UN PEIXET ANOMENAT JANA

Conte dedicat a la meva néta Jana que avui fa vint-i-sis mesos i al meu nét Albert que el 16 de gener va fer 5 anys.

La Jana gaudeix molt a l’aigua. Encara no sap nedar com el seu germà Albert, però amb els “manguitos” arriba on faci falta.

Un dia, a la platja, quan estava a l’aigua, va submergir el cap i va veure com dues gambes, un pop, un lluç i una sèpia jugaven per allà baix.

Es va quedar encantada, tant que va notar la falta d’aire i va haver de treure el cap ràpidament per respirar.

Però hi va tornar i aquells animalons se li van acostar en veure lo bonica i simpàtica que era la Jana.

Ella, els va voler tocar, però, ells no es deixaven. El pop, però, va voler saber si aquella nena tenia pessigolles i amb els seus tentacles li va acaronar els peus. La jana, que sí que té moltes pessigolles, es va posar a riure.

Els altres peixos van quedar enamorats del riure de la Jana i també es van acostar a tocar-la.

Ella, encantada, va jugar i jugar amb aquella colla que, no se sap com, van endevinar el seu nom.

Quan la Jana va tornar a aquella platja feia per trobar-se amb ells i passaven unes estones la mar de divertides. 

Va ser una companya dels seus jocs; com un altre peixet: un peixet anomenat Jana.

El iaio Ramon, 12 d'agost de 2014

EL NIU DE LA CIÈNCIA

Relat verídic dedicat a la meva néta Jana, que avui fa vint-i-cinc mesos i al meu nét Albert que el passat 16 de gener va fer cinc anys.

L’Albert des de ben petit ha estat un gran observador.

Entre les coses que més el fascinen hi ha la natura: els animals i les plantes d’una manera especial.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona (El Museu Blau) té un “niu de ciència” en el que nens i nenes fins a 6 anys poden experimentar lliurement amb materials diversos: fòssils, pells d’animals, ossos, minerals, diferents espècies de crustacis, etc.

Disposa també d’un microscopi, on els petits poden veure els detalls més curiosos de diversos insectes i petits amfibis que estan preparats per a ser observats. Una secció de llibres sobre temes de ciències naturals arrodoneixen aquest singular “niu”.

Un dia, amb els seus iaios Montse i Ramon, l’Albert va poder gaudir del niu. Li va agradar tant que va consumir dos torns (cada torn és de mitja hora).


No va deixar de mirar i tocar totes i cada una de les moltes coses que va trobar-hi, microscopi i llibres inclosos.


En sortir, va voler expressar en el llibre de firmes la seva satisfacció.

Segur que la seva curiositat innata anirà creixent amb ell, i això li permetrà conèixer a fons tot allò que ja ara l’enamora.

Per cert, la Jana, que també és molt observadora i una "fan" incondicional del seu germà, penso que no tardarà molt en demanar una visita al Museu Blau.

El iaio Ramon, 12 de juliol de 2014

LA JANA FA DOS ANYS!

Conte dedicat a la meva néta Jana, que avui fa DOS ANYS i al meu nét Albert que el passat 16 de gener en va fer CINC.

La Clementina va saber que avui la Jana feia DOS ANYS.
Va trobar-se amb l’Albert a la Ciutadella i li va dir:

"He pensat muntar una festa sorpresa a la Jana i m’has d'ajudar.
Quan surti de la guarderia, fes que ells i els seus amics i amigues de la classe, amb tots els pares i germans, aneu a jugar a la platja del Bogatell. Esteu allà a les cinc en punt."

L’Albert ho va aconseguir. A les cinc tothom estava a la platja. 

De sobte, milers de gavines van tapar el cel. Gairebé es va fer de nit. Es van posar just a sobre de la colla de la Jana, batent les ales i fent molt de soroll.

De moment tothom es va espantar una mica, però de seguida les gavines, dirigides per la Clementina, van baixar a la sorra i van rodejar tots els petits i els seus pares.

Sense saber com, en obrir una mica el cercle que formaven, va aparèixer un gran pastís d’aniversari amb dues espelmes enceses.

La Jana, es va acostar i les va bufar. Tothom va aplaudir i les gavines que estaven fent un gran xivarri es van quedar mudes. 

En un moment el pastís és va obrir per dalt com si fos una gran capsa. De dintre van sortir el conill Pubill, la guineu, l’esquirol, el porc senglar i tots els altres amics de la colla animal amb un instrument musical cada un d’ells.

Violins, guitarres, tambors… En mig d’una gran expectació van començar a tocar “Aniversari feliç”. La Jana estava encantada.

Després la música va continuar i no van parar de tocar fins que es va fer de nit. Es va muntar un gran ball en què tothom hi va participar.

La Jana no oblidarà mai aquesta sensacional festassa.

El iaio Ramon. 12 de juny de 2014

LA RADIOGRAFIA

Conte dedicat a la meva néta Jana que avui fa 23 mesos i al meu nét Albert que el passat 16 de gener va fer cinc anys

La gavina Clementina va veure un dia com l’Albert es feia mal al canell quan va caure jugant al carrer.

