Etiquetes

dissabte, 5 de novembre de 2011

PLATJA SOLITÀRIA

Barcelona, 29 d'octubre 2011. El mar s'ha tornat, de cop, gris, fred, trist. Els banyistes li donen l'esquena. Tornaran quan el vegin lluminós, càlid, acollidor. Fins aleshores les platges quedaran solitàries i el mar, potser trobarà a faltar els cosos delerosos dels que en els últims tres o quatre mesos si han summergit encantats.

4 comentaris:

Carme ha dit...

El mar troba la platja massa solitària, enyora els cossos alegres i les rialles de l'estiu, però també gaudeix, ell mateix de la calma, i d'altres mirades íntimes i tranquil·les. Sempre hi ha un passejant o bé un fotògraf o un contemplatiu que gaudeix del mar en una mena de complicitat gairebé còsmica. Deu ser que a mi m'agrada molt la platja solitària.

Una fot molt maca, Ramon!

Josep Lluis ha dit...

En aquesta entrada teva d'avui trobo que has estat molt fi en el text, gairebé de caire filosofal. La foto en aquest cas simplement l'ilustra, que no és poc.

Ramon ha dit...

CARME: Efectivament el mar mai estarà sol. Som molts els que ens hi acostem en qualsevol moment de l'any o del dia. La seva presència blava, grisa o verda i el seu temperament, ara tranquil, ara brau ens porta fins la mateixa essència de l'univers i de la vida.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: Reconec que mirant el mar, és frequent que em vinguin al cap reflexions fins i tot quasi-filosòfiques...