"·Ella ens va dir d'on veníem.I que els reis de l'Orient no existien.Ni llops ni esperits".
Com un record d'infantesa
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'ultim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'antomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.
Ara de gran comprenc
Tot el que per TU sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré, Teresa,
ballant el vals.
1 comentari:
Pel que veig seguim mantenint el nivell.
L'innegable valor de l'estimat Ovidi fa que cada cop l'anyorem més conforme passen els anys.
La cançó es preciosa. Coincideixo amb tu en resaltar el vers que has triat per l'encapçalament.
Publica un comentari a l'entrada