El va seguir volant fins a l’hospital i es va posar a la claraboia de la consulta del metge que el va atendre. 

Va veure com li posaven la mà i el braç en un aparell i al cap d’una estona sortia el metge amb una fotografia on es veien els ossos del canell  i de la mà de l’Albert.

Es va quedar parada. Aquell aparell feia fotos a través de la pell !. 

La curiositat de la Clementina va fer que s’esperés a què tothom marxés de la consulta per entrar-hi a través d’una finestra que estava mig oberta.

Va començar a remenar la màquina de les radiografies fins que sense saber com va aconseguir fer-se’n una de cos sencer.

Quan la va tenir entre les seves potes, es va quedar meravellada. Mai s’havia vist d’aquella manera. 

Va començar a fixar-se en tots els detalls i va decidir que allò li podria ser molt útil quan ella mateixa o una companya seva es fer mal en un os.

Així que la Clementina és la primera gavina del món amb coneixements de medicina!. I tot gràcies a la lesió de l’Albert, que per sort no va ser gaire important. Només uns dies de guix i prou.

El iaio Ramon, 16 de maig de 2014

Imatges: internet

JUGAR A BALES

Conte dedicat a la meva néta Jana que avui fa vint-i-dos mesos i al meu nét Albert que el passat mes de gener va fer cinc anys.

Fa uns dies Albert, em vas ensenyar una capsa plena de boles de vidre d'aquelles que en els meus temps en diem "canicas". Algú te les va regalar i em vas dir que no savies que servien també per fer determinats jocs.

Avui, doncs, en lloc d'un conte, t'explicaré com es pot jugar amb aquestes petites boletes de vidre, perquè quan siguis una mica més gran puguis fer-ho amb la Jana i els teus amics.

Poden participar-hi de dos a molts jugadors. Cada un d'ells ha de portar vàries boles.

El terreny per fer-ho ha de ser de sorra, però no a la platja. Pot ser qualsevol plaça del teu barri o el pati de sorra de la teva escola.

Hi ha dos modalitats. La primera consisteix en fer un petit forat a terra de la mida d'un platet petit i un parell de dits de fondària.

Els jugadors es posen a dos passos de distància del foradet (abans li diem "guà"). 

La qüestió és llançar la bola agafant-la com et vaig explicar i donar-li impuls amb el dit polze intentant que entri al foradet.

Cada jugador llença una bola. Els que hagin aconseguit col·locar-la dintre guanyen, i els que no, perden i han d'entregar la seva bola al guanyador o guanyadors.

Es va repetint la jugada fins que es vulgui o bé fins que els perdedors es queden sense boles.

L'altra modalitat consisteix a dibuixar amb una branqueta un cercle a la sorra de la mida d'un plat gran. 

Cada jugador posa una bola dintre de la rodona. Comença el joc un dels jugadors que tirarà una bola seva contra qualsevol de les dels altres, amb la intenció de treu-re-la fora del cercle. 

Si ho aconsegueix, es quedarà amb la bola que ha anat fora, si no la seva quedarà dintre esperant que el següent jugador faci el llançament i intenti el mateix.

La manera d'agafar i llençar les boles és igual que en l'anterior modalitat.

La partida acaba quan ja no queden boles dintre de la rodona.

Per ser un bon jugador cal practicar molt, ja que la clau és l'habilitat i la punteria.

El iaio Ramon; 16 d'abril de 2014

EL TELÈFON MÒBIL

Conte dedicat a la meva néta Jana que avui fa un any i nou mesos i al meu nét Albert que el passat gener va fer cinc anys.

Un dia, la gavina Clementina va veure des del cel, quan volava per sobre del Parc de la Ciutadella, un telèfon mòbil oblidat en un banc.

El va agafar i el va portar a la trobada d’amics dels diumenges. “Mireu que he trobat; és un d’aquests aparells que porten tantes persones a la mà i estan sempre pendents d'ell."

El conill Pubill i el porc senglar Pelut van voler agafar-lo. Com que sabien llegir, en poca estona i tocant la pantalla, van anar veient fotos, jocs, i vídeos. “Ostres, que divertit", van dir tots. “Si però tot es veu molt petit” va dir la guineu. "Nosaltres, mirant el nostre voltant veiem les coses a mida natural, en tres dimensions, sentim les olors i escoltem els sons amb alta fidelitat de veritat. Crec que moltes estones que dediquen els humans a mirar imatges amb aquest aparell, si les destinessin a mirar i escoltar al seu voltant, hi sortirien guanyant”.

“Sí que és veritat”, va dir la Clementina, “però els humans també el fan servir per comunicar-se”.

“Bé nosaltres també ens comuniquem i no necessitem cap artefacte. Ens visitem, ens veiem i ens diem el que ens hem de dir”, va afegir l’esquirol Oriol.

De sobta, el telèfon va sonar. La Clementina va prémer l’auricular verd de la pantalla i van sentir: "Si us plau, ahir em vaig deixar oblidat el meu mòbil a un banc del Parc. No puc viure sense ell !!. Necessito que me’l torni, si us plau !”. La Clementina no va poder contestar-li amb paraules però va ser capaç d’escriure-li un “watts-app”. Li va posar: “No es preocupi, d'aquí a una hora li deixaré al mateix banc on el vaig trobar”.

