Etiquetes

dimecres, 16 de setembre de 2009

DE CÀMPING

Conte dedicat especialment al meu nét Albert, que avui fa 8 mesos.
“Aquell cap de setmana seria especial.
Els pares li havien explicat que el passarien en un càmping. - Què és això d'un càmping?, els hi va preguntar l'Albert. --Ja ho veuràs quan hi arribem. Segurament t'agradarà- li va contestar la mare.
El viatge amb el cotxe el van fer entre cançons i rialles.
El dia era radiant i el paisatge que envoltava l'indret del càmping extraordinàriament bonic.
Sobre la gespa, de dintre d'una bossa no massa gran va sortir una tela de colors beig i taronja , cordes, una especie de canyes de pescar, i unes peces metàl·liques que semblaven fetes per ser clavades a terra.
En un moment, entre el pare i la mare, van convertir tot allò en una curiosa casa de roba on hi cabien tots tres, una tauleta, les cadires, i fins i tot una petita nevera
L'Albert va trobar-ho fantàstic. No parava de preguntar coses i de anar amunt i avall per tot el càmping.
Després de sopar, el cel es va tapar i a l'horitzó es veien alguns llamps.
Cansats, en van ficar al sac de dormir. L'Albert estava emocionat. Era la seva primera nit en una tenda de campanya.
De sobte va començar a ploure. Les gotes que picaven sobre la tela de la tenda feien un soroll molt potent. Un llamp els va il-luminar completament i a continuació un gran tro els va ensordir uns instants.
Els pares, més acostumats a aquestes tempestes d'estiu, van començar a fer broma amb la situació fins que l'Albert es va tranquil·litzar.
Al cap d'una bona estona va deixar de ploure i tots tres van poder dormir a plaer.
L'endemà, la llum del sol va inundar la tenda.
Al obrir la cremallera van quedar meravellats. El cel era d'un blau intens, l'aire fi i transparent.
La gespa i els arbres, per l'efecte de la pluja de la nit brillaven espectacularment
Tot plegat era el preludi d'un dia ple de joia.
De tornada a casa, a la nit, l'Albert ja demanava als seus pares tornar-hi molts més cops en aquest lloc tan preciós”.
El iaio Ramon; 16 de setembre de 2009

2 comentaris:

Assumpta ha dit...

Jo també hi vull anar!! :-))

vuit mesos, ja, Ramon... mare meva!! Felicitats per a ell i per a tota la família :-))

siempre el mar ha dit...

Menudas vistas desde esa habitación textil jejeje. Preciosa imagen.
Besos.