Etiquetes

dissabte, 27 d’agost de 2016

LA BOQUERIA A SANTS


Un dels nombrosos carrers guarnits que hi ha a la Festa Major del Barri  Sants d'aquest any, ha triat la Boqueria com decorat. 


La sorpresa, per mi ha estat molt agradable, tenint en compte que la Boqueria, a més d'haver sigut el mercat de la meva infància i joventut, em porta records molt especials.

dilluns, 22 d’agost de 2016

A PUNT PER LA VEREMA


Ahir, en plena comarca del Penedès, així de macos es mostraven aquests raïms. A més, aquests, precisament, corresponen a unes vinyes on es cultiven de manera ecològica i biodinàmica. Cero productes químics i preservant les terres i el seu fruit de les maleres a còpia d'omplir de vida l'espai conreat perquè sigui la mateixa natura la que cuidi del bon desenvolupament de la vinya.

Després, l'elaboració dels vins i caves a partir d'aquest raïm, esdevenen una font de plaer, tant pels sentits com per la salut.

A les Bodegues Parés Baltà de Pacs del Penedès (des del 1790) podreu gaudir, si ho voleu, d'una visita guiada molt completa amb tota mena d'explicacions detallades, a més d'un tast de bons vins i caves de la casa.

dijous, 18 d’agost de 2016

FESTA MAJOR DE GRÀCIA 2016 : 199 ANYS DE TRADICIÓ


La il·lusió que tenen els veïns del Barri de Gràcia que cada any guarneixen els carrers amb imaginació, tècnica i art, mereixen el premi del reconeixement de la gent.


Milers de barcelonins i de gent vinguda d'arreu, omplen el Barri encantats amb la fantasia que ofereix aquest espectacle únic.





Cal dir que durant els dies que dura la Festa (fins el 21 d'aquest mes d'agost) hi ha un extens programa d'activitats de tota mena per a grans i petits (concerts, ball, tallers, etc)





Les fotos són d'ahir i d'avui mateix.








dilluns, 18 de juliol de 2016

"LA CIUDAD ES UN MILLÓN DE COSAS"

Aquest era el títol d'un programa de ràdio que feia fa anys Luis Arribas Castro.

Quan passeges per Barcelona això ho constates a cada pas.

Com a mostra, aquestes fotos d'aquest passat cap de setmana:

Un grafiti al carrer Riereta, prop de Can 60, al Barri del Raval.

Carrer Astúries. Barri de Gràcia.

Una "Golondrina" des del Maremàgnum

Balladors de Tango a la Plaça Reial

Músics de Jazz en concert davant el Teatre Arnau, al Paral·lel.

divendres, 15 de juliol de 2016

PERÒ, DE QUINA MENA DE MATERIAL ESTEM FETS?



Cada dia hi ha víctimes innocents de l'odi. Atemptats, guerres, assassinats.

Quan una massacre ens queda a prop la commoció és molt més gran encara. La d'ahir a Niça, per exemple, ens trastoca la ment i el cor d'una manera extraordinària.

L'odi al diferent, al que no és dels meus, del meu color, de la meva llengua, de la meva terra, del meu estatus, de la meva cultura, de les meves creences, de la meva idiologia política, etc. sovint es troba en molta gent.

Sempre el maleït possessiu: meu, meus, meva... quan, en realitat, tot el que tenim és casual. Podríem tenir exactament tot allò que té l'altre i res del que tenim ara.

Si les coses fossin d'una altra manera, que ja és prou clar que no poden ser-ho, i aquest possessiu fos substituït per "els nostres"; les nostres races, llengües, terres, cultures, creences, etc. i sentíssim com de tots el conjunt d'aquestes diferències amb normalitat i respecte, la humanitat seria un altre.

Desgraciadament i per moltes raons, ara com ara, hi ha interessos per part d'estaments poderosos en mantenir ben despert l'instint depredador que portem de fàbrica, tot fomentant l'odi i l'agressivitat. 

Alguns tenen interès en què veiem als "diferents" com enemics. Fomenten la por i el menyspreu als "altres" de manera que siguin "una cosa" a exterminar, per evitar, diuen, que ells ens exterminin a nosaltres.