“Bé”, va dir la Clementina, “ens deslliurarem d’aquest telèfon mòbil i seguirem vivint tan feliços. Sembla, però que pels humans és un trastet imprescindible…pobrets!”

El iaio Ramon, 12 de març de 2014

Imatge baixada d'internet

ON TOT ÉS DE TOTS

Conte dedicat a la meva néta Jana que avui fa 1 any i vuit mesos i al meu nét Albert que el passat 16 de gener va fer 5 anys.

Un dia, estaven els nostres amics animalons dinant plegats quan la gavina Clementina els hi va dir:

"Sovint passo volant per sobre de la Ludoteca que hi ha al Parc de la Ciutadella i m’aturo a mirar una bona estona. Està plena de nens i nenes jugant.  -Com a tants altres parcs -, em direu vosaltres. Sí, però amb una diferència. En aquesta Ludoteca les nenes i els nens juguen amb joguines que són de tots i cap joguina és de ningú. Tots les respecten i les comparteixen. Hi ha de tot: cubs i pales, bidons de plàstic, pilotes, estris de cuina, puzles de tota mida… a més dels gronxadors i tobogans, és clar.

Quan arriba l’hora de tancar la ludoteca, la noia que n’és responsable, toca una campana i crida “A recollir!”. Aleshores tots els nens i nenes porten totes les joguines a la caseta on queden guardades fins l’endemà.

Per cert, que alguna vegada he vist l'Albert i la Jana jugant allà. Ells no m'han vist a mi però quan llegeixin aquest conte ja ho sabran.

Pensava l’altre dia que el món seria molt millor si totes les coses fossin de tothom i tothom les gaudís, compartís i respectés. Ja sé que per ara això no és possible, encara que a la Ludoteca del Parc aquesta meravella es produeix cada dia. Aneu a veure-ho. Us agradarà."

Així que un dia d'aquests, a la ludoteca rebran la visita d'una guineu, un conill, un porc senglar, etc., etc. Esperem que els nens i nenes més petits no s'espantin gaire.

El iaio Ramon. 12 de febrer de 2014

ACUDITS

Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa CINC ANYS i a la meva néta Jana que el passat dia 12 va fer un any i set mesos.

La Clementina sabia que avui, l'Albert feia cinc anys. Va reunir-se amb tota la colla per veure quin regal li podien fer.

Després de parlar-ne, el conill Pubill va dir: Jo sé que a l'Albert li agraden molt els acudits. Una vegada m'ho va dir el seu iaio Ramon. També em va dir que els del Jaimito li fan molta gràcia.

Bé, va dir la Clementina. Tots el que sapigueu un acudit me'l expliqueu, els escriuré i els hi passaré al iaio de l'Albert perquè els posi en el seu conte. Serà el nostre regal.

Els acudits del regal són aquests:

Jaimito, ¿cómo es diu l'animal que canvia de color?
- Semàfor, senyoreta.

Jaimito, diga'm una paraula que comenci per la lletra M
Paella
I on té la M paella?
En el mànec.

Estan jugant a futbol l'equip dels Elefants contra l'equip dels Cucs.
A deu minuts del final van guanyant els Elefants per 50-0. De sobte anuncien un canvi per l'equip dels Cucs i surt a jugar el centpeus.
Quan quedaven cinc minuts per al final el centpeus fa un gol darrere l'altre i al final del partit van quedar 50-75. El capità dels Elefants se li acosta al dels Cucs i li pregunta:
Quin portent de jugador! Per què no l'heu tret abans?
És que estava acabant de lligar-se les botes...

Jaimito, quina és l'única planta que camina?
-La planta dels peus.

Per què els elefants no munten en bici?
-Perquè no tenen el dit polze per a tocar el timbre.

Era un estany tan sec, tan sec, que les granotes portaven totes cantimplora.


Bé, van dir tots. Esperem que l'Albert s'ho passi bé amb aquests acudits, he he.
I a continuació tots van cridar: "MOLTES FELICITATS ALBERT. PER MOLTS ANYS!!!!"

El iaio Ramon, 16 de gener de 2014

LA ROBA, EL PÈL I LES PLOMES

Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa quatre anys i onze mesos i a la meva néta Jana que el passat dia 12 va fer un any i mig!.

Un dia, que estaven parlant tota la colla dels nostres amics, el conill Pubill va dir : “Vosaltres sabeu perquè els humans es posen peces de roba i els animals no ens en posem mai?”. “Sobretot quan fa fred es tapen fins i tot les mans “.

La gavina Clementina va contestar: “És que nosaltres tenim tot el cos cobert o bé de pèl o bé de plomes, que ens serveixen de protecció, sobretot contra el fred. En canvi, els humans apenes si tenen una mica de pèl al cap i la resta de la pell no té cap protecció. És per això que necessiten posar-se roba al damunt. Jo, a l’estiu els veig a les platges prenent el sol i banyant-se al mar o a les piscines i creieu-me que fan una mica de pena. Fins i tot quan fa calor, al sortir de l’aigua, molts van corrent a buscar una tovallola per abrigar-se”.

