
en la qual els presos ni tan sols somiarien amb escapar.
Seria essencialment un sistema d'esclavitud, en el qual
gràcies al consum i l'entreteniment, els esclaus estimarien
la seva servitud."


Quina punteria la de Huxley!

dimarts, 12 de desembre de 2017

L'ANIMADVERSIÓ IRRACIONAL


Quan menyspreem, ignorem, ataquem, vilipendiem, o odiem a altres persones que no coneixem a fons, inclús amb les que mai ens hem relacionat i ho fem només perquè són d'una altra raça, territori, llengua, estatus econòmic o cultural, religió o creença, actuem per un automatisme irracional que, potser té raons genètiques.

El fet que atorguem a cada persona individualment els vicis i defectes que hem assignat, sovint també de manera irracional, a tot un grup, acaba, com ens ho demostra la història, en greus enfrontaments.
"Tots els tals, són uns quals".

Podem assenyalar molts exemples:
Blancs i negres; moros i cristians; flamencs i valons; irlandesos i anglesos; xinesos I japonesos; dretes I esquerres...per no citar exemples que ens queden molt propers.

De petit recordo que els que anàvem al "Milà i Fontanals" érem enemics, irracionals, naturalment, d'una escola veïna que es deia "Graduada 13". A'l 'acabar la jornada, de tant en tant ens esbatussàvem tirant-nos pedres!
Encara a l'escola vaig sentir alguna vegada la paraula despectiva "xarnego" per assenyalar algun nano "de fora" i ja més gran, quan vaig començar a viatjar per feina vaig sentir-me dir que a algú li queia bé perquè jo no semblava català...

Penso que una manera de pal·liar, que no d'erradicar perquè deu ser impossible, aquesta calamitat, és pensar que dins de cada col·lectiu hi ha persones que pensen i actuen de manera molt diferent de com és qualificat aquest col·lectiu de manera global i força freqüentment injusta. A partir d'aquí no jutjar mai a ningú pel fet que sigui d'un grup o tribu que no és la nostra fins a haver-lo tractat i conegut una mica. I, per últim i molt important, intentar fugir de les generalitzacions que tant de mal han fet i estan fent a la humanitat.

Aquest comentari d'avui m'ha llançat a fer-lo unes imatges que vaig veure l'altre dia d'un home àrab que atacava violentament a Londres un supermercat jueu com a reacció de la decisió del president nord-americà de portar l'ambaixada a Jerusalem. Immediatament vaig pensar, que potser el propietari i els empleats d'aquell supermercat jueu, estaven en desacord amb la mesura de Trump, però el seu origen ja el feia culpable als ulls de l'agressor. Injust, molt injust.

dissabte, 9 de desembre de 2017

OBRINT FINESTRES AL MÓN


En menys de cinc minuts podem transportar-nos a diversos llocs del món on els costums i la manera d'entendre la vida són diferents de les nostres.

Les imatges de la National Geographic conviden no solament a la contemplació si no també a la reflexió i, si ens hi esforcem una mica, a imaginar-nos a nosaltres mateixos si haguéssim nascut en alguns d'aquests llocs.

Crec que és un exercici saludable sortir de tant en tant del nostre microcosmos, ja sigui per enriquir-nos com per relativitzar moltes coses.

dimecres, 6 de desembre de 2017

A TOTS ELS QUE TENIEN I TENEN L'OBLIGACIÓ DE QUÈ ES COMPLEIXI LA LLEI


Avui, segurament, es parlarà molt de la "Carta Magna". Des de fa 39 anys està vigent i els representants dels Poders Públics han "jurat" complir el seu mandat.

En tants anys segueixen sense aplicar-se molts dels seus articles. Particularment, pel que tenen de repercussió en la vida dels ciutadans, en reprodueixo dos relacionats amb la feina i amb l'habitatge.

No cal ser un expert per interpretar el seu contingut. Són conceptes i mandats clars i senzills d'entendre. 
No cal dir, també que en aquests 39 anys els qui han tingut poder polític no han fet res per complir amb la seva obligació en aquests aspectes. Ben al contrari, avui hi ha una gran quantitat de persones que no tenen feina o la tenen amb sous que no arriben a sufragar les despeses bàsiques i moltíssimes més que no tenen accés a un habitatge...

Podríem dir que aquests Poders Polítics han vulnerat i vulneren sistemàticament el "imperio de la Ley"?. Que pot fer la societat que pateix aquests greus incompliments?. La Fiscalia tindria que actuar d'ofici?. Les respostes que cada un les formuli...

Artícle 47 de la Constitución Española:

Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos."


