Etiquetes

dimecres, 16 d’octubre de 2013

UN VIATGE EN GLOBUS




Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa quatre anys i nou mesos i a la meva néta Jana que el passat dia dotze fa ver un any i quatre mesos

De tota la colla, l'únic mamífer que havia “volat” era el conill Pubill, quan una vegada, la gavina Clementina el va posar en un cistell de boletaire i el va enlairar.

Ni la guineu, ni l’esquirol ni el porc senglar ho havien fet mai. Entre tots, mamífers i aus, van aconseguir un globus aerostàtic que guiaria la Clementina que era una gran experta en això de volar.

Quan tots estaven a la cistella del globus i es van començar a aixecar, la impressió de tots va ser molt gran, especialment l’esquirol i el porc senglar. El globus anava pujant i pujant i l’aire el portava d’aquí cap allà.

De sobte una forta ventada va portar-los mar endins i la mateixa Clementina es va espantar una mica al veure que no podia controlar el globus. Cada vegada eren més lluny i si s’acabava el combustible del cremador, podien acabar caient a l’aigua.

Els mamífers es van posar nerviosos. Aleshores la Clementina que va veure un vaixell dels grans que venia de cara., va començar a cridar a totes les gavines que hi havia pels voltants.

Aviat en van arribar més de cent. Amb el bec can tibar les cordes del globus i el van dirigir a la coberta del vaixell. Tots es van salvar i el capità i la tripulació van organitzar una gran festa en honor seu.

 L’endemà a tots els diaris del món sortia la foto del globus amb tots els seus viatgers celebrant el final de la seva aventura.

El iaio Ramon, 16 d'octubre de 2013

Imatge: obtinguda d'internet

4 comentaris:

Josep Lluis ha dit...

Molt maco el conte d'avui. Ara només els falta a tota la colla d'amics animals escriure un llibre i plantar un arbre.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: Gràcies. M'has donat una idea.

Sara ha dit...

Que bonito, lindo homenaje a esos dos principes que teneis...yo también viajé un poquitito en globo... asi es que seguro quepo en tu cuento jijijiji.
Mi abrazotedecisivo

Ramon ha dit...

SARA: Seguro que si.
Un abrazo