Tots van riure. La guineu va afegir: “No us agradaria sentir la sensació que han de tenir els humans quan van sense roba?”. El porc senglar, el “Pelut”, va dir: ”Som-hi!, desfem-nos tots de plomes i pèls i quedem nos pelats del tot”. Com van pogué, es van anar pelant els uns als altres, procurant no fer-se massa mal.

Quan van acabar, l’espectacle era extraordinari. No es reconeixien. Les gavines sense plomes, els conills, guineus, esquirols i porcs senglars, sense pèl. La pell que va quedar a la vista era d’un rosat blanquinós que feia grima. Els hi va donar per riure, però aviat van sentir un fred intens que va fer que anessin a refugiar-se al cau d’en Pubill on van encendre una petita foguera per escalfar-se.

“Doncs sí que l’hem feta bona!”, va dir l’Agripina. Necessitem tapar-nos si no volem agafar una bona grip.

La guineu Muselina, que coneixia totes les granges dels voltants va dir que sabia d’un gran amagatall de roba que els humans li deien armari que estava a totes les granges.

“Mireu, aniré a buscar roba i després, quan ens hagi tornat a créixer el pèl i les plomes, la tornarem”.

Així ho va fer. Ben aviat, tots els animals estaven vestits amb abrics, camises, bufandes, mitjons i jerseis de tots els colors i mides. En Pubill, fins i tot va aconseguir posar-se un vestit de mag.!

Amb la fila que feien i mirant-se els uns als altres no paraven de riure. Així van estar tres mesos, abans de tornar a tenir la seva “roba natural”.

Tots van coincidir que eren uns afortunats en això de no necessitar vestits. No havien de vestir-se ni despullar-se cada dia com els humans; no havien de rentar la roba, ni cosir-la, ni planxar-la. Sempre estaven a punt per a tot: per jugar, menjar, dormir. “Si, senyor, la natura ens ha fet un gran favor. Pobres humans, sempre esclaus de la roba!.” van dir.

El iaio Ramon, 16 de desembre de 2013

Imatge baixada d'Internet

LA REDACCIÓ

  
Conte dedicat al meu nét Albert, quer avui fa 4 anys i 10 mesos i a la meva néta Jana que el passat dia 12 fa fer 1 any i 4 mesos.

Passats uns mesos de classe, els nostres amics van aprendre a llegar i escriure. La mestra, els hi va demanar com a treball de final de curs que fessin una redacció on expliquessin que els hi cridava més l’atenció del comportament dels humans.

La gavina Clementina, va escriure: “Quan tenen gana no cal que surtin a pescar com fem les gavines. Van a una botiga que li diuen “peixateria” . A canvi d’uns paperets i algunes peces rodones metàl·liques s’emporten els peixos que han triat”.

El conill Pubill va escriure això: “Hi ha molts humans que porten davant dels ulls uns vidres que es diuen ulleres, que són per veure-hi bé. Jo no he vist mai cap conill amb ulleres i és que nosaltres mengem moltes pastanagues. Potser si ells en mengessin més no en necessitarien."

L'esquirol Oriol va escriure: "Em crida l'atenció quan veig alguns humans al bosc que agafen pinyons i els trenquen amb un martell o unes pedres. Jo que a penes tinc dents no necessito cap estri. Si en tingués tantes de dents com ells podria pelar el doble de les que pelo ara."

El "Pelut", ja sabeu, el petit porc senglar va escriure: "Nosaltres tenim vuit o deu germanets bessons i en canvi els humans o no en tenen cap o, com a màxim dos o tres. No ho entenc".

La Muselina, la guineu, va escriure: "Jo em faig un far de riure quan els veig córrer pel bosc. Ells creuen que van molt rapit però les guineus correm el triple. Haha!."

La mestra va quedar molt satisfeta amb questes redaccions i amb la dels altres que no surten al conte per no fer-lo massa llarg. Per celebrar-ho, van organitzar una excursió a la muntanya.

El iaio Ramon, 16 d'octubre de 2013 

Imatges baixades d'internet

UN VIATGE EN GLOBUS

Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa quatre anys i nou mesos i a la meva néta Jana que el passat dia dotze fa ver un any i quatre mesos

De tota la colla, l'únic mamífer que havia “volat” era el conill Pubill, quan una vegada, la gavina Clementina el va posar en un cistell de boletaire i el va enlairar.

Ni la guineu, ni l’esquirol ni el porc senglar ho havien fet mai. Entre tots, mamífers i aus, van aconseguir un globus aerostàtic que guiaria la Clementina que era una gran experta en això de volar.

Quan tots estaven a la cistella del globus i es van començar a aixecar, la impressió de tots va ser molt gran, especialment l’esquirol i el porc senglar. El globus anava pujant i pujant i l’aire el portava d’aquí cap allà.

De sobte una forta ventada va portar-los mar endins i la mateixa Clementina es va espantar una mica al veure que no podia controlar el globus. Cada vegada eren més lluny i si s’acabava el combustible del cremador, podien acabar caient a l’aigua.

