Etiquetes

dimarts, 24 de maig de 2011

QUAN ESCOLTAR POESIA ÉS UN PLAER



Aquest mes de Maig s'ha celebrat a Barcelona la "Setmana de la Poesia".

L'últim dia d'aquesta celebració, al Centre Cívic La Sedeta del Barri de Gràcia es va oferir un recital poètic on diversos rapsodes van posar veu a Josep Maria de Sagarra, Rafael de León, Joan Margarit, Antonio Machado, Joan Maragall, Calderón de la Barca, entre d'altres.

El nivell interpretatiu va ser molt bo i la cinquantena de persones que hi assistirem varem gaudir d'allò mes.

Recitar es un do que no tenen massa persones. Ni tan sols la majoria dels poetes, dels bons poetes, se'n surten.

Avui, vull parlar, especialment d'una de les rapsodes que van intervenir en aquest acte: De l'Enriqueta Carrillo, que quan recita es converteix en l'Antònia, la florista de la "Rambla de les Floristes"; en la Glòria de "l'Hostal" i en la senyora Flora; en la Viuda Enamorada de Rafael de León; en la mare aragonesa del deliciós poema "El Punchacico", en la que glosa Barcelona en el Cant a Barcelona...i en dotzenes més de personatges.

En el seu cap es guarden moltíssimes poesies de Sagarra, Verdaguer, Guimerà, Martí Pol i un llarguíssim etcètera; però l'Enriqueta no guarda solament en el seu cap privilegiat totes i cada una de les paraules sinó el sentit de cada vers, l'entonació adient i tota l'emoció dels poemes que recita.

Tot això no m'atreviria a dir-ho si no estes corroborat per moltíssimes persones que l'han escoltat i la segueixen escoltant en el transcurs de la seva llarga vida com a rapsoda.

L'Enriqueta s'ha mogut sempre en l'àmbit no professional, però ha actuat molt (al Niu d'Art del Cafè del Liceu, amb els Amics de l'Art, a la Cova del Drac dins del grup de Poesia Viva, al Cor de l'Art, al Pati Llimona amb els Amics de la Poesia de Ciutat Vella, a l'auditori del Col-legi Oficial de Metges, al Centre Cívic Casa Elizalde, al Centre Lleidetà, a la Casa de València i també en un llarg etcètera de llocs).

Molts han sigut els premis i els reconeixements vinguts de personalitats del mon de la Poesia, de la Ràdio i del Teatre en general...Deia al principi que tot això no m'atreviria a dir-ho si no fos com dic, perquè l'Enriqueta, és a més, la meva mare.

Aquest "post" és un petit homenatge al seu art i a la seva persona, tan estimats per mi i per tanta gent que la coneix, l'admira i també l'estima molt.

Poema/"ripio" del rapsoda i poeta Francisco Barbachano dedicat a l'Enriqueta amb motiu del seu norantè aniversari, ara fa tres anys:


6 comentaris:

Carme ha dit...

Que bé! Dóna gust sentir recitar poesia ben recitada, a mi m'agrada molt, però com dius, és difícil i poca gent ho fa bé.

montse ha dit...

M'afegeixo a aquest homenatge i també puc dir que dona gust sentir-la recitar...Posa la pell de gallina i alguna que altre vegada et fa besar alguna llagrimeta d'emoció!!...
I també l'estimo molt perquè soc la seva jove.

enric ha dit...

es gran l´Enriqueta ...molt gran.
Conserva un dir i una memoria prodigiosa que la fa irrepatible.

josep lluis ha dit...

M'afegeixo als homenatges que vostra mare es mereix, ja que sense ser ni fill, ni familia, ni quasi bé res de res, també m'ha fet possar la pell de gallina mes d'un cop. Ja saps que de nen, al sortir del cole al migdia, anava corrents a casa a escoltar a Radio Barcelona (la emisora decana com es deia abans) "La Hora de Enriqueta Carrillo", sense saber qui era ella, ni si era jove, ni si era gran, ni si era professional. Simplement, m'agradava sentir-la. Salut!

jeronimo ha dit...

Emoción, sensibilidad, reconocimiento y afecto para Enriqueta, que compantimos también todos los que hemos tenido ocasión de conocer los valores que inspiran la manera de ser de la familia Carrillo.

Ramon ha dit...

GRÀCIES A TOTS, EN NOM DE L'ENRIQUETA, PER LES VOSTRES PARAULES.