“Del cantó del nord, sobre els Bufadors, concretament, el cel tenia una puresa lívida, metàl-lica, glacial. Donava gust de caminar. L’aire era d’una lleugeresa inconsútil. Semblava que el cor i l’esperit es rejovenien. Era el Mestral, lluny encara, però a la vista.”Josep Pla (1897-1981); “Pa i raïm”.
4 comentaris:
Quin mestre El Mestre! A cada frase seva no li sobra ni manca res.
Fa bó de llegir el text tot i contemplant la gráfica foto d'avui.
Un encert per part teva.
Com m'agrada aquest article!! :-))
Fa uns anys vaig brodar a punt de creu un quadre amb la rosa dels vents per la meva sogra... no era pas massa complicat però em feia gràcia perquè l'havia dissenyat jo mateixa (reformant un model molt més petit que no m'acabava de fer el pes) vaig pensar que tants dies brodant segur que no se m'oblidarien els noms dels vents... jejeje... doncs sí!! n'hi ha alguns que encara els he de preguntar cada vegada que en vull parlar :-)
En aquests moments en que t'escric aquestes línies, un Mestral bufa molt fort aquí a Reus, al Baix Camp... ja fa tres dies... ja em cansa... per les nits em fa por :-(
Una mica està bé, però amb tanta intensitat no m'agrada... a mi m'agrada la marinada de la meva Barcelona estimada i enyorada :-)
Et puc copiar la foto? :-)) Si? :-))
És que m'agrada moltíssim!!
Asumpta:
No cal que em demanis permis per copiar qualsevol foto meva. Em sento alagat de que ho facis.
El tema dels vents i la seva influència en el caràcter de les persones i en els paissatges, sempre m'ha agradat. Ara mateix, estic rellegint els "Relats de Mar" i "L'Empordà" d'en Josep Pla, que es tota un tractat sobre aquest tema, escrit, a més d'una manera magistral i captivadora.
Una abraçada.
Moltes gràcies!!! :-)
El meu marit també ha llegit moltes coses de Pla :-)
Publica un comentari a l'entrada