Els mamífers es van posar nerviosos. Aleshores la Clementina que va veure un vaixell dels grans que venia de cara., va començar a cridar a totes les gavines que hi havia pels voltants.

Aviat en van arribar més de cent. Amb el bec can tibar les cordes del globus i el van dirigir a la coberta del vaixell. Tots es van salvar i el capità i la tripulació van organitzar una gran festa en honor seu.

 L’endemà a tots els diaris del món sortia la foto del globus amb tots els seus viatgers celebrant el final de la seva aventura.

El iaio Ramon, 16 d'octubre de 2013

Imatge: obtinguda d'internet

LA PAPALLONA DE CRISTALL

Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa quatre anys i vuit mesos i a la meva néta Jana que el passat dia 12 va fer quinze mesos.

Un cap de setmana la colla d’amics d’en Pubill i la Clementina van anar a jugar al bosc on vivia en Pubill. De sobte, la guineu es va quedar encantada mirant un arbre. Al cap d’una estona de veure-la petrificada, els amics la van cridar i li van preguntar que què mirava.

Tan concentrada estava que ni va contestar. Tots, però, es van posar a mirar en la direcció que ho feia la Musselina. No veien res d’especial.

El Pubill va ser el que va descobrir el misteri. En una branca molt petita de l’arbre hi havia una papallona transparent, que, com és natural només podies descobrir per casualitat.

Quan tots la van veure van quedar-se amb la boca oberta. La gavina es va acostar a la papallona i li va dir; “Ningú de nosaltres havia vist mai una papallona com tu. Ens agradaria que ens expliquessis coses sobre la teva meravellosa imatge”

La papallona els hi va explicar el següent, que tots van escoltar fent un cercle al voltant d’ella:

“En el vostre país no hi ha ni una de papallona com jo. Jo estic aquí per pura casualitat. Resulta que nosaltres vivim totes molt i molt lluny, a l’Amèrica Central. Jo, concretament sóc de Mèxic.

Un dia, no fa gaire estava a l’aeroport d’allà i un turista que anava a agafar l’avió cap a Barcelona, va obrir la maleta per treure alguna cosa. Dins la maleta hi duia una camisa molt florejada. Com a papallona que sóc em van atraure aquelles flors tan boniques i m’hi vaig posar a sobre. Sense temps per reaccionar, aquell home va tancar la maleta i em vaig quedar dins.

A l’arribar al seu hotel de Barcelona i obrir la maleta vaig sortir volant mig estabornida amb la sort que la finestra de l’habitació estava oberta. Vaig volar tot el dia buscant un bosc per protegir-me i aquí estic. Em sento molt sola, però almenys estic viva.

Tots la van agombolar i li van dir que no es preocupés perquè a partir d’aquell moment no li faltaria de res. Tots es van fer grans amics d’aquella meravellosa papallona (la de la foto).

El iaio Ramon, 16 de setembre de 2013

Imatge baixada d'internet

UNA BROMA UNA MICA PESADA

Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa quatre anys i set mesos i a la meva néta Jana que el passat dia 12 va ver un any i dos mesos

Uns quants dels amics dels últims contes van anar a passar uns dies de vacances a un bosc que hi ha a prop d’una bonica platja de la Costa Brava.

Eren la gavina Clementina, l’esquirol Oriol i la guineu Musselina.

Un dia, després de dinar, l’Oriol els hi va dir a les seves amigues:

-I si li féssim una broma a algun estiuejant per divertir-nos una mica?-

De seguida es van posar d’acord i en un moment estaven preparats al passeig marítim del poble més proper.

Van escollir per la broma un home que passejava tranquil·lament amb un barret de palla.

La gavina Clementina va aixecar el vol i es va tirar en picat sobre el barret del vianant i amb el bec se’l va emportar cap al cel.

L’home, sorprès i una mica espantat es va quedar badant mirant amunt. En aquell moment, l’esquirol Oriol va pujar per la cama dreta de l’home fins a descordar-li el cinturó. L’home que seguia caminant, qual li van caure a terra els pantalons va perdre l’equilibri i quan estava a punt d’anar a parar a terra, va aparèixer la guineu Musselina que se li va posar a sota L’home va quedar a cavall de la guineu que va començar a córrer a tota velocitat. L’home no sabia que li passava: sense barret, amb els pantalons descordats i cavalcant sobre una guineu.

Després d’una llarga carrera, la Musselina va aturar-se en sec; just en el moment que en el cel apareixia la Clementina amb el barret de palla al bec. Amb la mateixa rapidesa que li va treure del cap li va col·locar. La guineu va sortir corrents sense l’home que es va posar a mirar el cel on la Clementina volava i volava.

En aquest moment l’Oriol , escalant per la cama de l’home li va a tornar a cordar el cinturó.

En pocs segons l’estiuejant es trobava passejant com si res. No sabia que li havia passat. La qüestió és que va estar algunes nits sense poder dormir.

Mentrestant, els bromistes reien recordant les cares que anava fent aquell bon home.

Tot plegat una broma una mica pesada que van decidir no tornar a repetir, almenys, de moment.

El iaio Ramon, 16 d'agost de 2013

Imatge: Internet

LA PRIMERA CLASSE ALS MAMÍFERS

 Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa quatre anys i mig i a la meva néta Jana que el passat dia 12 va fer un any i un mes.

