Etiquetes

dimecres, 9 de febrer de 2011

VENIM DEL SUD. Conte magrebí (Tunísia)



"NO ES BO PARLAR MASSA"

El Llop li va dir a la Guineu:

-Anem a veure al Lleó que està malalt. I només li diràs: La pau sigui amb tu; què tal estàs? Què et passa?...I ens anem.

-D'acord.

Van marxar i van entrar a la casa del Lleó. La Guineu va dir:

-La pau sigui amb tu. Què et passa, Lleó? Què tal estàs?...

- Amb tu sigui la pau. Estic una mica malalt.

I la Guineu va parlar amb el Lleó sense parar. Però es va fer tard i el Llop li va picar l' ullet a la Guineu per indicar-li que ja era hora d'anar-se. Però la Guineu el va ignorar; va seguir parlant i no volia marxar.

El Llop li va tornar a picar l' ullet una vegada i una altra, però ella no reaccionava. De sobte li va dir al Lleó:

-Saps quin és el teu remei més eficaç?

-Quin?

-La sang de Llop.

Què podia dir ara el Llop? Va callar i a continuació va dir:

-Llavors et diré que, si la meva sang et pot guarir, em faré una ferida perquè puguis llepar la meva sang. Però el fetge de Guineu és realment la teva medicina.

El Lleó va ferir al Llop i va llepar la seva sang. Es va girar cap a la Guineu, la va degollar, va menjar el seu fetge i va tirar la resta del seu cos.

El llop se'n va anar a casa seva, però crec que la Guineu no.

Imatge: "Dones de Tunísia" - Google

2 comentaris:

josep lluis ha dit...

Quina moral la de aquest conte!. Sempre he cregut que el parlar més del compte es contraproduent. Quan un sent a un xarraire, se n'adona que la quantitat de bestieses que emet es proporcional al número de paraules que diu. Es millor aprendre a escoltar.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUIS: I a més, com es desprèn d'aquest conte, parlar en excés pot provocar embolics monumentals i fins i tot alguna tragèdia. Com tu dius, val més aprendre a escoltar.