Conte dedicat al meu nét Albert, que avui fa dos anys i vuit mesos.
L'Albert, de ben petit ja feia força fotos. Com exemple, la que il·lustra aquest conte que és d'ell. Amb poc més de dos anys i mig va retratar dues de les seves mascotes preferides (els Eric) i els hi va fer aquesta instantània.
La passió per la fotografia va anar creixent amb ell. Un dia, quan ja dominava l'art i la tècnica, es va preguntar perquè les fotos no podien fer l'olor de les coses fotografiades. De flors, de pa, d'herba, d'escola, etc....
Va pensar que igual que la tecnologia permetia transformar la llum en codis que es convertien en imatges reproduïbles a l'ordinador, al telèfon, al paper, etc.., també podria transformar les olors reals en olors "fotografiades".
Després de temps d'investigació ho va aconseguir. Com que quan això va passar totes les fotos ja eren en 3-D, el seu invent es va conèixer com "fotos 4-D". Per cert, també va inventar un filtre perquè quan sortissin cosses a les fotos que feien "pudor", el sistema eliminés aquests "efluvis".
El iaio Ramon. 16 de setembre de 2011
6 comentaris:
Se le ve que ya tiene el gusanillo de la fotografía, sus ositos los enmarco en un lado para dejar ver la profundidad del sofá.
No sé Ramón si llegaremos a ver el "descubrimiento de Albert"... pero hoy ya hay fotos con olor, como la que nos dejas ver hoy de él. Me huele a inocencia.
Entrañables tus cuentos!
Besos a los dos!
Gracias por tu comentario MEDITERRANEO. Por suerte Albert hoy por hoy, como sus fotos, huele a esa inocencia que tu mencionas.
Un abrazo.
Eeeeeeeei què bo!! L'Albert és un bon fotògraf i un gran inventor!! :-))
Em fa gràcia que tan petitó ja faci les seves pròpies fotos... i que content deu estar de veure que l'avi les valora tant com per posar-les a l'ordinador i fer-ne un post! :-)
Ens hem de congratular tots plegats de l'activitat de l'Albert i de la dedicació del seu avi. Salut a tots dos!.
Gràcies ASSUMPTA pel teu comenari. La veritat és que aquesta va ser la primera o la segona foto que va fer. Alerta: ell tria el tema, el posa a l'escenari i dispara. A hores d'ara ja en deu tenir fetes un parell de dotzenes i va progressant...
Gràcies JOSEP LLUÍS. Em fa molta gràcia veure al nano amb la càmera a la má, mirant al seu voltant fins que troba allò que vol fotografiar... Jo crec que,els nanos avui dia, a més de neurones tenen també microxips i el seu cap funciona amb ADSL d'alta velocitat.
Publica un comentari a l'entrada