L’esquirol Oriol va convocar a tots els seus amics i coneguts mamífers per fer la primera classe per ensenyar-los a llegir.

A més de les guineus, altres esquirols, els porcs senglars i els conills, s’hi van afegir dos cavalls, dues ases, tres porcs, quatre gossos i dos gats.

La classe era prou gran però el guirigai que es va muntar va ser impressionant. A més com era ple estiu, feia una calor sufocant.

L’Oriol va pensar que d’aquella manera no es podia treballar. Tot i això va pensar també que no fer la classe decepcionaria als alumnes i fer-la els resultaria esgotador. Així que quan van estar tots a punt, els hi va dir. -Bé, la classe d’avui consistirà en ensenyar-vos només una sola lletra.

Els animals, van cridar plegats ¨OOOOOOO!!!

-Aquesta és la lletra que aprendreu avui, la “O”. És tota rodona i es pronuncia com ho acabeu de fer ara mateix. Els hi va dibuixar a la pissarra i els hi va fer repetir el so.

Ara, ja que fa tanta calor anirem al riu a banyar-nos i quan passi l’estiui hi tornarem.

Així ho van fer . Al cap d’una estona estaven tots fresquets i contents.

El iaio Ramon, 16 de juliol de 2013

Nota: Albert i Jana: Segurament aquest conte d'avui no us agradarà gaire. Penseu que la calor que està fent  te una mica la culpa de no que m'hagi sortit més entretingut.

Imatge. Internet

COMENCEN LES CLASSES

Conte dedicat al meu nét Albert, que avui fa quatre anys i cinc mesos i a la meva néta Jana que el passat dia 12 va fer UN ANY.

Després de rumiar molt, la colla d'animalons que volien aprendre a llegir, van decidir que com que l'espai per fer les classes no era mot gran, es distribuirien així:

Dilluns, dimecres i divendres, les aus

Dimarts, dijous i dissabtes, els mamífers

El primer dia, un dilluns, a classe hi havien les gavines, els ànecs, les gallines i pollastres i els ocells.

El professor, l'esquirol Oriol els hi va donar la benvinguda i els hi va dir que es fixessin molt bé en el que hi havia escrit, amb lletres molt grans, a la pissarra.

Aviat sabreu llegir aquestes paraules, que fan referencia a tots vosaltres.

Les paraules eren: AU, OU, VEU I PIU.

Mireu, els hi va-dir assenyalant-les: en aquestes paraules es troben totes les vocals, que son: A, E, I, O, U.

Fixeu-vos en la forma de la A, que sembla la teulada d'una casa i amb la de la U que sembla un got. El só de la A és... i tots van fer-lo acompanyant l'Oriol.

I el de la U, és .... també ho van fer-lo.

Cada un de vosaltres és un au, no és veritat? . Sí, van contestar . Doncs ara mireu aquestes dues lletres juntes i recordant el seu so, llegiu en veu alta. - AAAAUUUUU!, van dir tots cridant.

Perfecte, va dir l'Oriol. Ara mireu la lletra O, que és senzillament una rodona i el seu so és així... "OOOOOO". Ara dieu-me. Tots vosaltres quan vareu néixer, vareu sortir d'un....?  OU!!!, van cridar tots.

Doncs bé; si posem juntes la O i la  U, que ja coneixeu i cridem seguit el so que tenen , que direm?: "OOOUUUU". Perfecte. Ja sabeu com s'escriu i és llegeix la paraula OU.

Ara només ens queden dos vocals: la E i la I. La E és com una pinta amb tres  pues i el pronuncia EEEE i la I es senzillament com un pal i es pronuncia IIII.

En les dues paraules que us he escrit on hi ha la E  i la I apareixen dues lletres més que no son vocals, es diuen consonats i les anirem aprenent poc a poc. Avui,però aprendreu aquestes dues: la V i la P. 

Una vegada van aprendre a coneixe-les i a pronunciar-les, l'Oriol els hi va dir:

Oi que la VEU de molts de vosaltres s'escolta com un PIU?. Si, van dir.

Doncs ara, pronuncieu seguides les  d'aquestes dues paraules:

A la classe va ser un clam: "VEU" I "PIU"!!!!!

Bé, per avui ja ni ha prou. Crec que heu aprés molt en aquesta estona. El proper dia més.

Les aus van sortir entusiasmades de la classe, esperant que la propera fos tan divertida i instructiva com aquesta.

El iao Ramon, 16 de juny de 2013

APRENDRE COSES NOVES

 L'esquirol Oriol

Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa quatre anys i quatre mesos i a la meva néta Jana que el dia 12 va fer onze mesos.

Tots els components del fantàstic castell d'animalons, van celebrar la seva proesa i van fer una festa on van ballar, cantar i riure a dojo.

Un d'ells, L'esquirol Oriol, els hi va-dir. "Perquè no seguim aprenent més coses noves ?; jo, per exemple us puc ensenyar a llegir!".

Tots van dir: "Això es impossible. No hi ha cap animal del món que sàpiga llegir".