Penso que com a mínim hem de fer el possible per canviar el nostre entorn més proper, fomentant els valors que ens portin a compendre i si pot ser estimar els que ens envolten o almenys, a no odiar-los.

Ahir vaig sentir algú que deia que l'odi és com el verí d'una picada de serp. Quan entra al cos és molt difícil guarir-se. Fugim, al menys, de les serps verinoses si encara no ens han picat.

Mentre, però, cerquem als assassins i evitem que puguin seguir matant.

diumenge, 10 de juliol de 2016

QUANTA ROBA, QUE POC SABÓ I QUE DEPRESA QUE LA VOLEN


 Les bugaderes del carrer d'Aiguafreda del barri d'Horta, segurament van pronunciar sovint aquestes paraules o potser van ser elles les que van dir-les per primera vegada!


 Dies enrere, un amic em va descobrir aquest carrer i la seva història. Sorprèn trobar les cases, els pous i els safareigs gairebé intactes després de tants anys.


Cases senzilles de planta i pis on vivien les dones dels obrers que rentaven la roba d'establiments tipus hotels, hospitals, etc. i de gent rica de la Barcelona d'aleshores.



 
En entrar al carrer d'Aiguafreda es produeix un canvi d'època i d'ubicació urbana impressionant. De sobte és com si t'haguessis traslladat a un poble petit molt allunyat de la gran ciutat. T'envolta una atmosfera serena, antiga, humil, impregnada amb el segell del treball dur i honrat que van exercir aquelles dones.




Per conèixer amb molt més detall la història de les bugaderes del carrer d'Aiguafreda, feu clic aquí.



divendres, 8 de juliol de 2016

DIUEN QUE LA MÚSICA ALLARGA LA VIDA



Ho he llegit en algun lloc i m'agrada imaginar-me que pot ser veritat. El que és segur i constatable és que la música que ens agrada, quan la sentim ens alegra la vida.

Aquest cap de setmana passat (dies 1. 2 i 3 de juliol) s'ha celebrat per part de la gent del BBW (Barcelona Beatles Weekend) una sèrie d'actes i concerts en el que el tema únic ha estat el celebèrrim conjunt britànic i la seva música.

Vaig assistir a l'actuació de  tres dels dotze conjunts que interpretaven les seves cançons. El públic, de totes les edats, vam gaudir de valent. Les cares de la gent reflectien el goig i la satisfacció que provoca escoltar la música que , com diu algú, forma part de la banda sonora de la nostra vida.

Per si us ve de gust recordar ara una de les seves 211 cançons: "Here Comes The Sun":


dimarts, 5 de juliol de 2016

QUAN LA BELLESA ARTÍSTICA ENS TOCA LA FIBRA SENSIBLE


Visitant l'altre dia el Cau Ferrat i el Museu Maricel, ara comunicats, vaig sentir, una vegada més, davant de moltes de les obres que s'exposen, les característiques bones vibracions que provoca sovint la bellesa artística.

Només com a mostra; a la galeria del Maricel en que s'ubica, entre altres, aquesta escultura d'una noia mediterrània, hi ha també molt bona pintura. Observant l'escultura i buscant la millor perspectiva per fotografiar-la, vaig trobar-me amb els personatges del quadre de l'esquerra de la foto. 

L'home, sembla que estigui observant la jove, i la dona que té al costat, sembla que miri al visitant que contempla la noia.

Tot plegat, un bonic detall que et trobes en un ambient d'una lluminositat perfecte i en una galeria que sense solució de continuïtat ens porta a un gran mirador integrat en l'edifici que proporcionen una panoràmica fantàstica sobre el mar.

Davant dels vidres, un conjunt espectacular d'escultures...




dissabte, 2 de juliol de 2016

EFECTES BENEFACTORS DEL SOMRIURE, LA MIRADA AMABLE I EL CONTACTE FÍSIC


A través de la pel·lícula francesa "El Jutge" ("L'hermine") l'espectador es troba en un procés judicial en què es tracta del possible assassinat d'una nena petita per part del seu pare. El desenvolupament del judici és molt interessant i potser, per si mateix, ja justificaria la pel·lícula, però l'atenció s'ha de compartir amb la personalitat del jutge que porta el procés.

