Etiquetes

dilluns, 16 de desembre de 2013

LA ROBA, EL PÈL I LES PLOMES




Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa quatre anys i onze mesos i a la meva néta Jana que el passat dia 12 va fer un any i mig!.

Un dia, que estaven parlant tota la colla dels nostres amics, el conill Pubill va dir : “Vosaltres sabeu perquè els humans es posen peces de roba i els animals no ens en posem mai?”. “Sobretot quan fa fred es tapen fins i tot les mans “.

La gavina Clementina va contestar: “És que nosaltres tenim tot el cos cobert o bé de pèl o bé de plomes, que ens serveixen de protecció, sobretot contra el fred. En canvi, els humans apenes si tenen una mica de pèl al cap i la resta de la pell no té cap protecció. És per això que necessiten posar-se roba al damunt. Jo, a l’estiu els veig a les platges prenent el sol i banyant-se al mar o a les piscines i creieu-me que fan una mica de pena. Fins i tot quan fa calor, al sortir de l’aigua, molts van corrent a buscar una tovallola per abrigar-se”.

Tots van riure. La guineu va afegir: “No us agradaria sentir la sensació que han de tenir els humans quan van sense roba?”. El porc senglar, el “Pelut”, va dir: ”Som-hi!, desfem-nos tots de plomes i pèls i quedem nos pelats del tot”. Com van pogué, es van anar pelant els uns als altres, procurant no fer-se massa mal.

Quan van acabar, l’espectacle era extraordinari. No es reconeixien. Les gavines sense plomes, els conills, guineus, esquirols i porcs senglars, sense pèl. La pell que va quedar a la vista era d’un rosat blanquinós que feia grima. Els hi va donar per riure, però aviat van sentir un fred intens que va fer que anessin a refugiar-se al cau d’en Pubill on van encendre una petita foguera per escalfar-se.

“Doncs sí que l’hem feta bona!”, va dir l’Agripina. Necessitem tapar-nos si no volem agafar una bona grip.

La guineu Muselina, que coneixia totes les granges dels voltants va dir que sabia d’un gran amagatall de roba que els humans li deien armari que estava a totes les granges.

“Mireu, aniré a buscar roba i després, quan ens hagi tornat a créixer el pèl i les plomes, la tornarem”.

Així ho va fer. Ben aviat, tots els animals estaven vestits amb abrics, camises, bufandes, mitjons i jerseis de tots els colors i mides. En Pubill, fins i tot va aconseguir posar-se un vestit de mag.!

Amb la fila que feien i mirant-se els uns als altres no paraven de riure. Així van estar tres mesos, abans de tornar a tenir la seva “roba natural”.

Tots van coincidir que eren uns afortunats en això de no necessitar vestits. No havien de vestir-se ni despullar-se cada dia com els humans; no havien de rentar la roba, ni cosir-la, ni planxar-la. Sempre estaven a punt per a tot: per jugar, menjar, dormir. “Si, senyor, la natura ens ha fet un gran favor. Pobres humans, sempre esclaus de la roba!.” van dir.

El iaio Ramon, 16 de desembre de 2013

Imatge baixada d'Internet

2 comentaris:

Carme ha dit...

M'encanta el teu conte... és molt divertit!!!

Sara ha dit...

Que bonitoooooo Ramón, entrañable.
Mi abrazotedecisivo