L'Oriol respongué: "Doncs jo si que en sé. Vaig viure algun temps en un pi que estava al pati d'una escola de nens petits. El pi estava al costat de la finestra de la classe i jo anava seguint les explicacions de la mestra quan els hi ensenyava a llegir. Vaig aprendre el nom de totes les lletres; després a enllaçar-les i per últim a poder llegir. Quant els nens i les nenes no estaven a l'escola, jo entrava a la seva classe i agafava algun dels contes que hi havia. No us podeu imaginar com m'ho passava de bé amb les històries que explicaven aquells contes. Ara, al meu cau, en tinc uns quants de contes i em passo força estones llegint-los i disfrutant de valent".

La Clementina va quedar convençuda i va dir a la resta d'amics que es posessin a pensar en com ho podrien fer perquè l'Oriol els ensenyés a llegir.

Aconseguiran tota aquesta colla d'animalons aprendre a llegir?. Seria un cas extraordinari!

En els propers contes ho sabrem.

El iao Ramon. 16 de maig de 2013

Foto: internet

CASTELLERS PER UN DIA

Els de la foto: la Clementina i en Pubill; l'Agripina, L'Estivill; l'Oriol; la Musselina; el Pelut; el Cabussó; el Cullarot; el Camanegre; L'Esplugabous, el Martinet Menut i el Bernat Pescaire, juntament amb els seus amics i familiars van participar en aquesta història increïble:

Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa quatre anys i tres mesos i a la meva néta Jana que el dia 12 va fer 10 deu mesos.

La Clementina va veure un dia, des de el cel, com una colla de castellers feia un gran castell humà.

Va pensar que els animals també ho podrien intentar.

Així que va reunir-se amb els seus amics i els hi va explicar la idea.

"Mireu, per fer la pinya, hem de trobar força companys i quan més forts siguin millor: Pelut, porta'ns trenta porquets senglars com tu amb els seus germans grans i amics; Musselina, el mateix et dic. La resta porteu, cada un, cinc companys de la vostra mateixa espècie.
La columna l'aixecarem de manera que els mes grans i forts estiguin a baix i a mesura que pugem hi hauran els mes lleugers i petits. L'enxaneta serà el Martinet Menut."

Quan van ser-hi tots es van organitzar per fer un gran castell.

Van entrenar-se dies i dies. De tant en tant queien, però no es feien mal.

Finalment, van aconseguir carregar un castell de 8 pisos que va ser tot un èxit.

El dia que es va celebrar a Valls la gran festa dels castellers, es van presentar tota la colla i davant del públic que omplia la plaça, van fer el seu fantàstic castell.

Els aplaudiments van ser atronadors. Tot el món en va parlar del que va passar aquell dia.Un fet que no s'havia vist mai en lloc.

El iaio Ramon, 16 d'abril de 2013

ELS AMICS DEL PUBILL

Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa quatre anys i dos mesos i a la meva néta que el passat dia 12, va fer nou mesos

Avui tocava que la gavina Clementina anés a conèixer alguns dels amics del conill Pubill.

Així que la Clementina va volar des de la platja de Barcelona a Collserola.

Quan va arribar, en Pubill li va presentar tres dels seus amic: La guineu, l'esquirol i un petit porc senglar.

 Davant dels ulls encuriosits de la Clementina, van començar les presentacions:

"Et presento a la guineu Musselina. És molt llesta, entremaliada i corre com un coet. Quan juguem a "pilla pilla" no hi ha qui la guanyi.

 La Clementina la va saludar i es va fixar en que la guineu Muselina era de la mida d'un gos no gaire gran, que tenia un fi musell i una espesa cua. Després de saludar-la li va dir: "em sembla que per molt que tu corris, jo volant, sempre et guanyaria, jeje". La guineu va somriure i va dir-li: "Bé això ja ho provarem un dia"

Després, el Pubill, li va presentar a l'esquirol i li va dir: "Mira aquest és l'esquirol Oriol. És molt simpàtic i pujant als arbres no hi ha qui el guany".

 La Clementina es va fixar que era molt petit (uns dos pams incloent la cua) i que era un autèntic acròbata perquè de sobte va saltar d'una branca a un altra espectacularment.

El Pubill li va dir, "Fixa't en les seves potes. Són curtes però fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s'arrapa a l'escorça quan corre saltant d'un arbre a l'altre. La cua l'ajuda a mantenir l'equilibri quan camina per les branques.

La bona vista li permet calcular bé les distàncies quan salta i li agrada menjar i rosegar les pinyes.

"Em sembla que m'agradarà jugar amb l'Oriol", va dir la Clementina. "I tant, va dir el Pubill; "hi jugarem tots plegats."

 Finalment, el Pubill li va presentar a la Clementina el petit porc senglar anomenat Pelut.

D'entrada a la gavina li va cridar l'atenció el seu cap gros i allargat i els seus ulls molt petits. El coll gruixut i les potes molt curtes, encara que les del davant eren més llargues que les del darrere.

El Pubill li va explicar que la seva vista és molt deficient, però que compensa la seva poca visió amb un extraordinàri olfacte, que li permet detectar aliment, com ara tòfones o vegetals, o fins i tot enemics a més de 100 metres de distancia.

