Etiquetes

dissabte, 16 de març de 2013

ELS AMICS DEL PUBILL

Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa quatre anys i dos mesos i a la meva néta que el passat dia 12, va fer nou mesos

Avui tocava que la gavina Clementina anés a conèixer alguns dels amics del conill Pubill.

Així que la Clementina va volar des de la platja de Barcelona a Collserola.

Quan va arribar, en Pubill li va presentar tres dels seus amic: La guineu, l'esquirol i un petit porc senglar.

 Davant dels ulls encuriosits de la Clementina, van començar les presentacions:

"Et presento a la guineu Musselina. És molt llesta, entremaliada i corre com un coet. Quan juguem a "pilla pilla" no hi ha qui la guanyi.

 La Clementina la va saludar i es va fixar en que la guineu Muselina era de la mida d'un gos no gaire gran, que tenia un fi musell i una espesa cua. Després de saludar-la li va dir: "em sembla que per molt que tu corris, jo volant, sempre et guanyaria, jeje". La guineu va somriure i va dir-li: "Bé això ja ho provarem un dia"

Després, el Pubill, li va presentar a l'esquirol i li va dir: "Mira aquest és l'esquirol Oriol. És molt simpàtic i pujant als arbres no hi ha qui el guany".

 La Clementina es va fixar que era molt petit (uns dos pams incloent la cua) i que era un autèntic acròbata perquè de sobte va saltar d'una branca a un altra espectacularment.

El Pubill li va dir, "Fixa't en les seves potes. Són curtes però fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s'arrapa a l'escorça quan corre saltant d'un arbre a l'altre. La cua l'ajuda a mantenir l'equilibri quan camina per les branques.

La bona vista li permet calcular bé les distàncies quan salta i li agrada menjar i rosegar les pinyes.

"Em sembla que m'agradarà jugar amb l'Oriol", va dir la Clementina. "I tant, va dir el Pubill; "hi jugarem tots plegats."

 Finalment, el Pubill li va presentar a la Clementina el petit porc senglar anomenat Pelut.

D'entrada a la gavina li va cridar l'atenció el seu cap gros i allargat i els seus ulls molt petits. El coll gruixut i les potes molt curtes, encara que les del davant eren més llargues que les del darrere.

El Pubill li va explicar que la seva vista és molt deficient, però que compensa la seva poca visió amb un extraordinàri olfacte, que li permet detectar aliment, com ara tòfones o vegetals, o fins i tot enemics a més de 100 metres de distancia.

L'oïda la té també molt ben desenvolupada i pot captar sons imperceptibles per a nosaltres.

 "Encara que és molt sociable, li agrada camuflar-se entre les herbes altes del bosc. Quan juguem a "fet i amagar" no hi ha qui pugui amb ell." va afegir el conill.

La gavina els hi va explicar una mica la seva vida i l'amistat que havia fet amb el Pubill i aquest amb els seus amics ocells.

Plegats van menjar i riure una bona estona. Després van jugar i s'ho van passar molt bé i van quedar per trobar-se un altre dia tots plegats.

Aquests són l'Oriol, la Musselina i el Pelut:

 
 
 

El iaio Ramon, 16 de març de 2013 

Imatges: descarregades d' internet

2 comentaris:

Josep Lluis ha dit...

Molt bé, ja anem ampliant el cercle d'amistats. En les il.lustracions sel's veu preciosos, i pel que diu el conte sembla que tenen bon cor, quees el que interessa.
Felicitats als teus nets.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: Gràcies!.