Historia real, dedicada al meu nét Albert, que avui fa 22 mesos.Imaginat, quan el iaio era un nen entre 10 i 11 anys.
Imagina’l a classe. Bé no cal que l’imaginis, la foto es autèntica. El iaio és el que està al bell mig de la segona fila.
Imaginat que un nen molt entremaliat però alegre que es deia Tudela (el segon a peu dret començant per l’esquerra) és el protagonista d’aquesta historia, juntament amb el mestre, que també apareix a la foto.
El Tudela era desobedient; no estudiava, no feia els deures i per això
aviat va ser objecte de càstigs i d' esbroncades per part del professor.
Alguns companys, en grup, això si, se'n burlaven una mica d’ ell.
Era, com si diguéssim el “dolent” de la classe, però pacífic i al no ser tampoc massa fort, els burletes no corrien perill encara que s’enfadés.
Un dia el mestre, que coneixia perfectament al Tudela, es va donar conte de les brometes pesades que li feien i es va indignar.
El va cridar i el va posar al seu costat davant de tota la classe i va dir:
“Aquest noi al que alguns menysteniu, és millor que molts de vosaltres, que us creieu superiors a ell perquè feu els deures i no enredeu a classe. La seva virtut es diu generositat. Té bons sentiments i perdona fàcilment.
“Us diré una cosa més: estic segur que si un dia estant tots a la platja, un qualsevol de vosaltres s’estigués ofegant, el primer que es tiraria a l’aigua per salvar-lo, seria el Tudela, mentre que d’altres restarien paralitzats a la sorra.”
Aquestes quatre paraules van fer que es produís un canvi radical quan miràvem al Tudela. Des de aquell moment va ser el “Tudela salvador”
Totes les seves entremaliadures es van fer petites, quasi insignificants.
Aviat el Tudela va notar l’escalfor de l’amistat de tots els companys de la classe.
Aquell mestre, al que encara recordo perfectament , es deia Cosculluela de cognom, ens va fer veure que les persones som polifacètiques i que jutjar algú només pels seus aspectes negatius, és imprudent i injust i sentir-se superiors a ells i fer-ho palès, encara és pitjor.
En qualsevol moment, una persona que ens pot semblar carregada de defectes es pot convertir en un autèntic virtuós.
No ho he oblidat.
El iaio Ramon; 16 de novembre de 2010.
1 comentari:
Caram, quines experiències més amagades que té el iaio Ramon. Estic segur que l'Albert les sabrà apreciar i treure'n profit. La foto no té desperdici.
Publica un comentari a l'entrada