Etiquetes

dilluns, 19 de setembre de 2016

"HUMAN": UNA EINA PER ESTIMAR MÉS LA HUMANITAT I LA TERRA



Molt més que un documental. Yann Arthus-Bertrand, reconegut fotògraf, autor, entre altres del fantàstic llibre "La Terra vista des del cel" ha retratat la humanitat d'avui dia. 

Les imatges i les paraules les ha obtingut a 60 països durant més de 2 anys. 

Les persones entrevistades, que gràcies a l'enorme qualitat de la fotografia, ens parlen des d'uns primers plans extraordinaris, donen testimoni autèntic de les seves pròpies vivències. 

Uns parlen de l'amor i la felicitat, altres de dolor i d' injustícies. Veiem i sentim el que pensen sobre temes tan diversos com la família, la guerra, la violència, la pobresa, el present i el futur. 

De tant en tant, uns increïbles plànols aeris de paisatges i esdeveniments d'arreu del món, que s'acompanyen de músiques sensacionals, ens transporten a una dimensió gairebé al·lucinant.

Una experiència que ens ajuda a comprendre millor aquest món tan complicat i divers i, sobretot a sentir-nos molt a prop de persones que per la seva llunyania geogràfica mai podrem tractar personalment.

Els humans, nosaltres, mostrats d'una manera tan potent que pot ser capaç de canviar el punt de vista de molta gent que es creu millor o superior a altres persones només perquè són d'una determinada raça, origen, religió o estatus social.

 L'empatia que pot arribar a generar amb les persones que se'ns acosten a parlar-nos a través d'aquest film, commou les nostres fibres més sensibles.

A més del cinema, el documental es pot veure, en alta definició, a través de l'ordinador o tauleta. 

Està a You Tube en tres volums de més d'una hora cada un. Aquí els teniu. Nos us ho perdeu.



dimecres, 14 de setembre de 2016

AIXÒ HO VA DIR...?

Quan ens assabentem que personatges considerats com grans valors del pensament universal van escriure o dir determinades coses, ens podem quedar força decebuts. És el cas d'aquests exemples que fa poc he recopilat:

ARISTÒTIL:

"La dona és un home incomplet."

SANT TOMÀS D'AQUINO:

"La dona és un error de la naturalesa, neix d'un esperma en mal estat."

WINSTON CHURCHILL:

"És alarmant i fastigós veure a aquest senyor Gandhi, aquest maligne i fanàtic subversiu… La veritat és que tard o d'hora haurem de fer-li front, a ell i a tots els que el recolzen, i finalment aixafar-los. De res val tractar de calmar al tigre donant-li menjar de gat. I no tenim la menor intenció d'abandonar la més brillant i preciosa perla de la nostra corona, glòria i poder de l'Imperi Britànic."

El 1947 la perla va abandonar la corona. 

diumenge, 11 de setembre de 2016

PARAULES DE GALEANO

Sovint , a l'escoltar o llegir algunes coses, retrobo l'essència d'aquella reflexió o sentiment guardat des de sempre en el cervell. Si les paraules llegides o escoltades estan ben triades i ben lligades, apareix una mena de caliu que em reconforta.

He triat algunes paraules d'Eduardo Galeano, a qui admiro, que compleixen aquest requisit:







diumenge, 4 de setembre de 2016

DIAPOSITIVES, VINILS I LLIBRES


Aquest estiu m'he retrobat amb les diapositives, els discos de vinil i els llibres de les col·leccions que van editar a finals dels anys 60 Salvat i Alianza Editorial sota el títol "RTVE biblioteca bàsica" i a finals dels anys 70 Edicions 62 amb el títol "Les millors obres de la literatura catalana".


Tot ben conservat perquè són part del que va omplir una part del meu temps d'oci durant aquells anys i alguns posteriors.


He dedicat durant tres setmanes d'aquest estiu, vàries hores al dia a reviure, a través de les antigues però esplèndides diapositives els estius amb els fills tan petits com ho són ara els meus néts; a escoltar aquelles músiques que havia posat al tocadiscos dotzenes de vegades i a rellegir alguns d'aquells llibres que m'havien emocionat fa més de trenta anys.



L'experiència ha estat molt gratificant. Recordar diuen que és tornar a viure. Afegeixo: , i si es fa ajudat pels estris que van acompanyar les vivències i emocions, la sensació de tornar a viure-les es potència.

dissabte, 27 d’agost de 2016

LA BOQUERIA A SANTS


Un dels nombrosos carrers guarnits que hi ha a la Festa Major del Barri  Sants d'aquest any, concretament el carrer Finlàndia, ha triat la Boqueria com decorat. 


La sorpresa, per mi ha estat molt agradable, tenint en compte que la Boqueria, a més d'haver sigut el mercat de la meva infància i joventut, em porta records molt especials.

dilluns, 22 d’agost de 2016

A PUNT PER LA VEREMA


Ahir, en plena comarca del Penedès, així de macos es mostraven aquests raïms. A més, aquests, precisament, corresponen a unes vinyes on es cultiven de manera ecològica i biodinàmica. Cero productes químics i preservant les terres i el seu fruit de les maleres a còpia d'omplir de vida l'espai conreat perquè sigui la mateixa natura la que cuidi del bon desenvolupament de la vinya.