Es tracta d'un jutge del tribunal penal temut. Dur i estricte. Se'l coneix com "el jutge de les dues xifres" perquè les seves sentències són sempre de, almenys, 10 anys de reclusió.

En aquest judici hi ha entre els membres del jurat, la metgessa que el va atendre durant les set o vuit setmanes que va estar ell hospitalitzat amb motiu d'un accident de trànsit, sis anys enrera.

En aquell hospital el jutge va estar enamorat d'aquesta doctora, pràcticament en secret.

El retrobament casual fa que el jutge s'acosti a la dona en qui troba el bàlsam que el fa actuar d'una manera molt més humana en el judici.

Els advocats i fiscals que l'envolten noten al canvi. Realment no els hi sembla el mateix d'abans.

La influència benefactora de la doctora és evident.

Quan en una conversa íntima el jutge li explica a la metgessa el perquè es va sentir tan atret per ella quan la va conèixer a l'hospital, ell li diu que el factor decisiu va ser quan ella, en arribar al seu costat per fer el seguiment del seu mal, li agafava la mà d'una manera especial mentre li parlava.

Ella, sorpresa, li diu que ho fa sempre i amb tots els seus malalts. Considera que aquest gest és molt important de cara al benestar dels pacients i amb el jutge ho va fer de la mateixa manera com ho feia amb tots.

En una conversa anterior, el jutge li diu que quan se'n va a casa seva després d'un judici, deixa de pensar amb les persones que està jutjant i suposa que ella fa el mateix respecte els seus malalts. La resposta de la doctora és contrària a la suposició del metge. Ella segueix pensant amb els seus pacients i fins i tot arriba a perdre la son moltes vegades.

L'expressió de la dona és captivadora. Al jutge el va enamorar. Probablement també a la majoria dels seus malalts.

El tràiler:

dijous, 30 de juny de 2016

I ELS CURRÍCULUMS?


La paraula currículum permet referir-se al conjunt d'experiències d'un subjecte, entre elles les laborals, les educacionals i les vivencials. El currículum resulta un requisit gairebé ineludible a l'hora de presentar-se per sol·licitar una ocupació, per senzilla que sigui.

No estaria malament, penso, que qualsevol persona que optes a un càrrec públic, a més de les seves idees polítiques, hagués de publicar el seu currículum, acompanyat, d'un test que permetés a la gent, saber vida, miracles i manera de fer i de pensar de qui ha d'administrar la cosa pública.

Alguns ens ensenyen la seva declaració de la renda com si es tractes d'un document totalment fiable i com a mostra de transparència i no sé de què més i ja està... ens prenen per beneits.

De tota manera, potser ho som una mica. Molts vots han estat a favor o en contra d'una imatge, d'un eslògan, d'unes frases muntades per especialistes en màrqueting o de determinades posades en escena. D'altres amb la devoció irracional a un partit, el que sigui, encara que s' hagin evidenciat la seva incompetència, les seves mentides o la seva corrupció. 

Després comprovem, decebuts que molts dels que estan dirigint el país ni estan preparats ni tenen cap experiència de la matèria que toquen ni han estat mai reconeguts com a bons gestors ni, de vegades, com persones honestes.

Deixaríem dirigir una central atòmica a un músic, per exemple? Ens deixaríem operar per un pastisser? Doncs, en l'àmbit de la política hi ha ministres, directors generals, consellers, etc. que exerceixen el seu càrrec sense tenir la més remota idea de la matèria de la qual són responsables. 

Diuen, aquests, que tenen un bon equip d'experts que els assesora. Aplicant el sentit comú, es pot dir que no és suficient. El director d'una orquestra, certament,  no cal que sàpiga tocar tots els instruments, però ha de saber música tanta o potser més que cada un dels instrumentistes.

Bé; no sé si això passa a tots els països desenvolupats, però em temo que no tant com a casa nostra. 

Fa set o vuit anys, es van publicar els currículums dels ministres francesos de sanitat, economia, cultura i no recordo de quin altre més i tots, sense excepció, tenien acreditats grans coneixements i experiència en la matèria que dirigien. Es van contrastar, llavors, amb els seus homòlegs espanyols... per plorar. 

Així ens van, ens han anat i així ens aniran les coses si no actuem d'una altra manera.