Etiquetes

diumenge, 12 de desembre del 2010

QUINO: COM LI AGRADARIA QUE FOS LA VIDA...


3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

L'he llegit diverses vegades, aquesta vida en retrocés de Quino.

És original i té gràcia, però... M'ha fet rumiar molt, a cada vegada que ho llegeixo ho veig més clar... perquè crec que no resoldria res. Les persones, hauríem agafat uns afectes o dipositat en cada cosa unes emocions diferents. I no crec que un nen que va perdent facultats o capacitats i que es va tornant cada cop més depenent, ens produís la mateixa tendresa, alegria i emoció que ens produeix ara una criatura. Seria trist... tal com ara és trista la pèrdua de facultats de la gent quan es fa gran.

Clar que potser tot això no són més que coses meves.

Ramon ha dit...

CARME: Molt bó el teu punt de vista. Jo també crec que la Natura és més savia que en Quino, però el posar les coses al revés de com son, provoca, moltes vegades el descobriment de noves perspectives i reflexions; com per exemple, les teves.

josep lluis ha dit...

Penso que el psicòleg que en Quino porta dins seu sap perfectament que es millor la vida tal com està muntada. Però amb els seus textos ens fa pensar, que es de lo que es tracta, i que es d'agrair.