Etiquetes

dimecres, 14 de març de 2012

Adéu a Teresa Pàmies



Per mi és un plaer llegir els seus llibres i haver-la escoltat tantes vegades en les seves col-laboracions a la Ràdio.

Ara queda el seu bon record.

Reprodueixo el seu últim article publicat al diari AVUI a finals de 2009.

A tall de comiat

TERESA PÀMIES / ESCRIPTORA

Les Quatre paraules per a Teresa Pàmies que Josep MariaEspinàs va escriure en un article publicat aEl Periódico (7-11)m'han induït a avançar una decisió que no voldria prendre en la situació actual. La decisió de renunciar a la meva col·laboració al diari AVUI té el mateix motiu que el meu comiat, fa uns mesos, de Catalunya Ràdio, expressat als oients en el seu dia. O sigui: que el temps no perdona. I això es pot explicar de moltes maneres quan has complert 90 anys.

No és moment de fer balanç, ni projectes per al futur, que els vells tenim limitat,   tots portem una data de caducitat.

Des de la seva fundació, en aquell Sant Jordi de l'any 1976,he col·laborat amb el diari AVUI i, precisament per això, m'és impossible explicar serenament el que ha representat per la meva condició de balaguerina, periodista i militant revolucionària. I, tanmateix, respecto tots aquells i aquelles que m'han llegit i m'han contradit, perquè aquest és el sentit de la meva professió, una professió que m'engrescarà sempre.

Caldria esmentar tots els que han compartit amb mi els meus escrits. 

Si hagués d'explicar què m'impulsà a contestar-li sí a l'amic Josep Faulí quan em proposà de participar en l'aventura de l'AVUI, hauria de reviure els fets polítics i personals de tots aquests anys, que m'han ensenyat el que per mi dóna sentit a la vida. I això no és fàcil perquè entre els nombrosos dilemes que planteja la política i la vida personal, prevalen els de la consciència. I aquesta, en el meu cas, ha estat exigent (i potser li ho he d'agrair). 

En aquests trenta-tres anys, he fet molts amics des de les pàgines de l'AVUI, i de vegades també m'han criticat per discrepàncies. Tot plegat conforma l'essència d'una experiència irrepetible. Però també d'uncompromís amb mi mateixa, amb els que estimo i amb la meva llengua. 

Gràcies a Josep Maria Espinàs, amb qui vaig compartir els dies més fèrtils a les pàgines d'aquest diari i d'altres publicacions en la nostra llengua, a la qual seguim essent fidels.

 No dic adéu al nostre diari perquè seguiré llegint-lo cada matí, tant si es vol com si no es vol.

Diari AVUI, pàgina 21. Dimecres, 18 de novembre del 2009

Entrevista feta per Josep Maria Espinàs a Teresa Pàmies l'any 1994:

 

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Tothom va desfilant, crec que cal una anàlisi a fons de l'època i l'obra d'aquesta autora però més enllà d'això cada vegada que llegeixo referències a l'enyorat avui sento molta pena per tot el que hem perdut aquests darrers anys.

Josep Lluis ha dit...

M'afegeixo al sentiment per la pèrdua
d'una persona tant íntegra. Cada cop ens queden menys.

Carme ha dit...

Bon homenatge, Ramon... quantes pèrdues que trobarem a faltar...

Ramon ha dit...

JÚLIA: La desfilada no s'atura i les pèrdues es van acumulant. Ens queda el consol de poder retrobar-nos amb els seus pensaments a través de tota l'obra que ens han deixat. En el cas de la Pàmies ens ha d'alegrar haver-la tingut tants anys activa donant exemple de coherència i vigor.

JOSEP LLUÍS: A mi també em fa aquest efecte de que cada vegada van quedant menys personalitats d'una integritat tan sòlida com la de la Teresa Pàmies.

CARME: Encara que a les edats de la Pàmies, la pèrdua esdevé esperada per pura lògica natural, quan es produeix deixa sempre una trista sensació de buidor.