Després, l'elaboració dels vins i caves a partir d'aquest raïm, esdevenen una font de plaer, tant pels sentits com per la salut.

A les Bodegues Parés Baltà de Pacs del Penedès (des del 1790) podreu gaudir, si ho voleu, d'una visita guiada molt completa amb tota mena d'explicacions detallades, a més d'un tast de bons vins i caves de la casa.

dijous, 18 d’agost de 2016

FESTA MAJOR DE GRÀCIA 2016 : 199 ANYS DE TRADICIÓ


La il·lusió que tenen els veïns del Barri de Gràcia que cada any guarneixen els carrers amb imaginació, tècnica i art, mereixen el premi del reconeixement de la gent.


Milers de barcelonins i de gent vinguda d'arreu, omplen el Barri encantats amb la fantasia que ofereix aquest espectacle únic.





Cal dir que durant els dies que dura la Festa (fins el 21 d'aquest mes d'agost) hi ha un extens programa d'activitats de tota mena per a grans i petits (concerts, ball, tallers, etc)





Les fotos són d'ahir i d'avui mateix.








dilluns, 18 de juliol de 2016

"LA CIUDAD ES UN MILLÓN DE COSAS"

Aquest era el títol d'un programa de ràdio que feia fa anys Luis Arribas Castro.

Quan passeges per Barcelona això ho constates a cada pas.

Com a mostra, aquestes fotos d'aquest passat cap de setmana:

Un grafiti al carrer Riereta, prop de Can 60, al Barri del Raval.

Carrer Astúries. Barri de Gràcia.

Una "Golondrina" des del Maremàgnum

Balladors de Tango a la Plaça Reial

Músics de Jazz en concert davant el Teatre Arnau, al Paral·lel.

divendres, 15 de juliol de 2016

PERÒ, DE QUINA MENA DE MATERIAL ESTEM FETS?



Cada dia hi ha víctimes innocents de l'odi. Atemptats, guerres, assassinats.

Quan una massacre ens queda a prop la commoció és molt més gran encara. La d'ahir a Niça, per exemple, ens trastoca la ment i el cor d'una manera extraordinària.

L'odi al diferent, al que no és dels meus, del meu color, de la meva llengua, de la meva terra, del meu estatus, de la meva cultura, de les meves creences, de la meva idiologia política, etc. sovint es troba en molta gent.

Sempre el maleït possessiu: meu, meus, meva... quan, en realitat, tot el que tenim és casual. Podríem tenir exactament tot allò que té l'altre i res del que tenim ara.

Si les coses fossin d'una altra manera, que ja és prou clar que no poden ser-ho, i aquest possessiu fos substituït per "els nostres"; les nostres races, llengües, terres, cultures, creences, etc. i sentíssim com de tots el conjunt d'aquestes diferències amb normalitat i respecte, la humanitat seria un altre.

Desgraciadament i per moltes raons, ara com ara, hi ha interessos per part d'estaments poderosos en mantenir ben despert l'instint depredador que portem de fàbrica, tot fomentant l'odi i l'agressivitat. 

Alguns tenen interès en què veiem als "diferents" com enemics. Fomenten la por i el menyspreu als "altres" de manera que siguin "una cosa" a exterminar, per evitar, diuen, que ells ens exterminin a nosaltres.

Penso que com a mínim hem de fer el possible per canviar el nostre entorn més proper, fomentant els valors que ens portin a compendre i si pot ser estimar els que ens envolten o almenys, a no odiar-los.

Ahir vaig sentir algú que deia que l'odi és com el verí d'una picada de serp. Quan entra al cos és molt difícil guarir-se. Fugim, al menys, de les serps verinoses si encara no ens han picat.

Mentre, però, cerquem als assassins i evitem que puguin seguir matant.

diumenge, 10 de juliol de 2016

QUANTA ROBA, QUE POC SABÓ I QUE DEPRESA QUE LA VOLEN


 Les bugaderes del carrer d'Aiguafreda del barri d'Horta, segurament van pronunciar sovint aquestes paraules o potser van ser elles les que van dir-les per primera vegada!


 Dies enrere, un amic em va descobrir aquest carrer i la seva història. Sorprèn trobar les cases, els pous i els safareigs gairebé intactes després de tants anys.


Cases senzilles de planta i pis on vivien les dones dels obrers que rentaven la roba d'establiments tipus hotels, hospitals, etc. i de gent rica de la Barcelona d'aleshores.



 
En entrar al carrer d'Aiguafreda es produeix un canvi d'època i d'ubicació urbana impressionant. De sobte és com si t'haguessis traslladat a un poble petit molt allunyat de la gran ciutat. T'envolta una atmosfera serena, antiga, humil, impregnada amb el segell del treball dur i honrat que van exercir aquelles dones.




Per conèixer amb molt més detall la història de les bugaderes del carrer d'Aiguafreda, feu clic aquí.