Minuts abans de començar el concert de Salvatore Adamo al Palau de la Música, les localitats ja estaven ocupades. El públic "juvenil" que varem anar a veure'l, ens va agradar recordar totes aquelles cançons que ens van acompanyar en festes i festetes dels anys 60/70. L'artista, encara que una mica mancat de facultats vocals, conserva la seva simpatia i agilitat. Te un munt de seguidors incondicionals que no van parar de fer-li obsequis entre cançó i cançó. Dues hores i mitja sense parar de cantar i ballar. Tot un rècord per un "pipiolo" de 68 anys.
Afegeixo tres cançons més per que realment una em sembla poc.
9 comentaris:
Mira... ara em feu una mica d'enveja, eh?
Uf, com m'havia agradat l'Adamo!
I en aquests concerts, amb tanta "joventut" entregada a l'artista es passa la mar de bé.
Ara vaig a posar-me la cançó que ens regales avui!
Regal de consolació!
CARME: Després de llegir el teu comentari he decidit penjar tres cançons més.
Doncs jo encara n'afegiré una altre, apa!!
http://www.youtube.com/watch?v=Neg7vyXZGb4
Què macaaaaaaaaa!! Que la va cantar? :-))
ASSUMPTA: Doncs ja està afegida. Si que la va cantar. Jo crec que no es va deixar cap dels seus èxits.
Oooooh! Moltes gràcies!! :-)) Què maca sona en francès!!
La veritat és que jo la recordo en castellà de quan era molt joveneta i ja llavors la trobava preciosa! Vaig a escoltar-la una altre vegada! :-))
Ei! sort que he tornat... ara em vaig a muntar el concert... personal per gentilesa del Ramon!
Gràcies!
Concert acabat i aplaudiments!
Gràcies!
Jo també aplaudeixo!!! :-)))
Desde Montevideo. Uruguay
Qué nostalgia!!
Es tan bueno escuchar música tan dulce refrescando los recuerdos...
Muchas gracias Ramón por compartirla.
Publica un comentari a l'entrada