Etiquetes

dilluns, 26 d’octubre de 2009

UN CALAIX BUIT AL CERVELL DELS HOMES?...

En Josep Mª Espinàs, en el seu llibre "A peu per l'Alt Maestrat" explica la següent escena, viscuda en un poblet d'aquesta comarca:

"Tots els homes que hi ha al cafè estan asseguts jugant a les cartes...trobar conversadors als cafès, doncs, és difícil...Potser és una droga això de les cartes. Ajuda a passar hores sense haver de parlar...Al cafè hi ha el diari que no es llegit, i el televisor en marxa que no es mirat. Me'n torno als Carrerons. Hi ha bastantes dones ara, assegudes a les cadires. I de cop m'adono de la diferència fonamental. Els homes s'agrupen al cafè, les dones fan petites reunions de dues o tres, davant dels portals. Les dones no juguen a cartes, no passen el temps, les dones fan coses. -Ja ho veu, uns calcetinets de mitja-em diu una. O un jersei pel nét, o unes cortinetes. O pelen pataques que en diuen aquí. Les dones s'organitzen el cèl-lules veïnals... Jo trobo que aquestes dones tenen, en general, més vivacitat que els homes. ¿Hi influeix el fet que no veguin alcohol com ells? Pot ser sí, però segurament hi ha altres raons. L'home tendeix a ser un ser instrumental. Quan ja no pot treballar no sap que fer. La dona rural sempre ha de fer coses, coses amb les mans i coses amb el cap, i penso que això la salva, això li conserva la vivor. Vinc de veure els homes encauats en el cafè, abstrets, silenciosos, a vegades com si els aclaparés un pes feixuc, i ara trobo en aquestes dones de les cadires una mirada atenta al que passa...i saluden a la dona que ve d'on sigui, i li pregunten qualsevol cosa, i una dona riu, i es parla d'aquell o de l'altra, i la més jove s'interesa pel nét de l'avia que fa els mitjonets, i "quina fresqueta més bona, oi?" em diuen; "si vol li trec una cadira"... Aquestes dones viuen fins que es moren".

En el video que hi ha a continuació, amb un humor una mica histriònic, el protagonista ens exposa el perquè de les diferències home-dona...segur que en algun moment riureu i en alguns altres fins i tot pensareu que alguna cosa pot haver-hi de cert en el que diu...

5 comentaris:

wizard ha dit...

Hem d'aprendre tant de les dones. Qué tenen els seus ulls? Potser són portes màgiques

Carme ha dit...

Divertit el vídeo. Una caricatura, però amb motes coses de realitat.

Jesús M. Tibau ha dit...

Espinàs és únic per captar moments així

Assumpta ha dit...

El text de l'Espinàs m'ha fet somriure i el vídeo fins i tot riure :-)

És clar que són situacions exagerades, però m'ha fet molta gràcia :-))

josep lluis ha dit...

L'Espinàs té el dó de fer-nos veure coses que algún cop hem pensat, però que mai hem aprofundit prou en elles. Aquest és un bon exemple, m'hi sento reflectit.