Etiquetes

dilluns, 4 d’agost de 2014

EL FUTUR





D’aquí a vint o trenta anys, la generació de l’Albert, que actualment en té cinc, tindrà com a present el que ara anomenem el futur.

Ningú pot saber com serà, però sí que tenim dret a esperar que sigui millor si aconseguim que pugin amb els valors que comporten una societat millor: la pau, la llibertat, la fraternitat i la igualtat.


7 comentaris:

fanal blau ha dit...

Tot i que el futur ens pugui semblar negre, en bona mesura dependrà de coms els pares, els avis i les persones que els envoltin, els vagin vestint amb vestits de valors com els que dius. Donant-los las mà i acompanyar-los, sovint és el millor abric.
La fotografia és preciosa, i l'Albert te un bon acompanyament is'estimarà, de ben segur, la pau, la llibertat, la fraternitat i la igualtat.
Una abraçada i un somriure!

Ramon ha dit...

FANAL BLAU: Penso com tu. Com a mínim la intenció d'actuar en el sentit que assenyales hi és i confiem plenament en que els resultats seran positius.
Una abraçada.

Emili ha dit...

La fotografia és excel·lent. En quan als teus comentaris no tinc res més a dir que AMEN (que així sigui)

Ramon ha dit...

EMILI: Gràcies pel comentari; tot i que aquest fragment del llibre "La tournée de Dios" d'Enrique Jardiel Poncela, escrit l'any 1932, que ara estic rellegint, et deixa una mica "tocat":
"...hay dos verdades infrahumanas que la Humanidad se
resiste a aceptar: que LA DESIGUALDAD ES UNA LEY
BIOLÓGICA INCONMOVIBLE y que MIENTRAS LA SOCIEDAD
EXISTA ES IMPOSIBLE LA LIBERTAD.
UN LECTOR.—La igualdad y la libertad, imposibles...
EL AUTOR.—Sí, señor. Y la fraternidad, también...
UN LECTOR.—¿La fraternidad?
EL AUTOR.—¿No siente usted a los hombres odiarse? ¿No los
ve usted freírse a tiros con cualquier pretexto? También hace siglos
que se intenta, sin éxito la fraternidad universal. Saint-Pierre ideó,
una Sociedad de Naciones. Y asimismo lo pretendió Enrique
IV y Ravaillac echó al suelo el proyecto asesinando al rey de una
puñalada en el corazón. El Ravillac de nuestra moderna Sociedad
de Naciones es el conflicto ruso-chino de Manchuria, que sigue
y seguirá latente, a pesar de los esfuerzos de Ginebra.
UN LECTOR.—Entonces, si en el mundo se hacen imposibles
la igualdad, la fraternidad y la libertad, ¿qué fue la Revolución francesa?
EL AUTOR.—Un match de pasiones confusas; una lucha de
vanidades oratorias; no importaba morir al pie de la guillotina, el
verdugo daba siempre tiempo para "hacer una frase". Fue un
carnaval de sangre. Fue un barullo de abogados de lo criminal.
UN LECTOR.—Pero ¿inútil?
EL AUTOR.—Tan inútil —desde el punto de visto de la
igualdad y de la libertad— que demostró la eficacia constructora de
las dictaduras militares oreando a Bonaparte. Francia tuvo suerte,
porque sin Bonaparte hoy sólo sería un recuerdo en el mapa de
Europa.
UN LECTOR.—Entonces, ¿Rousseau?
EL AUTOR.—Rousseau... Juan Rousseau... Escribió el "Emilio"
para enseñar a los padres cómo debían educar a sus hijos y él mandó
sus propios hijos a la Inclusa. Escribió el "Contrato social" para enseñar
a los hombre a vivir con pureza y él desde 1736 a 1740 hizo el
chulo, viviendo a costa de Mme. de Warens, en Annecy... Pero dejemos
a Rousseau. Estamos hablando de personas decentes."

De tota manera cal que l'esforç per millorar no decaigui, per aconseguir guanyar terreny a la barbàrie...encara que sigui una mica!

Júlia ha dit...

Moltes generacions han desitjat el mateix i ja veiem com ha anat tot i tampoc crec que depengui de la família, hi ha forces que mouen el mon des del caos, només cal esperar que no els toqui la loteria de la tragèdia.

Per nosaltres que no quedi.

BON ESTIU!!! Una abraçada

Júlia ha dit...

Moltes generacions han desitjat el mateix i ja veiem com ha anat tot i tampoc crec que depengui de la família, hi ha forces que mouen el mon des del caos, només cal esperar que no els toqui la loteria de la tragèdia.


Per cert, Rousseau, que tant escrivia sobre educació, enviava els seus fills a l'hospici per no haver-los de mantenir.


Però per nosaltres que no quedi.

BON ESTIU!!! Una abraçada

Ramon ha dit...

JÚLIA: "Per nosaltres que no quedi". Exacte!. D'això es tracta. Mostrar, amb fets, més que amb paraules, i teories que practicar la pau, la generositat, l'alegria i la comprensió, comporta per la gent, tan individual com col·lectivament una existència molt més agradable i plena que la violència, l'egoisme, la mala baba i l'intolerància.
Et segueixo pel teu estiu a través del teu blog i el del teu marit i veig que us està provant força. M'alegra molt!.
Una abraçada.