Conte dedicat al meu nét Albert, que avui fa dos anys i nou mesos.
L'Albert tenia una bicicleta molt bonica com es pot veure a la foto que ell mateix li va fer.
Un dia, l'Albert després de jugar, se'n va anar a sopar i després a dormir sense recordar-se que la seva bici havia quedat sola al carrer.
Entrada la nit van passar per allí dues bicicletes grans que al veure la bici de l'Albert van dir: "Oh!, una bici-bebé abandonada. Ens l'emportarem per cuidar-la. Fixa't que encara no li han sortit els pedals de tan petita com és"
Aquestes bicis grans van cuidar molt bé a la petita. Quan s'espatllava la portaven al mecànic i la tenien sempre neta i polida.
Un dia, quan la petita bici ja s'havia fet gran i li havien sortit els pedals, l'Albert la va reconèixer pel carrer i les dues bicicletes grans li van donar. L'Albert va estar molt content i ja no es va separar mai més d'ella.
El iaio Ramon, 16 d'ctubre de 2011
5 comentaris:
Quina història més maca... a l'Albert li encantarà!
Avui he penjat la meva versió de la tetera de casa vostra, Ramon.
Bon diumenge.
Molt maco el conte, no sabia jo que a les bicis petites els hi surten els pedals com als infants les dents. Felicitats .
Cuantos cuentos tiene ya Albert, para guardar y cuidar. Son del yayo Ramón!
Encantador.
Un beso!
M'encanten aquests contes!! :-))
I què bonica deuria estar la bicicleta quan ja li havien sortit els pedals, tota gran i forta!!
Ei, i veig que el xiquet segueix practicant amb la càmera!! ;-)
GRÀCIES A TOTES I A TOTS PELS VOSTRES COMENTARIS. M'ANIMEN EN LA TASCA DE TROBAR ARGUMENTS PELS NOUS CONTES QUE HAN DE VENIR.
Publica un comentari a l'entrada