Etiquetes

divendres, 26 de març de 2010

RAIMON; 50 ANYS CARA AL VENT


La seva veu, a voltes un crit ("Diguem no", "Al vent"...) a voltes una carícia ("Veles e vents", "Jo vinc d'un silenci"...) i la seva guitarra han aconseguit emociar-nos moltes vegades i fa goig comprovar que a punt de fer 70 anys segueix com sempre.
"Jo vinc d'un Silenci":

"Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat."



"Veles e vents"
"Diguem no"

"Al Vent"

1 comentari:

josep lluis ha dit...

Home, quin tema has anat a tocar!. Per a mi, Raimon és un referent com a cantautor i un model d'integritat i honestetat com a persona. Ahir sense anar més lluny va obrir el seu recital al TNC desitjant-li una ràpida recuperació a en Serrat.
La teva foto m'agrada perqué has captat el moment amb les cordes vibrant, el que fà que quasi bé s'escolti l'acord de guitarra.