Etiquetes

dimecres, 16 de desembre de 2009

L'ESTEL

Conte dedicat especialment al meu nét Albert, que avui fa 11 mesos.
"Un dia d’hivern l’Albert i els seus pares van anar a passejar per la platja.
Feia una mica de vent. El pare havia agafat una espècie d’emboltori llarg i prim que no li va cridar massa l’atenció.

En un moment donat, d’aquell paquet va sortir una tela blava, groga i negra, una cua molt llarga amb petits llaços de colors i dues peces que semblaven dos fideus llargs.
A més, el pare tenia un rodet de cordill, que va lligar al cos de l'estel, que així li van dir que es deia aquella cosa.
Quan va estar tot ben unit, l’Albert, que no havia vist mai res d'igual, es preguntava que en farien amb allò.
La mare va agafar l’estel i el pare es va allunyar amb el rodet uns quants metres.
Quan el vent va bufar una mica mes fort, la mare el va deixar anar i el pare el va tibar amb el cordill de manera que l’estel va anar guanyant alçada.
Cada vegada estava més amunt i es veia més i més petit.
L’Albert es va quedar bocabadat. Quina meravella de joguina.
Quines cabrioles feia i quin efecte mes maco el dels colors de l’estel davant el blau del cel.
Així van passar una estona molt llarga, fins que l’estel va aterrar.
L’Albert si va acostar i el va observar meticulosament i va voler ajudar a enlairar-lo un altre vegada.
Des de llavors, l’afició pels estels va anar creixent i l’Albert va arribar a ser un veritable expert en la tècnica de fer-ne volar, tant si eren grans com petits i tinguessin la forma que tinguessin."
El iaio Ramon; 16 de desembre de 2009
Imatge: Google

5 comentaris:

enric ha dit...

Tenin en compte que l´Albert si fixa molt en tot alló que veu i es mou , la tecnica dels estels serà bufa i fer ampolles per ell

Mediterráneo ha dit...

El maravilloso mundo de las estrellas voladoras, cuando Albert sea mayor sentirá esos aires de libertad.

Me parece precioso que le hagas estos cuentos dedicados a él, que le dejes escrito todo el amor que le tienes, que buena herencia.

Besitos para los dos.

Jordi ha dit...

De fet tinc 4 estels a casa que estan a l'espera que algú els faci enlairar. Quan vulguis els fem ballar amb el vent... segur que a l'Albert li agradarà.

Gràcies.

josep lluis ha dit...

Veig que la col.lecció de contes va creixent al compàs de l'Albert. Aquest es ben maco. Moltes felicitats

Assumpta ha dit...

Fer volar un estel és quelcom que sempre m'hagués agradat!

Fa molts anys varem intentar fer-ne un amb uns amics (fa molts anys!! molts!!) però no ho varem aconseguir!!

L'Albert estarà contentissim amb els teus contes, Ramon, i feliç quan jugui amb els estels :-)