Article 35 de la mateixa Constitución:

Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.

dilluns, 4 de desembre de 2017

ELTON


Fa unes hores, Elton John ha actuat al Palau Sant Jordi de Barcelona. No he estat al concert, però la notícia sobre la seva actuació m'ha portat al cap molts moments en què he gaudit escoltant-lo a casa o al cotxe. 

El seu repertori és molt ric en tots els sentits. Posar a mà en aquest post una bona selecció de les seves cançons permet escoltar, només fent un clic, aquella o aquelles que ens vinguin de gust.

divendres, 24 de novembre de 2017

ELS JUBILATS


Estem per tot arreu. Els dies feiners, sobretot, la ciutat és nostra. Omplim els carrers i les places tot caminant o asseguts als bancs del "si-no fos"; els mercats, les consultes mèdiques, les residències d'avis, les sortides de guarderies i escoles, les biblioteques, els teatres i cinemes, les sales de conferències, els tallers de tota mena que organitzen els Centres Cívics. També dintre dels pisos hi ha una enorme quantitat d'àvies i avis que no surten per raons diverses. Alguns llegeixen, altres miren la tele o fan anar l'ordinador, la tauleta o el seu mòbil. Altres dormiten, o malalts o impossibilitats, romanen al llit o al sofà.

Som una quantitat ingent de persones grans que hem arribat a la meta de la jubilació i ens toca viure amb el que ens ha proporcionat a cada un la vida arribat aquest moment. 

Tot restarà en funció de l'estat de la salut mental i física, de la situació econòmica, de la situació familiar i social i del nostre caràcter. Un còctel d'alta complexitat que pot resultar agradable o amarg segons siguin els seus ingredients.

Imatge baixada d'Internet

dimarts, 21 de novembre de 2017

OMPLINT LES HORES A L'AIRE LLIURE


Els jubilats que passen les seves hores lliures a la platja de la Barceloneta els trobareu tot l'any sempre acompanyats del sol, l'aire i el mar. La pell torrada i salada, perquè quan no fa massa fred el seu uniforme és el banyador.

Lluny de pantalles, dels sorolls del trànsit i de la contaminació, juguen al dòmino partides llargues i disputades. Al costat dels que juguen hi ha els que miren. Passen les hores d'aquesta manera. És la seva opció. 

diumenge, 19 de novembre de 2017

UN "GRACIAS A LA VIDA" SINGULAR



 Violeta Parra (l'autora), Chavela Vargas, Mercedes Sosa, Joan Baez,Pasión Vega, Luz Casal... totes han cantat aquesta cançó-himne-oració, que sempre m'ha emocionat. 

Doncs bé, l'altre dia a l'Espai Brossa, gaudint de l'extraordinària Marta Carrasco en l'obra que ofereix per acomiadar-se dels escenaris, va sonar la versió de "Gracias a la Vida" que ha fet l'Albert Pla.

Serà perquè els moviments de la Carrasco agombolant-se amb els acords de la cançó potencien encara més la melodia i el sentit de la lletra o perquè Pla li dóna un tractament especialment assossegador, o, el més segur, per les dues coses, el cas és que vaig gaudir d'uns moments sensacionals.

Escolteu a Pla i, si voleu, visiteu el post que he penjat sobre "Perra de Nadie" de la Marta Carrasco (clic)

dijous, 16 de novembre de 2017

L'IRRESISTIBLE ATRACTIU DEL MAR





Moments després de trobar l'impactant grafiti del post anterior, des de la barana del Passeig Marítim de Barcelona puc fer aquesta foto.

Fa fred, el sol ja marxa, però encara hi ha gent a prop del mar. Fa només una estona hi havia moltes més persones assegudes a la sorra i caminant a tocar de les onades.

Sempre; en qualsevol moment de qualsevol estació de l'any, els enamorats del mar anem a festejar-lo; a retrobar les sensacions que sempre ens provoca la seva presència.


dilluns, 13 de novembre de 2017

MIRADA


Diumenge de tardor. El sol s'està amagant i ja tornem a casa després d'un llarg i com sempre agradable passeig per les platges de Barcelona.

No recordo haver vist abans aquest grafiti sobre una petita peça cúbica al peu del passeig.

Impossible no aturar-se i clavar els ulls en la imatge d'aquesta nena que el meu cervell associa immediatament amb una refugiada.

"Sóc aquí; mira'm; existeixo; ara mateix estic en un camp de refugiats amb milers de persones i sembla que tots vosaltres, tranquils i ben peixats ciutadans de l'Europa civilitzada i humanitària no és que ens heu abandonat sinó que gairebé ni ens recordeu..."

Això és el que m'imagino que està dient amb els seus ulls aquesta nena, i el cor se'm remou de pena, d'indignació i d'impotència.