"Quantes portes tancades als poetes / Tot n’és ple / Quants saberuts que no llegeixen gaire / Tot n’és ple / Quants elefants sagrats que no llegeixen re / Tot n’és ple."
Autor: J.V. Foix
Títol: Tot n’és ple
Lloc i any d'edició: Barcelona, 2000Editorial i obra: Ed. 62, Obra completa, Vol. 1, p. 501
Imatge: "Nu amb llibre" de Francesco Hayez
2 comentaris:
Maca la foto i maco el text. Em recorda aquella definició de que abans l'analfabet era el que no sabia llegir, fins fa poc era el que sabia llegir però no ho entenia, i a hores d'ara és el sap llegir però no llegeix.
JOSEP LLUIS: Bona la classificació d’analfabets, però crec que encara es podria ampliar, sobre tot en la categoria dels que sabem llegir i llegim. Els matisos poden ser múltiples en funció de quines coses llegim, de quin profit en traiem; de quin grau de comprensió tenim davant d’un text qualsevol...
Tots, però, en determinats moments som perfectes analfabets i, quan ens passa, la sensació de neguit pot ser gran: davant de textos, rètols o senyals escrites amb lletres, símbols o idiomes absolutament desconeguts per a nosaltres; de textos sobre qüestions que ignorem (física quàntica, per exemple); de complicades fórmules matemàtiques, físiques o químiques..... com deia aquell senyor tan llest "sólo sé que no sé nada"
Publica un comentari a l'entrada