Etiquetes

dijous, 28 de gener de 2010

TARRAGONA EN B/N.




Aquesta entrada és un recordatori d'un viatge a Tarragona fet amb els meus companys de 3er. de Batxillerat del Institut Milà i Fontanals, de Barcelona, guiats per una excel-lent professora d'història que es deia Ruiz.
Aquell dia vaig estrenar la meva càmera de fotos marca Werlisa, que em va costar 450 pessetes, el que avui serien 2,70 euros. Una petita fortuna per a mi, fruit dels estalvis d'uns quants mesos. Corria l'any 1963. Les fotos, en blanc i negre, naturalment, van quedar força bé. Encara les conservo.

L'informació històrica:
Font: Enciclopèdia Catalana

Tàrraco

-->Tàrraco, amb l'expulsió dels cartaginesos de la península i la pacificació del territori que l'envoltava, adquirí funcions administratives i d'intercanvi ja que la seva condició de terminal de les rutes marítimes que unien el NE hispànic amb els ports italians, el fet que hi comencés la ruta terrestre que per Ilerda i la depressió de l'Ebre s'endinsava fins a Numància i que una altra via la comuniqués amb la Gàl·lia i el S de la península, li van permetre de convertir-se en un nucli mercantil i burocràtic important i que passés de ser una base militar a ser la capital de la Hispània Citerior i, l'any 45 aC, per obra de Juli Cèsar, a colònia romana amb el nom de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraconensis. L'any 27 aC August modificà la divisió provincial d'Hispània: la província Citerior, anomenada també Tarraconense i de la qual Tàrraco era la capital, fou objecte d'alguns canvis i la Ulterior dividida en dues: la Lusitània i la Bètica. La Tarraconense abraçava des del N de l'actual província d'Almeria fins a la desembocadura del Duero. Tenia set convents jurídics: Tarraconensis, Carthaginiensis, Caesaraugustanus, Cluniensis, Asturicensis, Lucensis i Bracarensis. El Tarraconensis, amb capital a Tàrraco, anava del Xúquer fins als Pirineus Orientals, però sense incloure Lleida ni la Vall d'Aran. L'arribada d'August al poder i el predomini de la burgesia afavoriren Tàrraco. A la primera època de l'Imperi pertanyen les reformes del fòrum i, probablement, el teatre, i també l'estructuració de la ciutat en tres terrasses a causa de l'especial configuració del turó tarragoní i també per tal de seguir els models hel·lenístics imperants en l'urbanisme d'aleshores. A la terrassa inferior se situaven el fòrum, el teatre, una àrea residencial i l'amfiteatre; a la mitjana, el circ i a la superior, el fòrum provincial i una zona de temples. La Tàrraco de l'època d'August ocupava una superfície de 60 ha i tenia uns 30 000 h; era, doncs, una ciutat de segon ordre dins el concert de l'Imperi, però la primera entre les dels Països Catalans. El fet de ser la capital d'una província tan extensa com la Tarraconense li atorgava preeminència política entre les altres ciutats hispàniques. En la pràctica la seva jerarquia es manifesta en els monuments, ja que solament les ciutats més importants dins l'Imperi gaudien dels tres recintes d'esbarjo de l'època: circ, teatre i amfiteatre. Tàrraco era la residència del legat imperial, del prefecte de les costes marítimes i d'una nombrosa burocràcia administrativa, militar i religiosa. L'estructura administrativa de la capital de la Tarraconense era com la de les altres ciutats de dret romà, disposava de comicis, duumvirs, edils i qüestors; també posseïa un consell o senat municipal i almenys dos col·legis, el dels fabri (treballadors de la construcció) i el dels centonarii (bombers). Val a dir que, en l'aspecte religiós, Tàrraco només tingué una originalitat: el culte a August, del qual fou, entre les ciutats d'Occident, capdavantera ja que edificà un temple a l'any de la mort de l'emperador i en vida ja havia dedicat una ara al seu numen. La crisi del segle III afectà Tàrraco, que fou presa pels franco-alemans, i la inestabilitat general comportà una reducció del seu comerç marítim. Un cop superades les primeres irrupcions bàrbares, el segle IV s'inicià amb millors perspectives. En temps de Caracal·la l'antiga Tarraconense va ser dividida. Tàrraco quedà com a capital d'una província formada per una part del País Valencià, Catalunya, Aragó, Navarra, el País Basc i les actuals províncies de Santander, la Rioja i Burgos. Una nova ona de bàrbars arribà vers l'any 360 a les portes de Tàrraco. La ciutat fou expugnada i només se salvà la part alta, que resistí l'escomesa. Els darrers anys del segle IV, últim període d'esplendor de l'Imperi, proporcionaren una nova etapa de prosperitat relativa a la ciutat, a la qual donà fi la invasió dels voltants de l'any 400. Tàrraco se salvà de la invasió de vàndals, sueus i alans de l'any 409 i fins el 451 gaudí d'un període de pau i tranquil·litat degut, en bona part, als tractats entre l'Imperi i els visigots.

1 comentari:

josep lluis ha dit...

Qué encantadores son les fotos en b/n i més si son d'época. Jo també les conservo, el passa que no soc tant precís com tu i no sé el preu de la meva primera càmara, que no era una Werlisa ni molt menys, lo teu era un luxe.

La lliçó d'història es breu però concreta. Bon pack també el d'avui.