Etiquetes

dilluns, 16 de setembre de 2013

LA PAPALLONA DE CRISTALL


Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa quatre anys i vuit mesos i a la meva néta Jana que el passat dia 12 va fer quinze mesos.

Un cap de setmana la colla d’amics d’en Pubill i la Clementina van anar a jugar al bosc on vivia en Pubill. De sobte, la guineu es va quedar encantada mirant un arbre. Al cap d’una estona de veure-la petrificada, els amics la van cridar i li van preguntar que què mirava.

Tan concentrada estava que ni va contestar. Tots, però, es van posar a mirar en la direcció que ho feia la Musselina. No veien res d’especial.

El Pubill va ser el que va descobrir el misteri. En una branca molt petita de l’arbre hi havia una papallona transparent, que, com és natural només podies descobrir per casualitat.

Quan tots la van veure van quedar-se amb la boca oberta. La gavina es va acostar a la papallona i li va dir; “Ningú de nosaltres havia vist mai una papallona com tu. Ens agradaria que ens expliquessis coses sobre la teva meravellosa imatge”

La papallona els hi va explicar el següent, que tots van escoltar fent un cercle al voltant d’ella:

En el vostre país no hi ha ni una de papallona com jo. Jo estic aquí per pura casualitat. Resulta que nosaltres vivim totes molt i molt lluny, a l’Amèrica Central. Jo, concretament sóc de Mèxic.

Un dia, no fa gaire estava a l’aeroport d’allà i un turista que anava a agafar l’avió cap a Barcelona, va obrir la maleta per treure alguna cosa. Dins la maleta hi duia una camisa molt florejada. Com a papallona que sóc em van atraure aquelles flors tan boniques i m’hi vaig posar a sobre. Sense temps per reaccionar, aquell home va tancar la maleta i em vaig quedar dins.

A l’arribar al seu hotel de Barcelona i obrir la maleta vaig sortir volant mig estabornida amb la sort que la finestra de l’habitació estava oberta. Vaig volar tot el dia buscant un bosc per protegir-me i aquí estic. Em sento molt sola, però almenys estic viva.

Tots la van agombolar i li van dir que no es preocupés perquè a partir d’aquell moment no li faltaria de res. Tots es van fer grans amics d’aquella meravellosa papallona (la de la foto).

El iaio Ramon, 16 de setembre de 2013

Imatge baixada d'internet

4 comentaris:

Josep Lluis ha dit...

Bravo!. Ja tenim un altre animalet a la colla dels amics. És cert que costaria de veure si no fos per la macro-fotografia que il.lustra el conte.
Felicitats als nens.

Sara ha dit...

Que preciosidad Ramón, un regalo hermoso este cuento para Albert y Jana...y la imagen se sale. guauuuuu que bonita mariposa de cristal. Como la captaste.
Nuestro abrazotedecisivo Ramón

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS : L'Albert es recorda de tots i cada un dels animalets de las colla molt millor que jo mateix, jeje. Del nou caldrà saber aviat el seu nom. Gràcies per la felicitació.

Ramon ha dit...

SARA: Gracias por tu comentario. Sobre la mariposa de la foto, la capté de internet, jeje. Para ilustrar los cuentos recurro muchas veces a la red.
Un abrazo.