Conte dedicat especialment al meu net Albert, que avui fa 1 mes.
"L'Albert i en Joan, fills de pescadors, eren molt amics.
Un dia van sortir a la mar amb els seus petits velers, que els hi havien regalat els seus pares per aprendre a navegar.
Anaven xerrant i rient i es van distreure, sense adonar-se'n que s'havien allunyat molt de la platja i s'havien perdut.
Plens de por, es van posar a tremolar.
De sobte, l'Albert va recordar que els seus pares l'hi havien explicat que els dofins, que vivien al mar, eren uns grans amics dels nens i que sempre estaven disposats a jugar amb ells i a ajudar-los.
Tots dos es van posar a cridar amb totes les seves forces. "Dofins, si us plau, ens hem perdut...Socors...us necessitem!".
Al cap d'un minut, van aparèixer quatre dofins que saltaven al costat de les barques.
Els nens van tenir una gran alegria i es van tranquil·litzar al veure que un dels dofins es posava davant d'ells, un altre al darrere i els altres dos als costats.
No mes van tenir que seguir-los fins la platja, on van arribar sans i estalvis.
Des de aleshores, l'Albert i en Joan, quan surten a navegar criden als seus amics, els dofins, i les travessies son sempre molt divertides."
"L'Albert i en Joan, fills de pescadors, eren molt amics.
Un dia van sortir a la mar amb els seus petits velers, que els hi havien regalat els seus pares per aprendre a navegar.
Anaven xerrant i rient i es van distreure, sense adonar-se'n que s'havien allunyat molt de la platja i s'havien perdut.
Plens de por, es van posar a tremolar.
De sobte, l'Albert va recordar que els seus pares l'hi havien explicat que els dofins, que vivien al mar, eren uns grans amics dels nens i que sempre estaven disposats a jugar amb ells i a ajudar-los.
Tots dos es van posar a cridar amb totes les seves forces. "Dofins, si us plau, ens hem perdut...Socors...us necessitem!".
Al cap d'un minut, van aparèixer quatre dofins que saltaven al costat de les barques.
Els nens van tenir una gran alegria i es van tranquil·litzar al veure que un dels dofins es posava davant d'ells, un altre al darrere i els altres dos als costats.
No mes van tenir que seguir-los fins la platja, on van arribar sans i estalvis.
Des de aleshores, l'Albert i en Joan, quan surten a navegar criden als seus amics, els dofins, i les travessies son sempre molt divertides."
El iaio Ramon. 16 febrer 2009.
7 comentaris:
esta concepcion en horizontal que le has dado a tu sitio estçá bien
pero la foto de hoy está poco definida, no se si será intencionado
saludos compañero
Moltes gracies iaio!
Rodejat de dofins com vosaltres de ben segur que trobaré sempre el camí.
Jordi (en nom de l'Albert)
Caram!!! protegits pels quatre cantons!! Així fins i tot jo, que sóc tan poruga, m'atreviria a sortir al mar :-)))
aquesta vena d'escriure contes se't dona força bé....aviat podràs publicar un llibre amb els textos i il·lustrat amb les teves fotos
"Els contes del avi Ramón"
Quin conte mes sencill i maco (per un nen petit, es clar), i ben acompanyat de les dues barques a vela de la foto.
Esperem el conte del mes que bé.
Amb aquests contes i totes les vostres felicitacions ens sentim molt feliços i acompanyats.
Molts petons!
Marta (i Albert i Jordi)
Precioso cuento de final feliz. Recuerdo los que yo les contaba a mis hijos. Precioso momento por el que estás atravesando.
Feliz cumplemes para Albert y que sigas disfrutando tanto de esta felicidad.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada