Conte dedicat a la meva néta Jana que avui fa vint-i-sis mesos i al meu nét Albert que el 16 de gener va fer 5 anys.
La Jana gaudeix molt a l’aigua. Encara no sap nedar com el seu germà Albert, però amb els “manguitos” arriba on faci falta.
Un dia, a la platja, quan estava a l’aigua, va submergir el cap i va veure com dues gambes, un pop, un lluç i una sèpia jugaven per allà baix.
Es va quedar encantada, tant que va notar la falta d’aire i va haver de treure el cap ràpidament per respirar.
Però hi va tornar i aquells animalons se li van acostar en veure lo bonica i simpàtica que era la Jana.
Ella, els va voler tocar, però, ells no es deixaven. El pop, però, va voler saber si aquella nena tenia pessigolles i amb els seus tentacles li va acaronar els peus. La jana, que sí que té moltes pessigolles, es va posar a riure.
Els altres peixos van quedar enamorats del riure de la Jana i també es van acostar a tocar-la.
Ella, encantada, va jugar i jugar amb aquella colla que, no se sap com, van endevinar el seu nom.
Quan la Jana va tornar a aquella platja feia per trobar-se amb ells i passaven unes estones la mar de divertides.
Va ser una companya dels seus jocs; com un altre peixet: un peixet anomenat Jana.
El iaio Ramon, 12 d'agost de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada