Etiquetes

dijous, 16 de maig de 2013

APRENDRE COSES NOVES



 L'esquirol Oriol

Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa quatre anys i quatre mesos i a la meva néta Jana que el dia 12 va fer onze mesos.


Tots els components del fantàstic castell d'animalons, van celebrar la seva proesa i van fer una festa on van ballar, cantar i riure a dojo.

Un d'ells, L'esquirol Oriol, els hi va-dir. "Perquè no seguim aprenent més coses noves ?; jo, per exemple us puc ensenyar a llegir!".

Tots van dir: "Això es impossible. No hi ha cap animal del món que sàpiga llegir".

L'Oriol respongué: "Doncs jo si que en sé. Vaig viure algun temps en un pi que estava al pati d'una escola de nens petits. El pi estava al costat de la finestra de la classe i jo anava seguint les explicacions de la mestra quan els hi ensenyava a llegir. Vaig aprendre el nom de totes les lletres; després a enllaçar-les i per últim a poder llegir. Quant els nens i les nenes no estaven a l'escola, jo entrava a la seva classe i agafava algun dels contes que hi havia. No us podeu imaginar com m'ho passava de bé amb les històries que explicaven aquells contes. Ara, al meu cau, en tinc uns quants de contes i em passo força estones llegint-los i disfrutant de valent".

La Clementina va quedar convençuda i va dir a la resta d'amics que es posessin a pensar en com ho podrien fer perquè l'Oriol els ensenyés a llegir.

Aconseguiran tota aquesta colla d'animalons aprendre a llegir?. Seria un cas extraordinari!

En els propers contes ho sabrem.

El iao Ramon. 16 de maig de 2013

Foto: internet

4 comentaris:

Carme ha dit...

Això sí que és educar en l'amor a la lectura!!!

Quin conte més bonic. Jo que sóc enamorada de la lectura m'hi he emocionat i tot.

Segur que l'Albet i la Jana tindran ganes de llegir en escoltar-lo.

Ramon ha dit...

CARME: L'Albert de molt petit ja mostrava un interés molt gran pels contes. Ara ja en té una bona col-lecció, i encara que no te l'edat, ja comença a llegir. Tots els que té, els sap de memòria, a còpia d'escoltar-los embadalit una i una altre vegada.
Em sembla que la Jana, seguirà els seus pasos, perquè amb onze mesos, els contes ja li cridan molt la seva atenció!.
Gràcies pel teu comentari, Carme.

Emili ha dit...

Deliciós Ramon. Quina manera tan bonica de transmetre els valors. Aquests missatges, i altres que els transmets, quedaran per sempre en la memòria dels teus néts. Qualsevol detall els portarà a relacionar-lo amb tu, amb amor i amb afecte.

Ramon ha dit...

EMILI: Gràcies per les teves paraules, Emili.