L'oïda la té també molt ben desenvolupada i pot captar sons imperceptibles per a nosaltres.

 "Encara que és molt sociable, li agrada camuflar-se entre les herbes altes del bosc. Quan juguem a "fet i amagar" no hi ha qui pugui amb ell." va afegir el conill.

La gavina els hi va explicar una mica la seva vida i l'amistat que havia fet amb el Pubill i aquest amb els seus amics ocells.

Plegats van menjar i riure una bona estona. Després van jugar i s'ho van passar molt bé i van quedar per trobar-se un altre dia tots plegats.

Aquests són l'Oriol, la Musselina i el Pelut:

 

 

 

El iaio Ramon, 16 de març de 2013 

Imatges: descarregades d' internet

EL PUBILL CONEIX TRES AMICS MÉS DE LA CLEMENTINA

 

Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa quatre anys i un mes i a la meva néta Jana que el dia 12 va fer vuit mesos,

Tal com van quedar l'últim dia que van sortir, el Pubill i la seva amiga la gavina Clementina, van tornar al Delta del Llobregat per saludar a uns quants ocells més, amics de la Clementina.

El primer va ser el Cabussó Emplomallat, que s'assembla als ànecs, però té el coll larg i prim i el bec punxegut.

El dors i la part de darrera del coll són marrons i blancs la part devantera del coll i el ventre.
Sembla que tingui dues orelles per les plomes fosques del cap que li sobresurten i que aixequen quan volen cridar l'atenció de la seva parella.

El Pubill  va observar que no deia res de res i és que aquest ocell és silenciós de mena.
Fetes les presentacions tant en Pubill com el Cabussó van quedar encantats d'haver-se conegut.

Aquí el tenim:

Després van anar a veure l'Ànec Cullerot. El seu cap verd fosc, l'ample bec que sembla realment un cullerot i els seus ulls de color groc van fer que el Pubill és quedés amb la boca oberta mirant-lo.

Va tancar de cop la boca quan l'ànec el va saludar fent "tank tank, tank tank".

Van quedar per tornar a veure's un altre dia i jugar plegats amb la resta d'amics i amigues.

Aquí tenim la seva foto:

Finalment, la Clementina va portar al Pubill a conèixer el Corriol Camanegre, més petit que els altres dos ocells que havia conegut fa una estona.

 Te el bec curt i el cap gros. Les plomes son de color de la sorra menys les da la part de baix que les te blanques. Aquest era un mascle i per aixó tenia una línia negre al front i un altre als ulls i unes taques fosques i petites als costats del pit.

Les femelles són més uniformes.

 Les cames les té de color negre, per aixó es diu com es diu.

 Parla baixet però s'escolta clarament el seu "prrrrrriit" si estem atents.

Li va explicar que li agradava molt la platja, on hi anava sovilt a jugar.

 El Pubill li va dir que la Clementina li havia ensenyat a disfrutar del mar i per això van quedar tots tres per trobar-se a l'estiu per passar-ho bé aquí mateix, a la platja del Delta.

Aquest és el Corriol Camanegre:

Per fi, el Pubill i la Clementina es van despedir i van tornar cada un a casa seva, fins la propera trobada.

El iaio Ramon, 16 de febrer ed 2013

Fotos: Encapçalament: mon-ra-mon; resta: Internet

UNS FLOTADORS DE PEGA

 Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa 3 anys i 11 mesos i a la meva néta Jana, que aquest passat dia 12 ha fet mig any!.

 Tal i com li van prometre al conill Pubill, les gavines Clementina, Agripina i les seves amigues  van pensar en com facilitar al Pubill un estris que li permetés flotar a l'aigua per poder jugar amb elles al mar.

Una, va dir: "Jo crec que podríem  buscar una espècie de "manguitus" com els que porten els nens petits quan encara no saben nadar."

"Bona idea -- va dir un altre- però el Pubill te uns bracets molt estrets i molt petits. Dubto que trobem "manguitus" d'aquesta mida".

La Agripina va dir: "ja ho tinc! jo se on aconseguir flotadors d'aquesta mena pel Pubill i se on anar a trobar-los".

"Endavant, doncs, ves a buscar-los" van dir-li les altres.

La Agripina va comprar a una pastisseria dos "donuts" que li van semblar bons flotadors per la mida del Pubill, sense pensar que els "donuts" no son de plàstic inflable.

Arribat el dia de la visita del Pubill, la Agripina li va posar els "donuts" a les dues potetes davanteres i li va dir que es fiques a l'aigua sense por.

Com és natural, només entrar a l'aigua, els" donuts" es van desfer i el Pubill es va enfonsar empassant-se un bon glop d'aigua salada.

Totes les gavines van volar per rescatar-lo. 

Quan van endevinar que els flotadors  que li havia posat l'Agripina eren de pastisseria, la van esbroncar per tanoca, i li van dir que anés a buscar una banyereta petita de plàstic perquè, al menys, en Pubill pogués navegar.

Així ho va fer i al cap d'una estona estaven totes les gavines i en Pubill jugant i rient a la platja.

El iaio Ramon, 16 de desembre de 2012